Opinió 11/11/2018

Ensucrat i happy

Estem immersos en una onada de sobreprotecció de nens i animals. Ensucrem la realitat mentre el capitalisme salvatge la transforma cada cop de manera més dura

i
Roser Porta
2 min

Primer anunci. Una marca de productes làctics (un sector demonitzat a causa de teories sobre els seus efectes desmentits pels metges) anuncia el seu producte amb una família feliç que regenta una explotació ramadera. El missatge és que aquella llet ve d’animals feliços, de “benestar animal”, concretament. El nen de la família canta una cançó a cau d’orella d’un vedellet, mentre la seva germana –moníssima com ell- li porta un brick amb batut de xocolata fet, potser, amb la llet de la mare del vedellet. Allò és un oasi de felicitat. La jornada de treball ha acabat diu el pare i diu a l’àvia que deixi ja la instal·lació dels vedellets. Ella li fa cas i se’n va a córrer. La vaquera no està cansada, la jornada laboral ha estat tan plàcida que el que fa és anar a fer quilòmetres com qualsevol oficinista urbana runner a la moda.

Em pregunto si el publicista ha conegut mai una vaquera o s’imagina com n’és de dura una jornada al camp i si als pagesos els ve gaire de gust ser runners a partir de les vuit del vespre. No ho sé.

Segon anunci. Una família feliç viu un sotrac duríssim, una situació horrible, que els espanta: al nen se li mou una dent! Amb el seu supercotxe van a una superclínica privada (la promoció de la sanitat privada és cada cop més intensa, més invasiva i sembla cada cop més natural, quan no hauria de ser-ho). Allà li fan tota mena de controls a la criatura, controls suaus i indolors, amb metges simpatiquíssims i infermeres guapíssimes. L’espant queda en un no res i la família, sense deixar de somriure ni un sol moment, torna a casa i posa la dent a sota del coixí per esperar l’arriba del ratolí Pérez. No ho aclareixen, no cal dir-ho, el ratolí Pérez també viu en un profund benestar, no és maltractat ni està estressat ni res. És tan feliç com la família i com el vedellet de l’altre anunci.

Vivim immersos en una onada de sobreprotecció de nens i d’animals, una autèntica epidèmia de correcció política per a una part de la societat. En teoria, és clar, perquè mentre amaguem les coses amb aquest llenguatge ensucrat i happy, tanquem els ulls a una altra onada: la de la realitat, cada cop més salvatge i dura, amb més i més mentides. Uns tanquem els ulls envoltant-nos de ruqueries, mentre un sistema cada cop més capitalista salvatge deixa de banda menors i famílies i la seva dura realitat.

stats