Laia Palau

Laia Palau

La vida va

Comença l’any i sembla que sento el soroll d’un embolcall trencant-se. Com els maleïts plàstics dels cedés impossibles d’arrencar de la capseta. I la frase d'“Any nou, vida nova” ressona dins l’imaginari...

Torrons i neules

Hi ha unes estovalles blanques com la neu i una llar de foc encesa, encara que el canvi climàtic no ens ho faci del tot indispensable. Hi ha tots els plats esperant torn per ser omplerts de l’escudella...

El secret de la vida

He baixat a Barcelona. Aquesta ciutat és on jo vaig néixer i créixer, però també és cert que després de no viure-hi els darrers quinze anys m’hi sento com mig turista sempre que hi poso un peu. I potser és...

Geometria

Tornem a ser en un aeroport. Agafem un avió després d’haver passat per un viatge amb bus i previ a un trajecte amb furgoneta. En molts dies de tedi quilometrístic m'imagino que som una banda de rock and...

Joc ras i patada al ventre

Això ho deia el meu avi enganxat a la televisió i al partit de futbol que toqués de la tarda. I no és extrapolable al bàsquet perquè seria expulsió directa (ell encara no sabia que tindria una neta que es...

Jo boto/voto per les arrels

M’agrada anar arran de tot. M’agraden els límits. Acostar-me a les fronteres. Explorar els territoris. Travessar-los o no ja ho decidirem més tard. Tinc un amic que sempre que anava a trobar-lo amb un dubte...