image-alt

JOAN RAMON RESINA

El president i el plegamans

A Incerta glòria, glòria certíssima de la novel·la catalana, Joan Sales concentra la filosofia de Juli Soleràs en la imatge del plegamans devorant el mascle després de la còpula. Diu el testimoni de la...

La cultura de la gratificació instantània

Quan jo vaig néixer Espanya estava immersa en el subdesenvolupament. Segons els historiadors, llavors va començar la remuntada, però l'alimentació fou deficient durant molt temps. La llet no era làctia, el...

No jugueu amb els mots

Amesura que s'agreuja la crisi es va trencant el fràgil equilibri entre la retòrica i els fets. D'aquest equilibri la classe política n'ha viscut durant dècades, però la gestió de la realitat amb ambigüitat...

Sense ànim d'ofendre

El públic d'un diari conforma una comunitat imaginada, i qui hi escriu té al cap un tipus de lector. El meu és un lector capaç d'extraure el suc intencional d'un missatge compacte bastit amb referències de...

Ítaca no és a Massachusetts

Del discurs d'Artur Mas al congrés de CDC se n'han comentat molt dos sound bites . El primer compara Catalunya amb Massachusetts i el segon avisa que hem posat "rumb a Ítaca". Qui conegui la geografia dels...

Siguem més americans

Fa anys, quan el debat del cànon literari sacsejava les universitats americanes, un col·lega va prorrompre en l'exabrupte: "És canònic el que nosaltres decidim que ho sigui". La frase, que tingué els seus...

Catalunya, ¿do de llengua?

Qui no té res a fer, el gat pentina. Com si ja estiguéssim en etapa constituent, se'ns planteja fixar l'estatut lingüístic de la Catalunya estat. Es ben bé fer Pasqua abans de Rams. Certament, la història...

L'escorpí i la granota

Franz Oppenheimer, sociòleg alemany dels anys de la república de Weimar, definí l'estat com "una institució jurídica imposada unilateralment sobre un poble conquerit, al principi amb l'únic objectiu...

Els dijous, miracle

Era el títol d'una pel·lícula de Berlanga dels anys en què els tecnòcrates (alguns d'ells catalans) rescataven Espanya de l'autarquia. Uns empresaris s'empesquen una rèplica de Lourdes a fi d'atraure el...

Els dijous, miracle

Era el títol d'una pel·lícula de Berlanga dels anys en què els tecnòcrates (alguns d'ells catalans) rescataven Espanya de l'autarquia. Uns empresaris s'empesquen una rèplica de Lourdes a fi d'atraure el...

image-alt

La fi de l'Observatori Català de Stanford (2)

Quan Stanford va clausurar l'Observatori Català per incompliment del conveni, aquesta circumstància es devia, segons la secretària general del Patronat Catalunya Món, Roser Clavell, a restriccions de...

La nació i/o l'estat

Una vegada un destacat nacionalista va dir-me que s'estimava més tenir la Sagrada Família que l'estat propi. A banda de no entendre's per què el patrimoni seria incompatible amb la independència, aquesta...

Partits de bona voluntat

Està molt estesa entre els catalans la tendència a judicar intencions més que no pas realitzacions. Això té l'inconvenient de suposar una transparència de la voluntat abans no s'hagi concretat en accions, i...

La Ventafocs

No té res d'irònic que fossin uns professionals de l'espectacle, Tricicle, els que avisessin que l'espectacle està matant la cultura. Ells en culpaven l'esport, però ¿per què no reconèixer que és...

El somni d'una nit d'estiu

Al final de la seva autodefensa en el judici per l'atac a la caserna de Moncada, Fidel Castro afirmà: "La historia me absolverá". La història, ai!, és un jutge imprevisible, perquè no es regeix per cap llei...

'Will we ever learn?'

Així acabava una cançó de Pete Seeger que molts deuen recordar millor pel seu començament: Where have all the flowers gone? Què se n'ha fet d'aquelles flors? Era una cançó del temps de la Guerra del...

image-alt

La fi de l'Observatori Català de Stanford

¿Se'n recorden quan l'oposició clamava contra els costosos i inútils informes del tripartit? Doncs mirin, el tripartit no en tenia l'exclusiva. Així com la naturalesa odia el buit, quan una administració no...

La frivolitat i la mosca vironera

La distància no sols fa veure les coses d'una altra manera; també afina l'oïda per als tics retòrics que passen desapercebuts al lector habituat. Tot sovint el periodisme, que és escola de dicció popular,...

L'intel·lectual i el polític

No fa gaire, en l'inici d'una conferència a Barcelona, el presentador em va descriure com una persona poc política i tanmateix sàvia. Deixant de banda l'exageració de la saviesa, i tenint en compte que no...

Per què no Justícia a Catalunya?

Amb la seva sentència i amb el vodevil afegit de rectificar la casuística volunterosa del seu president, el TSJC ha volgut recordar-nos que Catalunya és sota jurisdicció estrangera i que el tribunal hi és...

Si s'ha acabat el peix, llencem el cove

A Notes del capvesprol , Josep Pla ironitza sobre l'ambició de Jordi Pujol d'implantar el socialisme suec a Catalunya, país on els suecs escassegen. D'aquell socialisme a la sueca, que captà no poques...

Tots els colors del verd

Leibniz potser en feia un gra massa afirmant que els individus som mònades incomunicades. L'indubtable aïllament a què condueix la hiperactivitat internàutica no ens impedeix veure el món per una finestra....

'Omertà', dolça 'omertà'

El 22 de juliol, Xavier Roig denunciava una simbiosi entre banquers i polítics a casa nostra, i una premsa que mira cap a l'altra banda mentre apuja el volum per criticar països on es passa comptes....

Amunt i avall de les enquestes

Si alguna cosa demostren les reaccions a l'enquesta que va publicar el Centre d'Estudis d'Opinió a principi de mes és que els partits s'interessen menys per l'estat d'opinió que per subordinar-lo a les...

Pluralisme condicionat

La presa de Badalona pel PP i l'entrada de regidors de PxC en alguns ajuntaments no és una bona notícia, però tampoc cap sorpresa. Fa temps que es veia venir. Si als anys 80 el PSC va regalar el seu...

Democràcia catalana, ja!

Maquiavel sabia que els governs es recolzen en els pilars de la força armada i l'opinió, i que la duració d'un règim depèn d'aquests suports. Quan coincideixen amb el tarannà del poble, permeten fer...

Política de la porra

De vegades els errors són definitius, tant en el sentit de marcar un punt de no retorn com de definir el tarannà de qui els comet. És el que ha passat amb la decisió d'utilitzar la força contra els...

Per passar l'estona

Fa algun temps, Adam i Eva habitaven al prat que delimiten les embocadures dels dos rius i que es coneix com a oasi català. Immersa en l'estat del benestar postfranquista, la parella ni procreava ni...

image-alt

Sempre ens quedarà Palo Alto

De què parlen tres catalans i un americà en un restaurant vietnamita a Palo Alto? Això que sembla l'inici d'un acudit té, com tot en aquest món, la seva raó profunda. Si els catalans es diuen Francesc...

Perquè em dóna la gana

L'expletiu amb què Duran i Lleida va respondre quan li preguntaren per què havia revelat el vot de la vicepresidenta del Govern en el referèndum sobre la independència ha estat comentat a bastament i no...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >