Un Bru d’esperança

Si mai més tornes a no tenir com distreure’t des que es deixa enrere la serra de Montserrat fins que es visualitza el circuit de kàrting del Pla de Sant Tirs, dedica't a imaginar quina història sorgeix de les converses alienes

Aviat farà cinc anys que escrius una columna d’opinió setmanal en aquest diari. Després d’una revisió ràpida dels teus articles, m’atreviria a dir que mai has fallat amb el teu deure. Cada set dies, puntual. Qui escriu aquestes línies va començar a fer-ho més d’un any més tard que tu i se n’ha saltat més d’una i de dues. Massa de fet.

Des que vaig animar-me –i em van fer confiança– a enfrontar-me cada setmana davant el dilema de saber sobre què escriure, sempre havia volgut agafar el guant d’una de les teves columnes. Mai em veia amb cor d’igualar el teu nivell de referències, dinamisme i humor. De fet tampoc ho faig avui, però ‘Viatge sense cobertura’ m’ha permès per fi, poder-te fer un petit homenatge i animar-me, amb la més gran de les honestedats, a proposar-te un joc.

Parles de com de mortes es converteixen les hores en el trajecte amb autobús entre Andorra i Barcelona quan, màgicament i sense poder trobar cap explicació, la cobertura desapareix. No tenir-ne i que el passatger del seient del darrere es passi tot el viatge parlant pel telèfon podria atribuir-se a la mal interpretada llei de Murphy: “tot el que hagi de passar, passarà”. Però realment té més similituds amb la seva variant negativa. La llei de Finagle enuncia que “tot allò que pot sortir malament, sortirà malament en la pitjor de les situacions”.

Fins i tot, que algú gaudeixi de cobertura mentre tu intentes carregar una nova piulada durant vint minuts, podria exemplificar-se en la frase “la perversió de l’Univers tendeix al màxim”. Així ho afirma una variant de la llei de Finagle, molt utilitzada humorísticament i que parafraseja el segon principi de la termodinàmica.

Bru, la meva proposta és perversa perquè et pressuposa sense cobertura moltes hores. No voldria ser jo qui induís l’Univers a fer-te avorrir tres hores. Si mai més tornes a no tenir com distreure’t des que es deixa enrere la serra de Montserrat fins que es visualitza el circuit de kàrting del Pla de Sant Tirs, dedica't a imaginar quina història sorgeix de les converses alienes. Seria el primer a comprar i fer cua perquè em signessis l’exemplar per Sant Jordi, sigui una novel·la o un recull de relats curts. Espero amb delit que facis molts trajectes i ben aviat puguem gaudir-te més enllà d’un cop per setmana.

Més continguts de