OPINIÓ

Revolta

Aquests dies estem veient com els ciutadans de Hong Kong fan oposició a les forces policials. El que es demana allà és democràcia i llibertat d’expressió, que l’antiga colònia britànica, que gaudeix d’un estatut especial dins la Xina des de 1997, amb un sistema més liberal, amb una assemblea autònoma elegida per sufragi, i que, a més, forma part d’algunes organitzacions internacionals amb independència de la metròpoli, segueixi gaudint d’un estatut especial.

Ens arriben tota mena de noves: bullangues i vagues generals, amenaces per part de les autoritats xineses, bloquejos a les seus de la policia; fins i tot els hongkonguesos han ocupat l’aeroport, cosa que ha fet que s’hagi hagut de tancar el trànsit. El detonant ha estat una llei xinesa que permetria extradir els hongkonguesos cap als tribunals de fora, on podrien acabar castigats per unes autoritats arbitràries.

Les imatges d’aquestes mobilitzacions (no cal dir que des de la resta de la Xina són percebudes com a terrorisme) estan circulant amb abundor a les xarxes. Els hongkonguesos no tenen cap mena de por ni mania, i això sempre fa respecte… S’estan sabent mobilitzar; el que s’hi veu no és precisament per riure: la policia carrega de veritat, i el gas pebre hi és abocat en abundància. Els catalans que s’ho miren des de lluny, però, no poden fer més que constatar la diferència entre el que estan disposats a defensar els hongkonguesos i la manera en què, fa gairebé dos anys, no se’ls va liderar cap a una forma de revolta popular semblant. Llavors es va preferir nedar i guardar la roba, i no atiar una revolta que hauria estat tan reprimida com ho és aquesta. A més, la idea que les coses s’han de fer així s’estén a Catalunya, entre els que juguen amb el pla de fer una revolta com qui surt a viure una experiència fenomenal –i finalment burgesa– i els que es preparen per encaixar el cop de maça que serà la sentència contra uns líders independentistes que van fer tot el possible per evitar que Barcelona acabés com el Hong Kong d’ara, tot i que paguen com si certament els plats estiguessin romputs.

Més continguts de

El + vist

El + comentat