No són refugiats

No ho són perquè no els acollim. Agus Morales, director de la revista 5W, busca una paraula per definir totes les persones que fugen de la guerra i de les conseqüències en forma d’inestabilitat vital, de fam, de malalties i d’un llarg etcètera que a voltes no podem ni arribar a imaginar.

No són refugiats perquè no els acollim.

La Unió Europea ha incomplert els acords de reubicació que van acordar. Només hem acollit un 17% dels centenars de milers de persones migrades que fugien del que era casa seva. 17.337 persones. Espanya un 11,4%. 1.950 persones. No són refugiats. Ja no són ni números davant la velocitat vertiginosa a què es mou la voràgine informativa que rebem. Ja no hi pensem després del boom de la foto de l’Aylan.

No són refugiats perquè no els acollim.

Europa fa dos anys va acordar acollir 180.000 persones. El 2015 en van morir 3.771 al Mediterrani. El 2016 en van morir més de 5.000. 14 persones mortes de mitja al dia en una tomba de parets d’aigua. Al dia. Aquest any ja n’han mort 2.556. Per posar un exemple: l’ONG Proactiva Open Arms en va rescatar 14.000 en només 130 dies. 14.000 en 130 dies.

No són refugiats perquè no els acollim.

En 130 dies una sola ONG en va rescatar set vegades més que les que ha acollit Espanya en dos anys. Gairebé les mateixes que ha acollit tota la Unió Europea.

No són refugiats perquè no els acollim.

Sempre m’han explicat que un text amb moltes xifres és dens i ningú se’l llegeix. Jo avui només deixaré xifres, perquè crec que no hi ha arguments possibles per entendre com els estaments polítics no han estat capaços de respondre les necessitats de centenars de milers de persones. Com no han tingut la vergonya de respondre la demanda d’una societat que el 18 de febrer va sortir al carrer a Barcelona per demanar l’acollida. 500.000 persones dient que ja n’hi havia prou d’excuses. La societat civil va clamar acollir. Ni la Unió Europea, ni Espanya, ni Catalunya -que hagués pogut desobeir les competències espanyoles- han estat a l’altura.

Ara, amb el final de l’acord de reubicació tan celebrat fa dos anys, la necessitat d’acollir no acaba. Encara hi ha desenes de milers de persones parades en un llimbs del qual no poden fugir perquè no els acollim. Encara hi ha milers de persones que cada dia es juguen la vida per fugir de l’infern. Però no saben que Europa està governada per diables que aposten vides humanes per seguir uns quants anys més en una oficina deshumanitzada. Tant de bo, de vells, no puguin dormir pensant en totes les vides que no van salvar. Tant de bo.

No són refugiats perquè no els acollim.