És una impressió?

Necessitem un canvi cultural molt profund, un canvi de xip molt bèstia per mirar la dona d’igual a igual

El 6 de març del 2016 manifestava en aquest mateix espai "Senyors, quin cansament" i opinava: Ens omplim la boca de dones, teoritzem amb paraules tan políticament correctes que cauen en el ridícul i després vénen 364 dies amb 5.500 problemes per a les dones. Exactament els de sempre, els del passat, que semblaven superats. Perquè no necessitem taules rodones, ni maquillatges de colors, necessitem un canvi de mentalitat, un canvi cultural tan profund que no sembla immediat, un canvi de xip tan bèstia que miri la dona d’igual a igual.

El 5 de març del 2017 lamentava "Senyors i senyores, continua el cansament" i el 4 de març de l’any passat, que també era dilluns com avui, tornava al tema expressant que les dones ens quedem "A l’entrada de l’església i del Mobile".

Els 5.500 problemes de les dones continuen sent els mateixos, i tenen la mateixa gravetat que els anys passats. No cal tornar-los a enumerar, tothom els coneix perfectament, però, digueu-me optimista, tinc la impressió que aquest any aquests problemes estan ocupant l’esfera pública, els mitjans de comunicació, la societat civil, l’àmbit escolar... Tinc la impressió que els problemes de la dona són més que mai sobre la taula, que la veu està més alçada que mai. Em refereixo al primer món, al món occidental, a Europa i Estats Units en particular.

Hi ha denúncia d’una realitat, hi ha debat, fins i tot hi ha negació d’aquests problemes, hi ha desqualificacions, hi ha pors, hi ha errors en alguns plantejaments, hi ha debat, hi ha campanyes, hi ha postureig i hi ha reflexió profunda. Hi ha moltes veus i hi ha molts estils. I això és molt bo, probablement aquesta visibilització de la desigualtat entre homes i dones és el primer pas cap al canvi de la realitat, cap a alguna solució per tal que homes i dones tinguin els mateixos drets.

Tinc la impressió que per primer cop els altres 364 dies sí que es parla de les dones i de la desigualtat. Ara només falta convertir els debats en fets. O potser la meva impressió és falsa i estic dins d’una bombolla provocada pels algoritmes de les xarxes socials que em fan viure un fals miratge?