“Em moro a sobre”, va confessar en un vers recent. La mort era una de les seves obsessions, d’ençà de L’home i el límit, el llibre amb què va guanyar el Carles Riba l’any 1963. I també ho era Déu, a qui...

Berta Piñán (Caño, Astúries, 1963), poeta en llengua asturiana, forma part de la segona generació del Surdimientu -un moviment de recuperació de l’asturià que va tenir lloc al Principat en el temps de la...

Agustí Vilamat, el protagonista de la novel·la de Joan-Lluís Lluís, neix a Solsona el 1916. Ja de ben petit demostra que té molt bon ull per a la llengua. Un ull, només: l’esquerre. L’altre, el dret, l’ha...

És ben curiosa i original, la cultura catalana! Petita com és -o mitjana, més aviat-, ha donat uns lingüistes d’una estatura excepcional. Antoni Maria Alcover, per exemple, que va tenir la pensada genial de...

Vet aquí el misteri de la poesia, que és el de la bellesa i la veritat artístiques: un dia cau a les teves mans l’obra d’una autora de qui no havies sentit parlar mai. La llegeixes traduïda al català...

La vocació poètica de Jordi Carrió (Barcelona, 1949) es manifesta tardanament, però ja ens ha donat uns quants títols remarcables. Els dies que vindran (2009) desenvolupava líricament aquest vers: “És la...

El professor i amic Joan Solà -el doctor Solà- sempre parlava amb una profunda admiració de la traducció de l’ Odissea homèrica firmada per Carles Riba. La considerava un model, una “meravella”. El seu...

Poc abans de festes, Jordi Nopca va publicar, en aquest mateix diari, una doble pàgina molt profitosa sobre relats nadalencs d’arreu del món, en què repassava deu clàssics del gènere. El paper em va fer...

Solsona té la plaça de Sant Joan, que va cantar Josep M. de Sagarra ( Record de Solsona ). Vilafranca també en té una, de plaça amb aquest nom -que honora l’austera capella gòtica dedicada al sant-, i té un...

En la segona edició del Rusc Festival de Poesia, al jardí del Museu de la Vida Rural, dijous al vespre, es va començar recordant Joan Vinyoli, el centenari del naixement del qual celebrem aquest any. De...

El llibre El griu (1978) conté -i és tota una curiositat i, fins a cert punt, també una raresa, en l’obra de Vinyoli- nou proses poètiques més un poema en francès. Parlo de curiositat i de raresa perquè...

Confesso que no hi ha gaires llibres de poesia que m’hagin fet somriure tant (i fins i tot riure), ni que m’hagin deixat, alhora, un regust tan agradable d’intel·ligència compositiva i de bona mà literària...

Permeteu que us recomani que, entre tanta ficció històrica i tanta novel·la psicològica i terrorífica, entre tant drama romàntic i tants llibres per aprimar-se o per ser avorridament feliç, us recomani que...