El que més va cridar l’atenció de la veïna quan va entrar al menjador de l’Òscar Ideesnoires és que hi tenia un ós polar dissecat. L’havien deixat dret i amb les grapes obertes. “És de veritat?”, va voler saber la Lleona, i l’Òscar li va explicar que l’havia trobat temps enrere als Encants. “És el meu amic! Tot i això, ara em fa una mica de nosa tenir-lo, però, quan el vaig comprar, jo era força deixat. Com t’ho diria... es pot ser solidari sense ser sensible. I un no se n’adona. A mesura que he anat desclassant-me crec que m’he fet més receptiu al dolor. Bah, tothom és ara més sensible que abans, potser perquè és tota la societat la que s’ha desclassat en general”. L’Araceli va acariciar un braç de l’ós amb curiositat: “I de quina classe eres abans?” Com que l’Òscar havia marxat a la cuina, no la va sentir, així que la veïna li va preguntar altre cop. L’Òscar va tornar amb dos gots de cartó plens d’aigua i uns sobres de Tang síndria. “Oh! Jo abans no tenia classe, com que era petit, no tenia res. La casa era la dels meus pares i la classe també. T’agrada la música? Tinc tots els discos de la Incredible String Band! Abans que ens tanquessin a casa anava dia per altre a Disco 100. És el que més enyoro. Amb la classe i amb la música em passa el mateix, pertanyo a tots els estils”. No li va sonar de res a la Lleona el grup que l’Òscar havia esmentat. Com a tota la generació fuetejada per pel·lícules del tipus Bajo el sol de la Toscana i Un pueblo en la Provenza, l’Araceli tenia fal·lera per la música antiga, que potser és la música més moderna que es fa, de manera que cap contemporani d’aquestes composicions les reconeixeria si aixequés el cap. “Esclar que m’agrada la música -va dir la Lleona-. Fa temps vaig anar a un concert de l’Arpeggiata, els coneixes?” L’Òscar es va quedar mirant les urpes de l’ós. “Sí, els he sentit. Ara tothom toca l’arpa com a les pel·lícules de Robin Hood, però ja ningú s’enrecorda de Nicanor Zabaleta”. La veïna va sentir curiositat. “Jo tampoc me’n recordo, qui era?” En obrir la capsa de la pizza, va sortir una forta olor de rocafort que li va agradar a l’Òscar. “Fa de mal dir, però era el meu món. Com que no tinc classe, m’he fet un món”.
