Montse Virgili

Tina Gil i els fantasmes

Escric aquestes ratlles entre una muntanya de capses embalades per la mudança imminent. M'agafen ganes de deixar-les on són i marxar amb les mans a les butxaques. Si ara mateix en tinc prou amb aquest tros...

Polònia i Adam Zagajewski

Dins del tren de rodalies de Poznan a Varsòvia no hi ha lloc per al romanticisme entre les maletes. Plou en aquests prats que semblen una estesa de llapis endreçats d'un verd més intens a un altre que...

Escriure amb el fetge

Passen desapercebuts, entre tota la muntanya de volums que es publiquen, alguns llibres fantàstics que no van enlloc, que es queden, amb sort, al final d'un prestatge. Fins fa poc, aquest era el cas de...

Una trompeta fa més soroll que les notícies

Algú recorda el famós huracà Katrina ? Quin estiu era aquell en què vèiem Nova Orleans sota l'aigua? Ho he de mirar a la Wikipedia i l'enciclopèdia de la xarxa em respon en cinquanta idiomes que corria el...

Declaro la guerra al món

Dissabte PJ Harvey sortia a l'escenari del Primavera Sound amb el cap ple de plomes d'ocell com un indi que vol declarar-li la guerra al món. Presentava el seu nou disc Let England Shake , una manera de dir...

No puc parlar d'una altra cosa

M'agradaria fer servir aquestes ratlles per escriure un emocionat article sobre la compilació que Bartleby Editores ha publicat del poeta granadí Javier Egea. Voldria parlar de la seva poesia solitària, si...

No som tots

Agustín García Calvo, el poeta, filòsof, assagista i moltes altres coses que no cabran mai en full, va oferir dijous a Barcelona una de les seves famoses xerrades a la Facultat de Filosofia de la UB. A les...

Negres com Babazorro

Mai pot faltar en un dinar familiar el convidat silenciós i tampoc el que no calla perquè el silenci d'un i la xerrameca imparable de l'altre dibuixen en l'aire un balancí que no es mou sense les dues...

El punt i a part de 'Downtown Abbey'

Hi ha poques maneres permeses de ser britànic. La més òbvia i directa la proporciona el lloc d'origen. Vas néixer a Manchester, doncs ja ho tens tot fet. Des de petit, pronuncies "manxestà" i jo et miro amb...

Els llibres de Morsa

El dia de Sant Jordi l'editorial Morsa tenia la seva paradeta al final de la Rambla, com un regal per a aquells que sempre arriben a l'última pàgina del llibre. Gabriel Bravo va crear aquesta editorial fa...

image-alt

Més grana que vermell O la crònica guiri

Miro la cara d'un senyor que gasta faccions germàniques però vés a saber si és de Wisconsin o nascut a Collserola. Fa cua aquest matí de Sant Jordi per visitar la Pedrera. Una barba blanca li reescriu la...

Salaíto i Puchero

Molts beuen cervesa al JazzSí mentre esperen que comenci el concert, però és escuma de gent, la que sobreïx del club del Taller de Músics. El públic s'asseu per terra, a les finestres. Hi ha peus penjats al...

M'agrada

Enguixat i dins d'un pijama blau cel, James Stewart passa hores mirant, a través de la finestra, l'edifici del davant. De vegades, se li enrampa el peu. Massa dies, immobilitzat. Si alguna cosa li...

Un crit contra la por

Howl és el poema d'Allen Ginsberg per sobre de tot, i després la pel·lícula de Rob Epstein i Jeffrey Friedman que passen aquests dies al cine. L'actor James Franco interpreta el poeta en el moment que...

Sempre de nit

La nit d'aquest dissabte havia de ser més curta que les altres. Ho van decidir ells, aquells d'allà, els de sempre.Els d'aquí, els venedors de llaunes de cervesa, han sortit a ballar com cada cap de setmana...

President de les meves orelles

Diuen llunyans els senyors meteoròlegs que ja arriba la primavera, i jo no faig res més que escoltar un home que sempre canta des de la tardor. Sr. Chinarro -l'actor que sortia amb els pallassos de la...

Una forma de venjança

Joan Todó es pronuncia al seu poble, la Sénia, amb dues os ufanoses com taronges. Aquí, a Barcelona, diran "Tudó". Se'ls escaparà la "u" d'una por incontrolable en veure com escriu lo xiquet del Delta,...

No deixarem que ens espatllin la pel·lícula

Una noia dorm suspesa a l'aire en el cartell de la nova exposició del Macba i se'm fa molt difícil saber per què hauria d'anar a visitar aquesta mostra. The Otolith Group presenta La forma del pensament ,...

L'immediat és caure

Entre tanta perfecció de cirurgia estètica, somriures preparats, bústies de veu i places dures, vull que tot es desfaci, es trenqui, caigui, s'esbotzi, perdi el sentit i es posi de cap per avall....

La senyora Fry

Fa poc he conegut la senyora Fry, esposa abnegada i mare sol·lícita d'una colla de fills. No sé exactament quants, em sembla que uns cinc, sis o set. Molts. L'Edna Fry és una dona anglesa i elegant. No surt...

Conservem les façanes i siguem feliços

Dalt de l'autobús, llegeixo al diari la crònica de l'alegria a la plaça Tahrir el dia que Egipte ja és lliure de Mubàrak i Barcelona cau morta i inútil després d'un punt i a part.Els edificis modernistes...

La Filmo

Se'n va la Filmo de l'avinguda de Sarrià i s'empaqueten en aquest viatge les cues per entrar al cinema Aquitània amb la carpeta sota el braç i la motxilla al coll i aquell famós abonament de 100 pel·lícules...

Teatre i canelons

A la Barcelona de suplement cultural s'hi estrenen cada setmana desenes d'obres de teatre que es perden com la lletra petita d'una guia telefònica que ja no mira ningú. Sang i fetge, complexos d'Electra i...

La revolució de la soledat

Dins l'edifici modernista de l'antiga fàbrica Casaramona, el CaixaForum ha inaugurat l'exposició Construir la revolució, art i arquitectura a Rússia 1915-1935. I d'aquesta manera s'uneixen dos dibuixos que...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >