Fidel Castro, un ‘monstre sacré’

Sempre que mor alguna personalitat important penso en els encarregats d’escriure els obituaris als diaris. M’hi fa pensar un dels relats de Gay Talese que porta per nom 'Don malas notícias'. Talese exposa la vida d’un escriptor de necrològiques del 'New York Times', Alden Whiteman, i li dóna una mirada diferent. No és un home enfadat amb el món a qui li ha tocat escriure les necrològiques perquè no és bo en res més, sinó que és un home que ho gaudeix. Whiteman tenia obituaris actualitzats de personalitats que encara eren vives. No les volia matar, però acaba acceptant que veure un obituari llarg i ben maquetat d’una persona important encapçalat pel seu nom era una de les coses que més satisfacció li donaven. El que més li agradava, però, era acabar un obituari abans que aquella personalitat morís i a voltes descobria que grans líders polítics o famoses estrelles musicals encara eren vives mentre que ell les donava per mortes. Manies de l’ofici.

Talese també va escriure notes necrològiques en tornar 'castigat' de cobrir la informació política de l’assemblea legislativa de Nova York a Albany. Per a ell no va ser un càstig perquè qui tingués categoria per protagonitzar un obituari al ‘New York Times’ assegurava haver tingut una vida interessant o almenys prou important per ser explicada. La carrera com a redactor de necrològiques de Talese no va ser tan llarga com la de Whiteman, qui hi va dedicar la vida. Aquest tenia una llista de prioritats: homes i dones importants que podrien morir aviat i que era imprescindible actualitzar el seu arxiu per tal que la mort no els agafés desprevinguts. Alhora, també tenia una llista de dirigents i personalitats importants que, malgrat ser velles, no semblava que anessin a traspassar en breu. Li deia "la llista dels ajornats, dels 'monstres sacrés".

Imagino que una d’aquestes superestrelles devia ser Fidel Castro. Quan Whiteman va morir, l’any 1990, feia més de trenta anys que el ‘comandante’ havia iniciat la revolució i havia derrotat la dictadura de Fulgencio Batista. Encara quedaven divuit anys perquè Castro renunciés al poder. Segur que Adlan Whiteman tenia al seu arxivador la necrològica de Fidel Castro començada, però no acabada, i és que el primer secretari del Partit Comunista de Cuba fins l’any 2011 ha donat molta guerra, ha mort molts cops i ha reviscut tots i cada un d’ells excepte dissabte passat, quan per fi, els deixebles de Whiteman van poder posar el punt final a l’obituari del 'monstre sacré' per excel·lència de Cuba.