OPINIÓ

La pervivència

Un bon treball històric –o periodístic– que podria fer-se encara a Espanya hauria de consistir a mirar d’avaluar i d’aclarir amb dades i fets el pes que té encara l’elit franquista dins els diversos poders de l’estat. Es va publicar un treball d’història sobre la pervivència del franquisme en el poder judicial, que analitza de quina manera el règim anterior ha buscat la seva impunitat a còpia, per exemple, d’amagar dades de persones desaparegudes dels registres civils, o negant-se a investigar tortures, o no revisant el judici al president Companys, etc. Però el que s’ha treballat pel que fa a la denúncia del que hi ha encara de poc democràtic en jutges i fiscals, s’hauria de fer també en altres dimensions de l’estat, amb els partits polítics, per exemple, o la policia, o l’exèrcit. Per no parlar del món del periodisme i de l’espectacle, del futbol i l’empresa i la banca, o l’església. Han passat més de quaranta anys des de la mort del dictador, i és ben natural que les elits directament franquistes ja no hi siguin, encara que sí els seus hereus immediats, o els que, tot i la democràcia, continuen enyorant una dictadura perquè no té manies ni complexos a l’hora de reivindicar les formes més grolleres de nacionalisme espanyol, o perquè voldrien un món on no hi havia dones emancipades ni tant de suposat desordre. En tots els països hi ha reaccionaris, és cert, però aquí la reacció (aquest enyor per un passat idíl·lic que només existeix a les faules ideològiques) agafa la forma franquista perquè la història mana. A Espanya tenim que és impossible remoure els ossos del dictador sense que un jutge et pari els peus; que alguns ministres entonen el ‘Cara al sol’ als funerals dels vells patricis; que els ducats de Franco continuen vigents; que tenim gairebé tantes fosses comunes d’executats pel feixisme com Cambodja –només se n’han obert 350 de les 2.382 registrades–, etc.

I ara hem descobert una altra anomalia reveladora. En els últims anys, més de 4.000 canvis operats a la Viquipèdia en clau franquista s’han fet des d’ordinadors del Ministeri de Defensa, o fins i tot del Congrés dels Diputats. La cosa arriba a nivells de deliri. És a dir: funcionaris públics que, des d’un ordinador ministerial, s’encarreguen de modificar els articles d’una enciclopèdia oberta a tothom per mirar de blanquejar, disculpar i dissimular els crims de Franco i els seus capitostos. Sabem que, des d’un ordinador ministerial, s’eliminen els noms d’alguns generals de la República que es van mantenir fidels al règim constitucional del 1931; també es qualifica el que abans constava com a ‘violència feixista’, com aparició d’un ‘nacional sindicalisme’, l’any 1934; es corregeix el que és un ‘cop d’estat’ per qualificar-lo simplement com a ‘alçament del 1936’. Així, tampoc agrada la paraula ‘afusellat’ que es corregeix per ‘ajusticiat’, per donar-li un regust més acceptable, etc.

Això són greus anomalies, per dir-ho suaument. Si això passés a qualsevol país d’Europa ocuparia portades de diari: funcionaris públics que modifiquen una enciclopèdia que consulten cada dia milers de ciutadans –joves estudiants, també–, per mirar d’explicar a la seva manera (autoritària i mentidera) l’ascens del feixisme, la guerra civil i la biografia dels dissidents o dels afins a la seva causa ‘nacional’.

El Govern espanyol en funcions ha respost aquesta mateixa setmana que li és impossible detectar qui, en concret, ha fet aquests canvis. Ni quan els suposats progressistes governen es pot fer res per aturar la vella putrefacció.  

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat