Opinió 15/11/2015

Després del terror, el repte

Necessitem molts articles de Peres Vilanova i de Joans B. Culla per entendre alguna cosa d’aquest tauler d’escacs internacional. Necessitem informació, necessitem reflexió, no necessitem opinions viscerals a les xarxes per conviure en aquesta Europa sacsejada com mai

i
Roser Porta
2 min

La massacre terrorista de divendres a París deixa un escenari difícil a tots els europeus. Després del terror ve la por, un sentiment paralitzant que provoca inseguretat i reaccions que mai hauríem imaginat en un altre context. La por provoca irracionalitat, reaccions duríssimes en nom de la seguretat i fa difícil la convivència amb ‘l’altre’, amb el diferent. La massacre de París, amb tantes vides de persones absolutament innocents acabades tràgicament, ens deixa molts reptes i molts interrogants per a l’anàlisi i moltes dificultats per a la convivència.

La sèrie d’atemptats terroristes es produeix en una Europa plena de cues de refugiats sirians i d’altres de religió musulmana, es produeix en una Europa –en plena crisi econòmica– que comença a posar filats per evitar que n’entrin més i amb un Mediterrani en el qual cada dia s’ofega més gent, gent que fuig d’Estat Islàmic, que ja coneix la seva brutalitat i el seu fanatisme des de fa temps.

Els ciutadans normals i corrents ens movem entre la perplexitat –mai hauríem estat capaços d’imaginar tanta barbàrie junta– i la impotència total davant tant de fanatisme. I també ens movem en la desinformació, malgrat l’allau de mitjans i de xarxes socials. Sabem què ha passat, però ignorem el perquè.

Necessitem molts articles de Pere Vilanova i de Joan B. Culla per entendre alguna cosa d’aquest tauler d’escacs internacional ple d’incògnites. Necessitem mitjans de comunicació no sensacionalistes, amb corresponsals experts que, més enllà de copiar i enganxar teletips o muntar vídeos curts, sàpiguen de què parlen. Necessitem Tomassos Alcoverro i Alberts Elfa, necessitem Marcs Margineda.

Necessitem informació i molta reflexió. I no necessitem opinions viscerals a les xarxes. Hem de sentir moltes veus, pluralitat i, necessitem sentir veus de tots els cantons del Mediterrani.

Ens preguntem a qui venen armes els governs europeus, que ara estan tan compungits, quin paper juguen els seus serveis secrets al Pròxim Orient, quines són les seves intervencions militars o polítiques en aquesta zona. Per què hi ha països –amb una situació econòmica impecable com Aràbia Saudita– que semblen invisibles, que sembla que no existeixen, però que tenen papers crucials en aquest joc d’escacs. Qui són i què fan a Síria, el gran forat negre d’aquesta història. Necessitem entendre alguna cosa enmig d’aquesta crisi que cada cop agafa dimensions més dures i imprevisibles.

stats