Jordi Nopca

Jordi Nopca

Bernardo Atxaga: 'Quan estudiava em va fascinar una noia que muntava a cavall'

Bernardo Atxaga és el pseudònim amb què José Irazu Garmendia (Asteasu, 1951) s’ha fet un lloc en el panorama literari internacional gràcies a les narracions d’ Obabakoak (1988) i a novel·les com L’home...

Una infermera memorable

L’any 2000, el crític literari James Wood va fer fortuna amb el terme realisme histèric, que aplicava a novel·listes com Zadie Smith, Thomas Pynchon i David Foster Wallace, tots ells responsables d’un...

El doble repte de traduir poesia

1. Les visions immortals de John Milton Ha calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és...

Escriure sobre un trinxeraire sense futur

“La literatura et colpeix quan l’escriptor ha viscut el que explica. No cal que sigui en primera persona: pot ser algú que coneix o pot ser un fet que hagi vist al carrer”. Mentre parla, Sergi Pons Codina...

Andrea Camilleri: "L'escriptura no té res a veure amb la inspiració"

Seguir el ritme editorial de l'italià Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) és una aventura arriscada. Ara per ara, passa per una setantena de títols editats, però la majoria han aparegut durant les...

"L'horror i l'avorriment quotidià" de la Gran Guerra

Quan Jean Echenoz va començar a publicar ficció a finals dels 70, mai no s'hauria imaginat que un dia arribaria a escriure tota una novel·la -de poc més de 100 pàgines, això sí- sobre la Primera Guerra...

J.M. Castellet, arquitecte de l'edició catalana

"Quan en Max Cahner em va venir a buscar el 1964, dos anys després de la fundació d'Edicions 62, buscava un editor literari, però tenia una urgència: volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera...

"Els meus personatges estan ferits: tots"

La història d'Aharon Appelfeld posa la pell de gallina. Nascut el 1932 a Czernowitz, Bucovina, va ser enviat al gueto amb els pares quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Després que la seva mare fos...

"L'escriptor ha de sortir de casa i observar. Hi ha molta bogeria!"

Tom Wolfe ha passat gairebé una setmana a Barcelona. És la primera vegada que visita la ciutat, i l'escriptor, menut i de maneres exquisides, observa l'entorn amb la mateixa atenció que si fos un alienígena...

El temps i l'espai caben en catorze versos

El primer sonet que Jordi Llavina (Gelida, 1968) va escriure, fa aproximadament dos anys i mig, tractava sobre retirar-se del món. "Basteix la casa lluny de la ciutat, / de cels nocturns il·luminats...

Virginia Woolf, una atracció que no caduca

A principis de juliol del 1972, Marta Pessarrodona va arribar a Londres sense data de retorn. "Tenia una intenció molt clara: aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d'una vegada per totes",...

Peter Cameron, sentit i sensibilitat contemporànies

Coral Glynn arriba a casa del comandant Clement Hart per assistir la seva mare moribunda. La infermera té poc temps per familiaritzar-se amb l'anciana: poques setmanes després d'instal·lar-se al cottage...

Miquel Martí i Pol, 10 anys després

"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra...

La Galera: 50 anys de literatura jove

Quatre anys després d'entrar en contacte amb l'equip de mestres de l'escola Talitha -avui Centre Cultural Casa Orlandai-, Andreu Dòria i Dexeus es va decidir a fundar l'editorial La Galera. Va començar...

Marc Fumaroli: "Vivim temps nihilistes, on tot és possible"

Quan va presentar París - Nueva York - París (Acantilado, 2010), fa tres anys, em va dir: "Som a l'època dels congelats de la imaginació. Se'ns presenta feta, preparada i cuita". ¿És un bon moment per mirar...

Les llibreries més atractives del món

"Hi ha una consciència molt clara de la importància de les biblioteques o dels museus, però malauradament no passa el mateix amb les llibreries", lamenta, assegut al bar de La Central del carrer Mallorca,...

Mor el gran humanista Martí de Riquer

Una bona imatge de l'empremta que ha deixat Martí de Riquer és que a fora del despatx de la Universitat de Barcelona que va ocupar durant dècades encara hi ha el seu nom. En els 99 anys que ha viscut el...

Les cares més negres de la Itàlia contemporània

L'escriptora Dacia Maraini és presentada sovint com la gran dama de les lletres italianes. Només cal dedicar-li un cop d'ull per comprovar que el tòpic és força acurat: la jaqueta blava, els rínxols daurats...

La Impossible, una llibreria que aposta pel català

"Siguem realistes, demanem l'impossible", diuen amb un somriure de capteniment els tres socis de la llibreria, que obre les portes aquest dimecres al número 232 del carrer Provença de Barcelona. La...

Els 100 anys de Joana Raspall

L'obra de Joana Raspall té diverses branques: la poètica -llibres per a nens, però una última part de la producció per a adults-, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases...

El petit príncep encara està en forma

El petit príncep és un personatge per domesticar, somiós i decidit a no convertir-se mai en una persona gran. El narrador del llibre és un aviador -igual que Antoine de Saint-Exupéry- i després de patir una...

Junot Díaz: "Som fills d'un apocalipsi dur i amagat"

Fins ara ha publicat tres llibres: els reculls de contes Drown (1996) i el recent I és així com la perds (2013), a més de La maravillosa vida breve de Oscar Wao (2008), premi Pulitzer. ¿L'experiència...

Raymond Roussel, escriptor solitari i intemporal

Per a Raymond Roussel, la literatura era un joc en què hi deixava la pell. "Mai no es va barrejar amb cap escola ni amb cap moviment literari", escriu el seu biògraf, François Caradec. Roussel, encara...

image-alt

Paolo Giordano: "Abans de fer aquest llibre estava malalt de raó"

L'any 2009, mentre La solitud dels nombres primers es convertia en un fenomen internacional, Niccolò Ammaniti publicava una sàtira sobre el món dels escriptors, Que comenci la festa , en què apareixies com...

Ildefonso Falcones: "M'he solidaritzat amb els gitanos com a poble oprimit"

La reina descalça comença amb l'arribada a Cadis del vaixell on viatjava la Caridad des de Cuba amb el seu amo, el dia 7 de gener del 1748. La noia acaba de recuperar la llibertat, perquè el seu amo ha...

Popular, però exigent

"La part lúdica li falta més a l'avi que a l'àvia. A més, els poemes de l'avi acostumen a ser força críptics. Ell no s'explica gaire, sobretot quan fa referència a les coses mundanes. La poesia de l'àvia,...

Els pioners de la ciència-ficció catalana

La primera novel·la de ciència-ficció és de principis del segle XIX, quan l'especulació científica va arribar a la cultura. Atenta a les pulsions ambientals de canvi, Mary Shelley va escriure Frankenstein...

Víctor Nubla: "El gos és dels pocs animals amb sentit de l'humor"

Sebastià Jovani, un dels millors amics del músic i escriptor Víctor Nubla, va debutar l'any 2009 amb Emulsió de ferro (La Magrana), protagonitzada per un "detectiu clarinetista" que l'homenatjava ja des...

Cendra d'aquest somni

La publicació de l'obra completa de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) és una de les sorpreses editorials més agradables de la tardor. Gàlaxia Gutenberg s'ha decidit a posar a l'abast en un sol volum...

Simenon és sinònim de gran literatura

"Va deixar anar el diari, que primer va desplegar-se sobre els genolls i després va lliscar lentament abans d'aterrar sobre el parquet encerat. S'hauria dit que acabava d'adormir-se si no fos perquè de tant...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | Següent >