image-alt

JORDI MUÑOZ

L’endemà de la sentència

Sembla que a Catalunya es va configurant un calendari polític que girarà al voltant del judici als líders independentistes al Tribunal Suprem, i la sentència que se’n derivarà. És difícil que sigui d’una...

Ancorats

Vistos els escrits d’acusació de la Fiscalia i l’advocat de l’estat en els judicis sobre l’octubre de l’any passat que estan en marxa al Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, fa l’efecte que hi ha un gran...

La declaració del 36%

Ha passat un any de la declaració d’independència que va aprovar el Parlament, i aquests dies es parla molt de les intrigues de Palau que ens hi van portar, de les 48 hores prèvies i també del que va passar...

Parlar amb el PSC

“Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”....

Un sol poble

No fa gaire un tuit de la portaveu del grup parlamentari de Catalunya en Comú sobre la resposta a la repressió del 20 de setembre del 2017, en què feia servir l’expressió "un sol poble", va rebre una...

Las condiciones para el diálogo

Uno de los principios esenciales para que pueda haber un diálogo democrático es el reconocimiento de las razones del otro. En ningún caso, en este contexto, reconocer significa compartir, ni siquiera...

Les condicions per al diàleg

Un dels principis essencials perquè hi pugui haver un diàleg democràtic és el reconeixement de les raons de l’altre. En cap cas, en aquest context, reconèixer significa compartir, ni tan sols apreciar. Però...

La resposta natural de l’Estat

Un component inevitablement central dels propers mesos serà l’anàlisi i el debat sobre la tardor de l’any passat. No tant per vocació historiogràfica, sinó per la seua rellevància política. El relat que...

Las cuatro claves del fenómeno Ciudadanos

Ciudadanos ha tenido una trayectoria electoral fulgurante, al abrigo del proceso soberanista. En pocos años ha pasado de la periferia del sistema de partidos a ser la primera fuerza del Parlamento, en...

Les quatre claus del fenomen Ciutadans

Ciutadans ha tingut una trajectòria electoral fulgurant, a redós del procés sobiranista. En pocs anys ha passat de la perifèria del sistema de partits a ser la primera força del Parlament, al davant dels...

Espanya, el regne dels nomenaments a dit

Amb un canvi de govern, a Espanya es produeix una cascada de destitucions i nomenaments. Catalunya no és diferent, en aquest aspecte. De fet, és una característica definitòria de les institucions de l’estat...

Les enquestes i el Twitter

A la tardor, i des de feia ja molt de temps, totes les enquestes donaven a Esquerra Republicana una posició d’avantatge destacat en el camp sobiranista, i en conseqüència la ubicaven com a primera força...

Les tres hipòtesis de l'octubre

Possiblement, un dels darrers moments en què l’independentisme va tenir una coincidència estratègica plena va ser el 3 d’octubre. A partir d’aquell dia, la lògica de la competició i la divisió -que ha...

Per què Catalunya no és independent?

En el moment que travessa l’independentisme, de certa confusió estratègica, possiblement un bon primer pas seria construir una diagnosi compartida de què va passar a la tardor. No és fàcil, perquè hi ha...

L’hora del front democràtic

Durant anys, una de les frases més repetides per alguns dels líders polítics independentistes era “Això va de democràcia”. No és una qüestió de nacionalisme, deien, sinó de democràcia. I, en bona mesura,...

Tabàrnia no és una broma

Immediatament després de la victòria de l’independentisme a les eleccions del 21 de desembre, els líders de Ciutadans i el seu aparell mediàtic es van coordinar per posar en primera plana una idea que feia...

Els dos mons de l’independentisme

Tot i que sociològicament l’evolució ja era clara, el fet que Esquerra Republicana i el PDECat (ara amb Junts per Catalunya) hagen concorregut per separat a les eleccions del 21 de desembre ens permet...

La Catalunya congelada

Hi havia qui deia, en campanya, que volia trencar la lògica de blocs. Sembla que l’electorat no ha respost de la mateixa manera. No és estrany: amb un context tan polaritzat, i un sol tema dominant tota la...

L’independentisme pot superar el 50% el 21-D?

Al marge dels moviments que hi pugui haver dins dels blocs, les eleccions del 21 de desembre ens poden donar bàsicament tres grans escenaris. Un, que a hores d’ara sembla el més probable, és que les coses...

Legitimitat i poder polític a Catalunya avui

Sabem, almenys des de Locke, que tot poder polític, per ser legítim, ha de comptar amb el consentiment de la població que hi està sotmesa. L’exercici de la coerció, per si mateixa, pot sustentar el poder...

La integritat del 21-D

Les eleccions del 21 de desembre són excepcionals en molts sentits, començant pel fet que han sigut convocades pel govern espanyol després de prendre el control de les institucions catalanes i dissoldre el...

L’independentisme després del Procés

El procés independentista ha plantejat un repte democràtic a l’estat espanyol. Des del 2012, amb les peticions reiterades de pactar un referèndum sobre la independència, el sobiranisme català ha explorat...

La democràcia espanyola, pendent avall

Entre 2014 i 2015 el sistema polític espanyol va estar a la vora de la implosió. L’emergència de Podem, que llavors era encara tota una incògnita però que durant uns mesos va encapçalar les enquestes,...

Després del joc bonic

Mirar-se l’actualitat política des de molt a prop, o fins i tot des de dins, té molts avantatges, però també algun inconvenient. La falta de perspectiva pot fer que ens distraguem en les anècdotes i ens...

Els beneficis del bonisme

Ho hem vist molts cops al nostre voltant: quan es produeix un atemptat com els que van colpir Barcelona i Cambrils, sovint es posa en marxa una espiral securitària en què el xoc emocional i la por ajuden a...

Neteja ètnica simbòlica

La cosa va més o menys així: l’Ajuntament de Sabadell prepara una revisió del nomenclàtor per adaptar-lo a la llei de la memòria històrica i eliminar les rèmores del franquisme que queden als carrers de la...

Quin és l’Ohio català?

El 27-S, el municipi que va tindre un comportament més semblant al del conjunt del país va ser Granollers. És, podem dir, l’Ohio català. Després Premià de Mar i, tot seguit, Barcelona. En part, això té a...

Convindria fixar un llindar de participació l’1-O?

El Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums, aprovat per la Comissió de Venècia l’any 2007, recomana no imposar un quòrum o llindar de participació “perquè assimila els electors que s’abstenen als que...

Per què diuen coses diferents l’enquesta de l’ARA i la del CEO?

Molts lectors potser es demanaran com és possible que, si divendres l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat mostrava un 41% de partidaris d’un estat independent, enfront d’un 49% de...

Els líders i les bases

Els estudis sobre opinió pública fa dècades que investiguen la relació entre les posicions dels partits i les preferències polítiques de la ciutadania, i mostren com els ciutadans tendim a construir les...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Següent >