Portar-se bé té recompensa

L’anunci dels grans magatzems el Corte Inglés per aquest Nadal té com a protagonistes a uns quants nens i nenes que es troben davant de situacions en què poden fer malifetes. Un d’ells pot treure el peix d’una peixera. Una nena, mentre l’avi dorm sense la seva dentadura, pot agafar-la per jugar. Un altre nen, mentre és a classe, es treu un xiclet de la boca i es planteja enganxar-lo sota la taula. Una altra nena pinta a la taula de la cuina mentre el seu germà petit se la mira. Ella agafa el llapis de color i l’aproxima a la cara del nadó. Per últim, una altra nena que està sola a l’habitació observa el pòster d’una cantant i agafa les tisores per imitar el seu tall de cabell.

Tot això passa en els primers trenta-set segons d’anunci mentre diferents veus en off simbolitzen els mals pensaments que poden passar pels caps dels infants i que els han de portar a cometre la malifeta. A partir del segon trenta-vuit, però, la música canvia i la veu en off que comença a parlar és molt més dolça, d’aquelles d’anunci de ràdio que se’t graven al cap mentre fas cua amb el cotxe.

“Si hi ha un moment per portar-se bé, és aquest, i ho saben”, recita la veu referint-se als infants que han estat a punt de buscar-se un bon embolic amb els adults però l’han evitat comportant-se com se suposa que havien de fer-ho. Tot seguit es veu en pantalla una mare que entra per la porta de casa i dona al seu fill el catàleg de joguines dels grans magatzems. Aquest catàleg ofereix un descompte a l’hora de comprar les joguines. Aquest és l’objectiu de l’anunci.

Sota el meu parer, aquest anunci obre diferents problemes. Un és en clau educativa. L’altre, de màrqueting. El problema de màrqueting és que qui ha de comprar els regals són els adults. Per tant, qui ha d’aconseguir un d’aquests catàlegs per poder gaudir del descompte és un adult. Ara bé, el relat de l’anunci és clarament els infants. Són ells els que llegeixen que si es porten bé aquest mes que queda abans de Nadal, tindran com a recompensa joguines del catàleg. Pot entendre’s que si l’infant veu l’anunci, demanarà als adults que vol el catàleg.

El problema educatiu ve derivat del problema de màrqueting, però va més enllà. Primer de tot, l’anunci juga amb la certesa que els infants veuen molta –massa– televisió i estan profundament condemnats a actuar com marquen els estàndards publicitaris que malauradament dirigeixen bona part de la societat. Per altra banda, i com a fet més greu, explica als infants que mentre es portin bé durant les setmanes prèvies a Nadal, ja rebran els regals que demanen.

Però no només això, sinó que a més de donar via lliure a fer les malifetes els onze mesos restants de l’any, l’anunci es reafirma en l’ideari de la recompensa. Si et portes bé, tindràs el teu regal. Si aquests infants creixen i segueixen interioritzant que la vida tracta d’actuar com cal per obtenir recompenses, no entendran per què, en algun moment, actuaran en funció de la normativa establerta i no només no seran recompensats, sinó que potser es trobaran amb represàlies. Tampoc entendran com han d’actuar quan es vegin davant una disjuntiva en què per actuar de la millor manera possible, hagin de transgredir les normes pactades.

Els pares els hauran d’educar en l’esperit crític i la responsabilitat, enfrontar-s’hi quan els infants no ho entenguin, enfadar-s’hi i reprendre les complicitats perdudes. Els ho hauran d’explicar. I sobretot mostrar. Si no ho fan, no hauran complert el seu deure com a educadors. I ho saben.