Del mort i de qui el vetlla

Reben els que encara són capaços de defensar la democràcia amb posat seriós des dels despatxos sense riure. Reben els d’aquí després d’anys de fer promeses, i no les compleixen

Les situacions diàries i malauradament reals que amenitzen –llegir amb ironia, si us plau– les setmanes prèvies a l’inici del judici dels presos polítics catalans semblen estar dirigides per permetre cada setmana un millor capítol del programa humorístic 'Polònia'. Ja són cinc-cents els dies que aquest espai lliure de complexos ha fet mofa i befa de tot i tothom. Més de quinze mil minuts d’humor en 'prime-time' per demostrar que el riure és l’únic que ens podrà salvar.

Ahir a la nit van celebrar el mig miler de programes. Es diu aviat. Mai he acabat d’entendre com els guionistes són capaços d’escollir amb què fer els gags. Tenen tant material que podrien omplir un programa diari. Només aquesta setmana –l’article està escrit abans de la seva emissió–, i comptant tan sols des de dimecres, l’actualitat política ha deixat tants moments dignes d’una barreja entre Mr. Bean i Charles Chaplin, que fins i tot fa esfereir.

El dimecres la policia nacional va detenir gairebé dues desenes de persones per iniciativa pròpia i és que el TSJC va confirmar que el jutjat número 4 de Girona no havia ordenat cap detenció. Durant bona part del matí les informacions eren totalment oposades. Embolica que fa fort. Dos dels detinguts són els alcaldes de Verges i de Celrà. Altres són activistes o simplement ciutadans que van participar en el tall de les vies de l’AVE a l’estació de Girona en l’aniversari de l’1-O de l’any passat. Un altre detingut va ser un fotoperiodista que havia cobert les detencions durant tot el matí. Si aquesta arbitrarietat en els arrestos, deixant de banda les maneres, no sonen a revenja de pel·lícula de sèrie B, no sé a què recorden.

Això dimecres. Dijous va semblar que tocava descans. Els guionistes, però, saben que el millor sempre és l’últim en arribar. Per aquest motiu no va sorprendre el que va viure’s al ple de l’assemblea d’Extremadura. El Partit Popular, abanderat del centre dreta moderat reformista des de la irrupció del partit impronunciable, va proposar que l’hemicicle votés una nova aplicació de l’article 155 a Catalunya. Ciutadans, que segueix venent que són més de centre mirant a l’esquerra que cap altra cosa, va votar-hi a favor. Ningú s’ho podia imaginar.

El 'sorpasso', però, va venir de les files dels socialistes extremenys, que van donar suport a la proposta. Una filial del partit instant al president del govern espanyol que abandoni la bilateralitat amb els catalans. Si això no serveix íntegrament com a guió per 'Polònia', a mi ja em podeu perdonar. Ahir mateix l’interpel·lat Sánchez va convocar una roda de premsa per respondre a la demanda d’una nova aplicació del 155 de manera ferma i amb la durada que calgui. La portaveu del govern, Isabel Celaá, va desautoritzar el PSOE extremeny. El guió fa un gir inesperat i sembla que hi ha una escissió entre els protagonistes. Ni Scorsese.

El 'Polònia' sempre s’acaba de rodar i muntar poques hores abans que s’emeti. Sort en tenen d’aquesta dinàmica, perquè un cop més la realitat va superar la ficció –qui vulgui entendre l’estat espanyol com una ficció en té tot el dret–. Divendres al matí es va saber que la Fiscalia havia falsejat un vídeo presentat com a prova davant del Tribunal Suprem de cara al judici del primer d’octubre. La defensa de Jordi Cuixart denuncia que la prova vol mostrar el que va viure’s davant la conselleria d’Economia de Barcelona el 20 de setembre de 2017 utilitzant imatges que són del mateix dia però dels voltants de la seu de la CUP. Ni a 'Polònia' s’esforcen tant a falsejar les versions musicals que meravellen l’audiència setmana rere setmana.

Així doncs, i repeteixo, sense haver-lo vist, al 'Polònia' se’n riuran de nou de la broma de sempre. Capaços de superar l’animadversió cap a una classe política espanyola que diverses vegades ha demanat el tancament de la cadena, segueixen repartint bromes a tort i a dret. Per a tothom. Reben els que encara són capaços de defensar la democràcia amb posat seriós des dels despatxos sense riure. Reben els d’aquí després d’anys de fer promeses, i no les compleixen. Reben esportistes, artistes i polítics. Rebran els que vinguin. Sense excepció. Bé, sí. Van fer una excepció i encara la considero com els millors minuts de televisió dels últims mesos. El novembre de 2017, després de l’empresonament dels presos polítics van mostrar els seus abillaments com a clara mostra de rebuig. Al final d’aquella temporada van tornar a fer-los-hi un homenatge. Fins i tot llavors van permetre’s riure’s del mort i de qui el vetlla. Koniec.

Més continguts de

El + vist

El + comentat