Opinió 09/11/2014

Minitemporada de petit teatre

No ens posarem 'hippies' i direm que el teatre és imprescindible per a una societat madura que vulgui divertir-se, pensar, ser sacsejada, dubtar, evolucionar

i
Roser Porta
2 min

Cada Temporada de Teatre conjunta d'Andorra la Vella i Sant Julià inclou espectacles de format més petit. S'ha de tenir una macrovoluntat per aixecar-se del sofà i anar als auditoris. Fa bastants mesos que gairebé és un miracle veure més de dos actors a l'escenari.

Fa temps que la crisi ha arribat al teatre. A tot arreu. A més, la cultura populista -no popular- s'imposa cada cop més. Produir teatre deu ser heroic i anar de gira econòmicament deu ser l'equivalent a un suïcidi. Per això els miniformats, els duos i els monòlegs que cada dia triomfen més. Evidentment la quantitat d'actors i el volum de l'escenografia no té res a veure amb la qualitat, el teatre no va a pes, però tan poca quantitat no resulta atractiva.

La crisi ha tingut dues conseqüències: les produccions nacionals / parroquials ara tenen un lloc ben destacat a la Temporada i els actors andorrans hi són més presents que mai. El teatre de casa ara s'exhibeix amb orgull. I, en segon lloc, només s'importen petits formats.

No ens posarem nostàlgics i recordarem els bons temps quan, per exemple, el comú de la capital i el ministeri de Cultura programaven junts La Fura dels Baus -l'espectacle OBS- en un gran pavelló.

No ens posarem crítics i direm com l'Andrés Luengo dos cops cada 'any, que és un calc de la cartellera barcelonina més comercial amb cares televisives i Joan Pera i Emma Vilarasau fins a la sopa.

No ens posarem 'hippies' i direm que el teatre és imprescindible per a una societat madura que vulgui divertir-se, pensar, ser sacsejada, dubtar, evolucionar.

No ens posarem intel·lectuals i reivindicarem el poder del teatre per analitzar la complexitat del món i l'ésser humà.

O sí. Ens hem de posar nostàlgics, crítics, hippies i intel·lectuals per demanar més inversió en exhibició de bon teatre. Andorra és un país d'actors, professionals i amateurs que treballen des de fa dècades. Probablement és un país d'actors perquè en determinades etapes ha tingut bones escoles, bones infraestructures públiques, suport econòmic, molts espectadors i bones programacions. Necessitem estímuls, revulsius, nits d'impacte, necessitem veure els grans de tant en tant.

stats