Trenta anys d'història celestial
Només els escollits poden canviar la història del futbol en un sol partit i en menys de deu minuts. El que va fer Maradona ha de ser recordat sempre més enllà de la seva vida posterior.
22 de juliol de 1986. La Copa del Món de futbol s’està jugant a Mèxic. Anglaterra i Argentina s’enfronten als quarts de final. La primera part ha acabat empatada a zero però els argentins, al començar el segon període, donen mostres de tenir el partit més controlat. Durant els primers cinc minuts s’acosten contínuament a l’àrea anglesa sense arribar a crear vertader perill, però a les graderies comença a escoltar-se aquell run run que només se sent quan el púbic sap que s’acosta un gol.
I quin gol, Déu meu, i mai millor dit. Avui fa trenta anys del gol amb la mà amb què Maradona va obrir el marcador contra la selecció dirigida per l’etern Bobby Robson. L’astre argentí va liderar aquella selecció que va acabar guanyant el Mundial contra l’Alemanya federal.
Era una època diferent i el futbol també era diferent. Poques jugades abans de la ‘mà de Déu’, el porter anglès Peter Shilton rep una passada d’un company seu i l’agafa amb la mà: no hi havia cessió al porter. El físic dels jugadors era molt distant al que hi ha actualment a les lligues professionals i l’organització al terreny de joc no arribava als nivells de preparació que hi ha ara.
Això ho aprofitaven jugadors genials com Maradona per erigir-se com puntes de llança incansables per malmetre les defenses rivals. Va ser el Mundial del 10 argentí. Pel gol amb la mà, pel posterior eslàlom de jugadors anglesos mitjançant el qual va marcar el gol del segle i per la victòria final col·lectiva i la pilota d’or com a millor jugador.
Només els escollits poden canviar la història del futbol en un sol partit i en menys de deu minuts. Pels que ens agrada aquest esport —encara que no visquéssim encara i només haguem pogut veure’n imatges i històries—, el que va fer Maradona ha de ser recordat sempre més enllà de la seva vida posterior.
