(Des)Funció de prioritats

Som massa joves per tenir res massa clar, però mica en mica, i al ritme de l'actualitat, es van desvetllant certs coneixements que ens van ensenyant el camí a seguir. Demà veurem de nou concentrats a la capital del regne espanyol grups feixistes convocats per partits que són de tot menys constitucionalistes. La desídia democràtica d'aquests grups no només tolerats per l'estat, sinó amb dret a presentar-se a les eleccions, amenaça en consolidar-se com un dels majors mals actuals.

Enmig d'aquesta tempesta feixista que atempta dia si dia també contra la decència humana, la solidaritat torna a fer acte de presència. L'esperança de l'humanisme, com ho defineix Lluís Llach, segueix intacta. Enric Pons, històric dibuixant de l'editorial Bruguera, amenaçat per un dels massa desnonaments que diàriament assolen la nostra societat, n'és l'exemple més recent.

Fa unes setmanes l'activista Largarder Danciu va il·luminar les tenebres i va explicar la situació de l'exdibuixant. Aquesta passada setmana un anònim va fer una donació de 10.000 euros al compte de Pons. Davant l'astorament de la generositat experimentada, la part més humana va aparèixer i Pons, en lloc d'acceptar els diners, va posar com a condició per beneficiar-se'n, que s'acceptés una donació de la meitat de la suma als sense sostre de la Casa de Cadis.

Rebre i repartir pel bé comú. La base de la força recau en el col·lectiu i en surt tan reforçada com el fet de copsar que l'esperança encara no està del tot perduda. L'alberg ocupat per ajudar els que no tenen casa repartirà 5.000 euros entre 100 persones amenaçades pel capitalisme neoliberal que cavalca lliure. Ningú sense un sostre digne i cap cavall deshumanitzat sense morrió. Pedra a pedra, la força de tots plantarà cara a tot i tothom. Les prioritats dels de dalt no són les nostres. Si demà es manifesten per titllar de traïció la voluntat de diàleg en lloc de fer-ho per lluitar contra casos com els d'Enric Pons, ens trobaran generosos, dempeus i alerta. Com sempre.