El campanar

Per a què serveix una església romànica com Sant Vicenç d’Enclar?

El campanar de Sant Vicenç d’Enclar ha caigut. Per què s’ha esfondrat? Què era exactament aquest campanar? Què el feia especial, si és que era especial?

La cobertura informativa d’aquest fet ha estat desigual, hi ha hagut mitjans que l’han destacat de seguida i d’altres que gairebé l’han ignorat. En els propers dies els pocs periodistes culturals que queden aprofundiran en el tema, tot i que són males dates per al periodisme amb tanta festivitat.

L’endemà de l’esfondrament la ministra Sílvia Riva, el cap de patrimoni Xavier Llovera i l’arquitecte expert Enric Dilmé ja han pujat a peu a la muntanya i veiem fotos de com valoren el fet sobre el terreny i anuncien les mesures cautelars més immediates i la propera reconstrucció a la primavera.

Hi ha semàfors verds, però potser també en sortiran de vermells, i notes altes i baixes relacionades amb el fet en les pàgines d’opinió.

Un articulista subratllarà la importància del patrimoni cultural, el material i l’immaterial, vitals per a una societat i importants per a la promoció turística, i reivindicarà els elements propis davant dels Cirques du Soleil i companyia.

Un altre opinador recordarà la seva vinculació històrica amb el campanar i l’església, farà sortir d’una manera o altra Esteve Albert i unes quantes metàfores. Un altre dia llegirem un article atribuint la tragèdia als abusos de l’home amb la natura, parlarà de justícia poètica.

Llegirem també un article que contraposarà el país antic que va respectar i venerar Sant Vicenç d’Enclar i el país modern i urbà que vol construir gratacels i torres, oblidant els seus orígens humils entre lletania i lletania. Aquest plantejament també el farà servir un altre articulista escriptor, que citarà Fiter i Rossell.

Casi Arajol i Jordi Guillamet comparteixen al Facebook una foto de la reconstrucció de Sant Vicenç d’Enclar; s’hi veuen uns joves barbuts i amb pantalons de campana, amb aires hippies i cares de contents. S’hi reconeix Pere Canturri, Eudald i Jordi Guillamet i Josep Maria Ubach, així a primer cop d’ull. Qui són els altres? Què diuen, què opinen aquesta setmana de l’esfondrament?

 Què diuen els polítics? Què diuen les associacions? Què pensa la gent? Per a què serveix un campanar?