Sant tornem-hi que hi ha eleccions

De nou, i com cada quatre anys, ni la meitat del país té dret a vot en els comicis comunals. Andorra és un país que podria ser capdavanter en innovació electoral. Mai em cansaré de repetir-ho. Des de la possibilitat d'articular llistes obertes fins al vot telemàtic. Podríem tenir un contacte –i control– molt superior amb els nostres governants. Això ajudaria a millorar la salut de la democràcia en què vivim, aproximaria les polítiques de despatxos al carrer i, per davant de tot, la ciutadania tindria poder real –almenys més que ara– per influir en l'esdevenir de les parròquies i del Principat.

Sense anar més lluny, aquesta és una de les promeses no complertes durant els darrers quatre anys. Sí que s'ha incrementat la transparència en diversos àmbits i parròquies i també s'han revisat protocols periòdicament. Però allò de donar veu al poble s'ha quedat a mitges, sent generós. De moment no s'ha vist ni al Govern, malgrat fer-ne bandera. Si Andorra vol ser puntera en l'àmbit tecnològic, ha de començar per aquí. Si la casa es construeix per la teulada, s'esfondra.

Els processos participatius duts a terme fins ara aspiren a gestionar poc pressupost. És cert que any rere any tenen la intenció d'augmentar-se, i aquest és el camí a seguir. Però per què no es pot avançar en paral·lel en altres opcions? Per què, veient com funcionen els pressupostos participatius, no s'aplica la mateixa fórmula –o millorada– a fer consultes i referèndums per tal de saber què en pensa la ciutadania dels diversos projectes que s'han d'engegar i de les decisions que s'han de prendre?

Governar no és només fer i desfer per lluir més a la foto. El maquillatge, amb el temps, s'esborra, i queda el que hi ha estat sempre. Siguem valents i atrevim-nos a fer canvis perennes i que de veritat canviïn la vida de tots. El més important, en aquest sentit, més enllà de tot el que he dit fins aquest punt, és obrir el meló del debat del vot resident. Tothom qui viu a Andorra la gaudeix o la pateix. Per tant, desafiant la ja gastada lògica patriòtica, tothom qui viu a Andorra ha de tenir dret a incidir en el futur del país. Ras i curt.

Sí, torno amb la cantarella de sempre abans d’eleccions. Comencem a plantejar-nos per què nassos no deixem votar els residents. Si és una qüestió de por, revisem-nos, perquè tenim un problema. Si és una qüestió que respon al "simplement no són andorrans", revisem-nos de nou, perquè en tenim un de més gros. No val voler ser votats per uns pocs i pretendre governar per tots.