Jordi Nopca

Jordi Nopca

image-alt

“La casa et protegeix del fred metafísic”

“El resistent sap que, passi el que passi, la seva acció no és absurda ni estèril; confia en la seva fecunditat encara que n’ignori el quan i el com de la germinació. Només sap que la preparació es fa des...

Coca, Fontana, Parcerisas i Serés, premis Serra d’Or

Els premis Crítica Serra d’Or estan a punt d’arribar al mig segle de recorregut, sempre amb puntualitat i exigència. Ahir es va celebrar la 49a edició dels guardons al Palau Moja de Barcelona, i en el...

image-alt

“La democràcia representativa és una impostura”

El 7 de gener del 2015, el mateix dia que sortia a la venda Submissió, la sisena novel·la de Michel Houellebecq, la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo era atacada pels germans Chérif i Saïd...

image-alt

“Em moc còmodament entre les obsessions”

Després de convertir Fi, la seva primera novel·la, en un èxit de vendes gràcies al boca-orella l’any 2010 -va vendre’n més de 50.000 exemplars-, David Monteagudo va entrar en un llarg període de silenci...

image-alt

El Festival de Màlaga premia cinc produccions catalanes

Si l’any passat la primera pel·lícula de Carlos Marques-Marcet, 10.000 km, arrasava al Festival de Màlaga amb quatre guardons -entre els quals hi havia el de millor pel·lícula i millor direcció-, l’edició...

image-alt

Liudmila Petruixévskaia: “Els lectors volen llegir sobre amor i mística”

Si Liudmila Petruixévskaia (Moscou, 1938) escrigués un relat sobre la seva primera estada a Barcelona, que va començar dissabte passat i va acabar ahir -després d’haver firmat per Sant Jordi-, el sol no hi...

image-alt

Un dia amb la millor de les companyies

Tenint en compte que ahir era un dia especial -molt especial, de fet: m’esperaven vuit hores de signatures en diversos punts de Barcelona-, vaig preparar la motxilla amb una gran quantitat de distraccions....

image-alt

Dos a zero

Dissabte vaig entrar per primera vegada a la sala VIP del Camp Nou. Anava escortat per una hostessa que tenia les dents del mateix blanc higiènic que la barra del bar on es desplegava un esponerós servei de...

Joan Perucho, el gran secundari

“Tenia una amplitud d’interessos impressionant: tan aviat et podia parlar de disseny gràfic com de Dau al Set, de literatura del segle XVIII o de gastronomia -diu Julià Guillamon de Joan Perucho, a qui...

Reinventant el cànon

Encara ara, l’inici de la novel·la moderna se situa a principis del segle XVII, quan Miguel de Cervantes va publicar la primera part de Don Quixot. Amb sort, com a precursors il·lustres s’esmenta...

Ressuscitar els anys més negres de les lletres catalanes

¿Què se n’ha fet, de bona part de la literatura catalana que publicaven editorials com Aymà i Selecta a la dècada dels 40, durant els anys de persecució més forta contra la llengua catalana? Si no tenim en...

Bearn, seductor il·lustrat

La novel·la Bearn o la sala de nines és una de les més importants i reconegudes de la producció literària de Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980). Va ser publicada en català per primera vegada el 1961, a...

“Continuo veient frustració i incomunicació”

Eduard Márquez ha fet un doble exercici, a Vint-i-nou contes menys (Empúries): un “d’estrictament literari”, que ha consistit a refer, reordenar i reconstruir els seus dos llibres de narracions, Zugzwang...

Pilar Rahola: “Tota la història de Catalunya és un gran forat”

Quan va publicar El carrer de l’Embut el febrer del 2013, Pilar Rahola va dir que “l’aposta literària que assumia” tindria continuació ben aviat. Ha complert la promesa, i un any i mig després publica una...

Les dues vides creatives d’Emmanuel Carrère

En la trajectòria literària d’Emmanuel Carrère hi ha dues meitats suturades per Una semana en la nieve (1995): la primera està dominada per la imaginació, i la segona insereix el seu propi jo, sovint en...

