Des de fa uns mesos sentim a parlar amb més força que mai de la irrupció dels robots. Sembla que de cop la vida humana ha de canviar per sempre, amb l’aparició d’aquests companys de llauna i llums, joguines serioses que han vingut a quedar-s’hi per sempre. Encara sembla un tema de la ciència-ficció, però els experts ens diuen que estem a les portes d’un canvi radical de paradigma. De moment, els únics robots visibles són els que aspiren el terra, freguen els plats o ajuden a batre la clara dels ous, però estem avisats que l’automatització de les feines amb els robots pot deixar obsolets milions de llocs de treball en els propers anys. Quan a mitjan anys 90 del passat segle van arribar els caixers automàtics, també molta gent va posar el crit al cel: els bancs van poder prescindir de molts treballadors, les gestions més habituals podien realitzar-se sense cap interacció amb una altra persona (treure diners, posar una cartilla d’estalvis al dia…); fins arribar a ara mateix, quan ja podem obrir un compte bancari amb el telèfon mòbil, o fer ingressos, transferències i pagaments, i tot gràcies a internet. També, abans, la fotocopiadora va fer desaparèixer la figura del copista, que tants personatges literaris memorables va donar a la literatura del segle XIX.
Òbviament tota irrupció d’un canvi tecnològic ha destruït certs llocs de feina, però n’ha creat d’altres en sectors capdavanters, com la programació. Es calcula que, només a Espanya, un 43% dels llocs de treball estan en risc de desaparèixer perquè podran ser assumits per les màquines intel·ligents. És evident que hi ha feines que les màquines poden realitzar igual: un robot pot fer el llit d’una habitació d’hotel, i netejar-ne el lavabo, encara que és dubtós que pugui arribar a fer-nos una panada com la de les padrines o un arròs brut amb cresta (tot i que podria ser en un futur no molt llunyà: un robot tocant la simbomba). S’està parlant que, gràcies als enormes dipòsits de dades que facilita internet i les connexions planetàries, un robot pot arribar a fer un diagnòstic mèdic més precís que un metge humà, el qual, per molta experiència que tingui, sempre estarà sotmès a moltes limitacions. Des que els sistemes informàtics van ser capaços de derrotar els millors jugadors del món als escacs que la cosa no podia fer més que avançar cap a aquest punt.
Potser els robots no ens prendran tota la feina, però sí que és possible que parts d’aquesta feina ja siguin impossibles sense l’ajuda dels robots. Una feina humana està formada per un plegat de tasques, i són algunes d’aquestes tasques les que podran ser robotitzades, així per exemple l’assistència a una roda de premsa per part d’un periodista. Feines com les de comptables, administradors, etc., que poden ser substituïdes per algoritmes que preveuen patrons de canvi i hi responen en consonància. I potser també les feines dels polítics, veient la seva nul·la capacitat d’adaptació i resposta –i la seva corruptibilitat–; els polítics ja semblen maquinetes robotitzades, que repeteixen les mateixes consignes fins a l’extenuació. Ells han estat els primers a enrigidir-se i posar veu de falset, tot per a seguir donant voltes entorn dels mateixos tòpics.
Sigui com sigui, el futur arribarà, fatalment, carregat de canvis; la legalitat s’hi haurà d’adaptar, com els hàbits de les persones, que s’hauran de preparar per afrontar d’una altra manera el seu paper en l’àmbit de la feina. Des que el món és món que estem així: ja no existeixen els serenos, els pregoners, els matalassers a domicili, un últim exemplar dels quals recordo haver vist a ca meva, esponjant la llana del matalàs amb una verga fina, aixecant flocs blancs dins la portassa, cosint després el matalàs amb una agulla grossa, preciosa com la que usaran els robots del futur per fer-se les orelles netes.
