Encara ens agraden les fotos de paper
Qui va disparar la càmera a la plaça Benlloch l'octubre del 1943? Per què Narcís Casal va fotografiar els morts a la frontera? Tinc un atac de nostàlgia d'aquelles grans exposicions físiques de l'Arxiu Nacional
En un arxiu familiar va aparèixer tres fotografies de la lectura de la condemna a mort de Pere Areny. L'autor és encara un misteri, però l'aparició d'aquestes fotos inèdites és tota una sorpresa. Ningú les coneixia fins que l'historiador Climent Miró les va detectar en el fons de Manuel Pomares a la Seu d'Urgell i la seva néta Anna Solans les va cedir a l'Arxiu Nacional d'Andorra, on seran conservades. Qui va disparar la càmera a més de Valentí Claverol i de Bartumeu Rebés -que va filmar- aquell 18 d'octubre de 1943? Com va aconseguir aquell fotògraf captar les imatges des de tan a prop?
L'Arxiu Nacional d'Andorra -que ara només pot fer exposicions digitals- té al seu web diverses imatges de l'època de la guerra civil espanyola, alguns morts a les muntanyes de la frontera, envoltats de gent, procedents d'un fons comprat el desembre passat. Després d'un temps d'exhibició i d'algunes recerques dels experts, seguint una pista de l'historiador alemany Gherard Lang, el misteri de qui era l''autor s'ha resolt fa poc: Narcís Casal i Vall. Per què va fer aquestes fotos? Coneixíem que aquest editor era fotògraf?
Més novetats fotogràfiques: Climent Miró va presentar dijous passat a la Seu L'Abans: recull gràfic de la Seu d'Urgell (1879-1974), publicat per Efadós, una feinada de recopilació i de recerca en molts fons fotogràfics que ha tingut molt d'èxit. Encara ens agraden les fotos de paper? I fa pocs dies les nétes de Francesc Portella cedeixen a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell el fons Maravilla (aquest era el nom amb el qual es coneixia el popular fotògraf i el comerç que tenia), un autèntic arsenal per als investigadors i historiadors, en el qual hi ha presència andorrana.
Més: Jordi Casamajor va comprar una postal de Valentí Claverol a un antiquari de Blanes. És la imatge d'un grup de refugiats, foto ben coneguda, publicada i exposada, però en aquesta postal hi apareixen els noms i cognoms dels refugiats, fil que acaba d'estirar Andrés Luengo fent recerca a l'Arxiu Nacional d'Andorra aconseguint una curiosa i magnífica reconstrucció de diversos episodis a la frontera durant la guerra civil.
Tota aquesta actualitat fotogràfica em provoca un atac de nostàlgia d'aquelles grans exposicions físiques que ideava i muntava l'Arxiu Nacional d'Andorra, com ara les dedicades a Josep Alsina, a Fèlix Peig, a Guillem de Plandolit, aquesta coorganitzada amb l'arxiu de la Seu d'Urgell i amb el patrocini de (dues!) entitats bancàries. Història i recerca presentada amb un disseny i un enfocament moderns, amb noves tecnologies, amb catàlegs impresos amb articles d'especialistes, amb difusió entre els escolars... Un luxe?