El melic de Milan Kundera

Després de publicar La ignorància l’any 2000, Milan Kundera (Brno, 1929) va obrir el parèntesi més llarg en la seva ficció, que no s’ha tancat -de manera imprevista- fins a La festa de la insignificança,...

Maria Barbal persegueix les arrels d’una mentida

Fa dues dècades Maria Barbal (Tremp, 1949) afirmava, sobre el fet d’escriure, que li agradava perquè “és una manera de viure sota d’altres pells”. I ho raonava d’aquesta manera: “Per ser qui no sóc i fer el...

Julio Cortázar, postmodern ‘avant la lettre’

H i ha dos lemes que embolcallen amb un paper d’alumini molt fi i brillant gran part de l’obra de Julio Cortázar: l’esperit lúdic i la imprevisibilitat. L’autor va saber esquivar els perills de la...

“Tinc la sospita que dues persones, quan parlen, no s’entenen”

“A mi el que em salva és l’escriptura; l’escriptura em permet irritar els enemics i complaure els amics”. Aquestes paraules no són de Marc Cerdó, sinó del Damià, el professor de secundària que protagonitza ...

Claudio López de Lamadrid: “Tot i la globalització, els mercats es van tancant”

Al despatx que Claudio López té a la cinquena planta de l’edifici de Penguin Random House hi deu haver, pel cap baix, un miler de llibres. Fa temps que les prestatgeries es van quedar curtes, i els volums...

Ponç Pons: “Jo, en lloc d’arrels, tinc cames”

Cada any, quan comença el nou curs de llengua i literatura catalana a l’institut menorquí on fa classe, Ponç Pons diu als alumnes que farà 27 anys. És la seva manera d’explicitar la joventut d’esperit, que...

Bernardo Atxaga: 'Quan estudiava em va fascinar una noia que muntava a cavall'

Bernardo Atxaga és el pseudònim amb què José Irazu Garmendia (Asteasu, 1951) s’ha fet un lloc en el panorama literari internacional gràcies a les narracions d’ Obabakoak (1988) i a novel·les com L’home...

Una infermera memorable

L’any 2000, el crític literari James Wood va fer fortuna amb el terme realisme histèric, que aplicava a novel·listes com Zadie Smith, Thomas Pynchon i David Foster Wallace, tots ells responsables d’un...

El doble repte de traduir poesia

1. Les visions immortals de John Milton Ha calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és...

Escriure sobre un trinxeraire sense futur

“La literatura et colpeix quan l’escriptor ha viscut el que explica. No cal que sigui en primera persona: pot ser algú que coneix o pot ser un fet que hagi vist al carrer”. Mentre parla, Sergi Pons Codina...

"L'horror i l'avorriment quotidià" de la Gran Guerra

Quan Jean Echenoz va començar a publicar ficció a finals dels 70, mai no s'hauria imaginat que un dia arribaria a escriure tota una novel·la -de poc més de 100 pàgines, això sí- sobre la Primera Guerra...

J.M. Castellet, arquitecte de l'edició catalana

"Quan en Max Cahner em va venir a buscar el 1964, dos anys després de la fundació d'Edicions 62, buscava un editor literari, però tenia una urgència: volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera...

"Els meus personatges estan ferits: tots"

La història d'Aharon Appelfeld posa la pell de gallina. Nascut el 1932 a Czernowitz, Bucovina, va ser enviat al gueto amb els pares quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Després que la seva mare fos...

"L'escriptor ha de sortir de casa i observar. Hi ha molta bogeria!"

Tom Wolfe ha passat gairebé una setmana a Barcelona. És la primera vegada que visita la ciutat, i l'escriptor, menut i de maneres exquisides, observa l'entorn amb la mateixa atenció que si fos un alienígena...

El temps i l'espai caben en catorze versos

El primer sonet que Jordi Llavina (Gelida, 1968) va escriure, fa aproximadament dos anys i mig, tractava sobre retirar-se del món. "Basteix la casa lluny de la ciutat, / de cels nocturns il·luminats...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | Següent >