LES AGOSTADES

Nenes amb tanga

Rebre una educació en clau feminista significa, entre moltes altres coses, anar més enllà de donar a certs símbols i trets generalment relacionats amb les dones un sentit sexual o directament de subordinació. És de masclistes fastigosos, per exemple, pensar-se que perquè una dona porta minifaldilla —o un escot ufanós— ens està convidant a relacionar-nos-hi o obrint-nos la porta a un festeig o fins i tot a una carícia; certament una dona ha de poder anar nua pel carrer sense que cap home es consideri amb el dret no només de posar-li la mà a sobre sinó fins i tot de la temptació de considerar que rere la seva manera de vestir hi ha un determinat convit o voluntat de flirteig. Un tanga —en principi— ens ha de ser tan indiferent com un nicab. Ha estat tradicionalment l’església catòlica la que ens ha volgut fer creure que el cos de les dones és pecaminós: se’ns ensenyava així implícitament a mirar-lo d’una determinada manera —com un terreny de perdició—; per això se l’havia d’ocultar; encara avui hi ha vigilants que miren de no deixar entrar a les catedrals cap dona amb unes simples espatlles nues.

S’ha fet viral un vídeo d’una noia que, anant molt cenyida i escotada, rep una carícia a una natja dins el metro, i reacciona assotant el seu agressor, clavant-li un jec de bufetades vertaderament antològic. El cos de la dona és seu, i el pot exhibir o amagar o decorar-lo —tatuar-lo— de la manera que li vingui de gust, sense que això mai hagi de ser llegit en clau sexual. Els han de deixar fer ‘topless’ a la platja o a les piscines municipals. Perquè és en la mirada del masclista i del capellanot que aquestes coses agafen sentits pecaminosos, de subordinació o de sexualitat opressiva: cosa que el feminisme ens ha ensenyat sanament a corregir. El masclisme, la masculinitat entesa d’una determinada manera, és una forma de mirar i de pensar, que ha de ser redreçada, sovint també combatuda, i en benefici de tots, perquè empeny els homes a fer també moltes “ximpleries”.

Per què, doncs, si el feminisme ens ha ensenyat a mirar d’una manera lliure d’opressions, suposicions i prejudicis, s’ha de veure com a sexual un simple biquini quan el porta una nena? ‘Sexualitza’, la part alta del vestit de bany? A on està escrit, això? Si en un tanga no hi ha res de pecaminós ni d’escabrós, quin problema hi pot haver que se’l posi un infant, doncs? Per què el tanga no, i la nuesa sí? Per què des d’un cert feminisme sembla que es perpetua la mirada del masclista?

Perquè si rere el tanga no hi ha res —no hi ha sexualització d’una dona adulta—, tampoc n’hi ha d’haver rere el maquillatge. El que s’ha de lluitar és per treure a aquestes martingales un sentit sexual, no per combatre aquestes coses, que fet i fet només poden ser vistes com a ruïnoses des d’una certa òptica ideològica. I què si es venen biquinis per a nenes amb o sense farciment? El farciment serà certament inútil a certes edats, però no tindrà res de sexual si no se’l mira des d’un racó “malèvol”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat