Josep Ramoneda

Josep Ramoneda

La força de la feblesa

1. Procés. “El postfeixisme va minant la democràcia des de dins. La pregunta és fins quan pot resistir”. Ho deia Donatella de Cesare en l’entrevista de Silvia Marimón per a l’ARA. En aquest present continu...

Rajoy i Tusk

Les peculiars circumstàncies de la política europea han fet possible que Donald Tusk, un personatge sense atributs precisos, arribés a presidir el Consell d’Europa i, ara, el PPE. Escassament carismàtic,...

Poder mirar-se als ulls

1. Síndrome. “No veig en l’horitzó de la meva vida una sortida satisfactòria al conflicte català”, deia l’altre dia un exconseller de la Generalitat. Tothom pregunta com acabarà tot plegat, però sense...

Regressió

Hem passat, en poc més d’una dècada, de proclamar que la independència de Catalunya “no valia un sol mort” (Carod-Rovira) a advertir que si es vol guanyar “s’ha de polaritzar més i acceptar alts nivells de...

Negociar en temps de desconfiança

1. Els dolents. Deia Kenneth Arrow que “la confiança és la institució invisible de la societat”. La confiança és fruit del contacte, però també del reconeixement de la nostra condició vulnerable. Només si...

Els polítics

La reputació dels polítics està en hores baixes. Quan les coses van malament -i ara els sentiments de malestar i despossessió són molt generalitzats- de seguida estan en el punt de mira. Forma part de la...

Oració de final d’etapa

1. Tràmit. El dilluns el president Torra va ser jutjat. Vist per a sentència. Ho dic així perquè tot plegat ha passat gairebé com un tràmit. I, tanmateix, és un fet ben excepcional: la primera vegada que un...

Impotències

Dues dades recents m’interessen especialment. L’enquesta del CEO assenyala que el 72,9% dels catalans suspenen la monarquia. I una investigació recent de la UAB constata que, tot i que un 42,5% dels...

La força de la debilitat

1. Febleses. A vegades la debilitat fa miracles. Dos líders que sortien tocats de les eleccions de diumenge han sigut capaços de fer en dos dies el que no van saber fer en quatre mesos: un pacte de coalició...

Londres, Budapest, Barcelona

“El futur d’Europa es juga a Londres, Budapest i Barcelona”. Ho va dir dimecres passat al CCCB Patrick Boucheron, un historiador francès que ja fa temps que agita les aigües estanques de la historiografia...

La transparència de Sánchez i els silencis sonors de la dreta

1. Maroma. Cada cop que apareix en un debat electoral, Pedro Sánchez es fa transparent. Es vol situar tan per sobre dels altres per demostrar que ell governa mentre els seus adversaris es barallen que es...

Que arribi el dia 10

A aquestes altures, ja queda poc a dir de les eleccions de la sentència del Procés. Que arribi el dia 10 sense cap trencadissa important que ho escombri tot. I el dia 11 ja en tornarem a parlar....

La ignorància i la violència

1. Desconeixement. Insisteix Pedro Sánchez que el conflicte català és “una crisi de convivència” que s'ha de resoldre en primer lloc entre catalans. Amb anàlisis tan insuficients és evidentment difícil...

El clàssic

Aquest cap de setmana hi havia clàssic, que en diuen, quan més aviat s’hauria de dir ritual de confrontació patriòtica. És a dir, la possibilitat de guanyar Madrid, per Messi interposat, sense córrer cap...

Erradicar la violència, mirar endavant

1. Llevar obstacles. “Hem d’erradicar la violència i tornar a la política el més aviat possible”, ha dit Jordi Sànchez. Erradicar: “Llevar radicalment”, diu el diccionari. No hauria trobat una paraula més...

Prestidigitació

“Col·lectivament (el poble), simbòlicament (els dirigents polítics) i individualment, estem molt lluny de les exigències democràtiques: admetre les divergències, el conflicte, el possible desig de...

Fugir d’estudi

1. Sedició. El president Sánchez va començar la seva declaració oficial sobre la sentència del Suprem cantant les excel·lències de la democràcia espanyola i dels seus tribunals. ¿S'imaginen Macron o Merkel...

Franco i la sentència

L’acceleració, aquests dies, del procés d’exhumació de Franco té truc de mal prestidigitador. Es nota massa. Un cop d’efecte per competir en l’espai mediàtic amb la sentència del Suprem sobre el Procés amb...

L’escenari després d’un ridícul

1. Maniobra. A Ciutadans li ha sortit el tret per la culata. La presentació d’una moció de censura contra el president Torra era una maniobra electoral tan grollera que ells mateixos s’han posat en...

Mirant al Suprem

“Hi ha un cert fracàs de la política quan tots estem pendents del que decideixi el Tribunal Suprem”. És una frase que hem sentit a dir mil vegades i de mil maneres. Però la novetat és qui la va pronunciar...

De mandato a símbolo

1. "No somos suficientes". El tiempo matiza la significación de los iconos colectivos. Hace dos años era "el mandato del 1 de Octubre", ahora es "el espíritu del 1 de Octubre". Es decir, el 1O ya no es un...

De mandat a símbol

1. “No som prous”. El temps matisa la significació de les icones col·lectives. Fa dos anys era “el mandat de l’1 d’Octubre”, ara  és “l’esperit de l’1 d’Octubre”, en expressió de Pere Aragonès. És a dir, ja...

Eleccions i amnistia

Compte amb el soroll, que sovint és indici d’impotència. I això val per a tots els que van participar en el trist espectacle de dijous al Parlament: els provocadors, els que van caure en la trampa i els que...

Mor Chirac, l’últim gran president de França

Jacques Chirac ho ha estat tot a la República Francesa: diputat, ministre, primer ministre, alcalde de París i president. La seva mort és la de l’últim gran president. Després, la institució entraria en...

Polítiques del bon dormir

1. Rajoyisme. “No dormiria a la nit, com el 95 per cent dels espanyols, si hagués acceptat les imposicions d’Unides Podem per governar en coalició”. No és l’acudit d’un humorista de festa major, és la frase...

Relleus

Què se n’ha fet del concepte de responsabilitat política? Els ciutadans van votar perquè es formés una majoria de govern. Han passat quatre mesos i els polítics no han aconseguit posar-se d’acord. I ara...

En el grau zero de la política espanyola

1. Grotesc. Mentre el sobiranisme català viu moments de lenta assumpció dels errors comesos tant en el disseny com en la pràctica de les estratègies, la política espanyola està donant un espectacle tan...

El poble

Torna la paraula poble. Ha estat una de les novetats d’aquesta Diada, les apel·lacions al poble contra els dirigents polítics, les bones intencions del comú dels mortals contra els perversos interessos dels...

The upcoming phase

1. The end of a phase. Only hours ahead of September 11th, Catalonia’s National Holiday, Spain’s Supreme Court has announced that it is making good progress in drafting the verdict on the case of the jailed...

L'etapa que ve

1. Fi d’etapa. Hores abans de la Diada, el Tribunal Suprem anunciava que la redacció de la sentència està avançada i que serà comunicada als acusats probablement dins de la primera quinzena d’octubre....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | Següent >