Marcel Fité

Marcel Fité

Escriptor

La fusta i la paraula

La fusta acompanyava les nostres vides des del bressol a la caixa. Moltes de les nostres primeres joguines van ser de fusta. Recordo un camionet que em va fer un noi més gran a canvi d'uns quants rodets de...

Centralismes

Una parella que han fet la seva vida laboral a Barcelona es jubilen i tornen al poble. Prèviament, s'arreglen una mica la casa pairal i treuen quatre bardisses d'un tros de terra mig abandonat que tenen....

Vent de broma

Segons explica Mercè Rodoreda en un article que publicà a la revista Clarisme el dia 1 de novembre de 1933, Pio Baroja, abans d'escriure la seva novel·la en dos volums La senda dolorosa i Humano enigma, va...

Ens ha deixat un pirinenc universal

El passat dia 7 d'octubre va morir el conegut director de cinema i guionista Francesc Betriu a l'edat de 80 anys. Havia nascut a Organyà, vila a la qual se sentia estretament lligat. «Des de molt xic el meu...

La Germandat de Sant Sebastià

Tinc la impressió que els mesos de confinament, entre altres conseqüències, van tenir la peculiaritat de canviar la percepció que teníem sobre algunes coses. Hi ha qui va revaloritzar el silenci, la música...

L'amic Salvador

Els seu pares van emigrar d'un poblet de la Conca de Barberà a Barcelona. Al poble hi tenien casa i terres que amb prou feines donaven per viure. A Barcelona van agafar una porteria amb dret a habitatge en...

Forners de Peramola

Històricament parlant, Peramola ha estat i és terra de forners. Si a Nargó els joves en edat de treballar s'encaminaven majoritàriament cap a agafar lo rai, a Peramola la tradició els portava als forns de...

Això (no) sempre s'ha fet així

Quan Carles III ―bon alcalde per a Madrid, mal rei per a la llengua catalana― va arribar al tron espanyol procedent de la bella ciutat de Nàpols, el panorama de la capital castellana era d'una deixadesa i...

Camins

Quan el sol s'amaga rere la crestallera rocosa de Pujol Ferrer, surto amb la meua companya a estirar les cames. Ens agrada fressar vells camins poc transitats, que, tot i això, no s'escapen de les...

Mercè Rodoreda: les bruixes i les encantades de Nargó

El segle XX va escombrar les darreres bruixes i encantades que encara trescaven per l’horitzó pirinenc. El que no havia aconseguit la Inquisició ni la migrada escolarització del passat, ho van aconseguir...

Les Encantades

Intueixo que el nostre imaginari col·lectiu de les Encantades va constituir un mecanisme de vertebració cultural del Pirineu català de molta més solidesa i eficàcia del que som conscients. Els primers...

Per un refugi pirinenc de mots

En alguns illots del Pirineu encara hi queden uns quants padrins i padrines que parlen un català del d'abans, del d'abans de la gran invasió televisiva i mediàtica, vull dir. Sempre que em vaga procuro...

Ara, la paraula

Conten les velles cròniques que un dia una colla de raiers tornaven cap a casa després de fer un dels seus llegendaris descensos fluvials sobre la fusta. Havien deixat la mercaderia més avall de Lleida i...