Viatge a la vergonya

Ja no és només viatjar, és arribar on hi ha poca gent. Veure aquella posta de sol des d'aquella muntanya d'aquell país. Provar un restaurant que havia recomanat una revista de viatgers alternatius. El que és clar és que ja no es vol ser turista. Es vol ser viatger. El turista és el que destrossa la ciutat, provoca la gentrificació i deshumanitza tot allò que toca. En canvi, el viatger respecta la cultura local, té cura del medi ambient, vol viure l'experiència més real que pugui. O sigui, no és nociu. O això creiem.

L'actitud del viatger és, en certa manera, altiva i perillosament propera a la convicció de la superioritat moral. Ara tots ens considerem viatgers, però som una nova generació de turistes que per molt lluny que ens creiem dels d'abans, estem situats perillosament a prop del que critiquem. L'única diferència és que ara som esclaus de les xarxes socials. Gràcies a elles hem vist centenars i centenars de fotografies d'aquell lloc que tant ens va cridar l'atenció. I hi acabem anant per fer la mateixa fotografia i poder mostrar que hi hem estat. Fins a cert punt, és addictiu mostrar el què fem, però sobretot volem mostrar l'on. El fet de ser-hi s'ha convertit en l'objectiu a complir. Com s'hi arriba o què es fa un cop allà, passa a un segon pla. Aquí deixem de ser viatgers i ens convertim en una còpia acomplexada del turista.

Però l'efecte que han tingut les xarxes socials en la manera de viatjar pel món, també l'han tingut en els anomentats 'influencers'. D'aquests que viuen provant hotels i venent una vida idíl·lica n'hi ha uns quants. Però bé, no fan cap mal a ningú, ens ensenyen algun lloc que ens pot interessar i els veiem com una mena d'aspiració secreta que tenim tots.

Ara bé, els 'influencers' utilitzen les xarxes socials per vendre's a ells mateixos i vendre les marques que els asseguren que els donaran una personalitat adulada per tots. L'última moda és retratar-se amb persones en risc d'exclusió o en una situació personal econòmica i social complicada. Els troben, els regalen algun dels productes que els corromp –mai patrocina–, i es creuen que venen la idea que sense ells, la humanitat seria una mica més filla de puta.

La inconsciència d'aquests actes que s'han anat viralitzant aquests últims dies és tan atribuïble a la persona 'influencer' que li sembla bona idea fer-se la fotografia, com a la marca que permet que els seus productes s'utilitzin de tal manera. Però els que no tenen perdó són els que consumeixen aquest tipus de publicacions.

Creure's viatger quan no som res més que ovelles disfressades de Bruce Chatwin obliga a reflexionar. Però consumir el turisme de la vergonya amb què es lucren alguns a costa de la misèria dels altres hauria de poder assenyalar-se públicament. De fet, no només això, sinó obligar a restituir el greuge comès, per exemple, fent serveis socials amb la gent a qui han vexat.