OPINIÓ

El manifest

PERE SAMPOL
PERE SAMPOL

Ha passat un poc més d’un any des de les passades eleccions municipals i autonòmiques i, des de fa mesos, se senten veus desencisades o crítiques, especialment amb la gestió del Govern de les Illes Balears. Malgrat que, només en un any, s’han aprovat normes importants en matèria turística, en protecció del territori, en protecció dels més desvalguts, en l’aspecte lingüístic i cultural... dins alguns sectors s’escampa la frustració, el “no és això companys, no és això...” de la cançó. L’ecotaxa no és ben bé com la volíem; les Fontanelles i d’altres espais s’han protegit, però encara es segueix edificant...; s’han augmentat les plantilles d’educació i de sanitat, malgrat el mal finançament autonòmic, però encara falten metges i professors; la saturació turística ha estat estressant i el Govern no fa res per evitar que venguin tants de turistes; l’aigua s’acaba –i a més no plou, podríem afegir–. Jo he de confessar que no tot el que ha fet el Govern m’ha agradat, especialment algun nomenament que m’ha provocat urticària. Però no per això faig una desqualificació general de l’acció del Govern.

Entenc que els ciutadans i el que s’anomena societat civil hem de ser crítics i reivindicatius, això és un símptoma d’una societat sana, a més de necessari perquè els governants no s’adormin i compleixin el seu programa. Però quan la crítica no té en compte els condicionants en què es troben els governants, com la manca de competències, de recursos econòmics, de personal qualificat, de drets adquirits... o quan no se saben interpretar els mitjans de comunicació, ni valorar els interessos als quals serveixen, en molts casos, és quan, en comptes d’estimular l’esperit crític de la societat, s’escampa la frustració i la desmobilització.

No és el cas dels impulsors del manifest ‘Sense límits, no hi ha futur’. La majoria dels qui sortiren a la foto tenen una llarga trajectòria de lluita per la defensa del territori, la llengua i la justícia social. La seva opinió, més la de moltes altres persones que, segurament, s’afegiran al manifest, representa el sentiment de bona part de la nostra societat, la que més s’ha mobilitzat al llarg de les darreres dècades mentre s’anava gestant a les Balears un model econòmic i territorial que ha esdevingut insostenible mediambientalment i explotador socialment. Els nous governants, autonòmics, insulars i municipals han d’escoltar aquestes veus i treballar, encara més, per posar les bases per canviar el model, abans que sigui irreversible.

Algun dels manifestants ha declarat que els governants van massa lents. Pot ser veritat, però no s’ha de ser injust amb un Govern que, malgrat les greus limitacions a les quals m’he referit, ha aprovat normes de protecció importants i n’ha derogades d’altres d’excessivament permissives. Però canviar el model econòmic i posar les bases per a un nou model més sostenible requereix implicar la majoria de la societat –encara que el PP segurament se n’autoexclogui–, cercar els màxims consensos possibles i els recursos econòmics necessaris. No es tracta d’improvisar o de tapar “emergències ambientals”, en paraules dels signants del manifest, sinó d’establir una estratègia que ens condueixi al model desitjat.

Aquesta deu ser la intenció de la vicepresidència del Govern de les Illes Balears en convocar unes Jornades de debat per a la sostenibilitat per als propers dies 27 de setembre, 20 d’octubre i 22 de novembre, en les quals reconeguts experts en turisme, innovació, urbanisme, etcètera, debatran aquestes qüestions. “Aquestes jornades, obertes al públic, se celebren en paral·lel a tres sessions de treball amb agents públics i privats, patronal, sindicats, administració pública, associacions, universitats i centres de recerca, amb l’objectiu de consensuar una planificació estratègica regional a partir del coneixement científic”.

No hi ha dubte que ens trobam en un moment clau en què, per primera vegada, es donen les condicions necessàries per poder impulsar un canvi de model: una societat conscienciada i unes institucions sensibles i compromeses amb aquest canvi.

Naturalment, hi ha forces hostils que posaran tots els entrebancs possibles, com per exemple la Federació d’Hoteleria, que ha impugnat el Reglament de l’Impost del turisme sostenible, sense donar arguments d’aquesta decisió a l’opinió pública. Són forces poderoses, ja ens ho demostraren durant el mandat del primer Govern progressista de 1999. Per això és benvingut el manifest ‘Sense límits, no hi ha futur’, perquè esperoneja els governants perquè actuïn, però també perquè els acompanya i els dóna suport en la presa de decisions, que hauran de ser valentes.

Més continguts de

El + vist

El + comentat