L’esport andorrà, en alça

Andorra mai serà una superpotència esportiva. Tampoc crec que aspirem a ser-ho. Per nombre de població és gairebé impossible que aparegui un o una esportista que marqui una època en cap disciplina. El garbell que caracteritza el món esportiu professional fa que siguin pocs els que puguin arribar a destacar. Per tant, sent conscients del que es pot arribar a aconseguir, s'han de valorar els esportistes o els equips del Principat que sobresurten de la mitjana o que, després d'anys treballant, assoleixen l'objectiu marcat.

En els darrers anys s'ha comprovat que l'esport andorrà va més enllà de l'esquí i s'han anat obtenint resultats històrics que confirmen la bona feina feta per la majoria de federacions, que s'han desempallegat del victimisme que suposa anar a competir representant un país que no arriba als 80.000 habitants i ha estat llavors quan els resultats han començat a acompanyar.

Aquestes línies estan escrites just després de conèixer la classificació de la jove tenista Victòria Jiménez per la final de l'Open d'Austràlia júnior, la victòria de la selecció masculina de futbol sala contra Albània i el positiu recompte de medalles de l'equip andorrà d'esquí al Trofeu Borrufa. Tot això sumat a l'enèsim objectiu assolit d'Albert Llovera al Dakar i dels bons resultats d'Irineu Esteve en esquí de fons.

Poden semblar tot fets aïllats, però mai havíem pogut llegir dia sí, dia també, bones noves de l'esport andorrà als mitjans. El bàsquet s'ha guanyat per mèrits propis un espai continuat no només als mitjans estatals, sinó als d'Espanya. Els resultats del MoraBanc Andorra han ajudat al fet que una part important del país deixi de ser coneixedora de l'actualitat esportiva del club per convertir-se en aficionats. O és a l'inrevés? Com més afició hi ha, millors resultats es poden aconseguir?

Quan aquest article es publiqui, sabrem si hi ha per primer cop a la història, una guanyadora andorrana en un Grand Slam de tenis. Estarem vivint les hores prèvies al partit de la selecció de futbol sala contra San Marino que pot certificar la primera classificació per a un Pre-europeu. També és cap de setmana de lliga perquè l'FC Andorra pugui recuperar el camí de comptar els punts de 3 en 3 i consolidar-se de nou en posicions d'ascens a la segona màxima categoria espanyola.

A poc a poc els esportistes, clubs i seleccions andorranes van sortint del fons del pou competitiu i aprenen a competir. Ara és hora que siguem els aficionats qui donem importància a l'esforç dut a terme i els donem el suport que necessiten per, com a mínim, mantenir les posicions aconseguides, i per què no, somiar en aspiracions superiors.