Santi Fondevila

Santi Fondevila

Coses que ens agraden de la cultura a Barcelona

Riure en una exposició. Doncs sí. Marcel·lí Antúnez ho aconsegueix amb els seus invents mecanotrònics que s’exposen a l’Arts Santa Mònica, a la mostra Sistematúrgia. I ens teniu allà cridant i la nostra...

image-alt

Una brillant comèdia negra en un restaurant xinès

Llàstima que s’acabi! Però tranquils, també tornarà la temporada vinent, segons em diu Mercè Managuerra. El drac d’or és una obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig que explica la història d’un...

Les vint-i-dues 'performances' de Maria Stoyanova sobre Txèkhov

"Què és una performance?", em preguntava una de les actrius de la companyia de teatre d'aficionat de Terrades. Aprofitant que la búlgara Maria Stoyanova era per aquells indrets, vam organitzar un aperitiu...

De firaires, coreògrafs belgues i polítics irlandesos

Focus i el Lliure, amunt. És ben clar que cadascú parla de la fira segons com li ha anat. I es veu que el Teatre Lliure, tot i els problemes de la crisi, ha batut el seu rècord d'espectadors durant l'any...

L'amistat en temps de crisi

La companyia T de Teatre ha destacat per la qualitat de les actrius, per la tria dels col·laboradors i per l'humor contagiós. Però ja fa un temps que van obrir el territori temàtic del seu teatre amb...

'Qui paga mana' o digues que va ser un somni

Kovaks és un dramaturg kosovar. O això em sembla. Va escriure una obra titulada Qui paga mana ( Ko placa mana, en serbi) que, ves per on, li va com anell al dit a la situació que viu el nostre país,...

image-alt

Juan Mayorga busca un crític Que l'il·lumini

Abodes ens convides, Juan Mayorga! L'autor espanyol més representat al món ha escrit una obra compromesa, sincera i amb l'alt nivell literari que el caracteritza. I ho ha fet per exposar la seva recerca...

Boadella, Arturo Fernández i circ amb animals racionals

Albert Boadella contra el teatre modern. El director català autoexiliat a Madrid ha contractat com a protagonista Arturo Fernández per fer de Don Gonzalo a Ensayando Don Juan. Boadella, que firma el text,...

image-alt

Txékhov, un més entre nosaltres

La companyia Les Antonietes sap el que vol fer. I l'encerta. Després del notable Stockmann, basat en L'enemic del poble d'Ibsen, proposen una lectura vivace, directa i sense referents temporals de L'oncle...

El centralisme cultural de l'Estat i altres futileses

Els privilegis de Madrid. La cultura del país està patint de valent. Però hi ha reductes on viuen més plàcidament la tempesta, com ara les unitats de producció de l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas...

Les arts escèniques, després del miracle

Lluny del que és probable però dins del possible, les arts escèniques i el cinema, aquest any que comença, podrien recuperar una mica el terreny perdut els últims anys i, sobretot, en els últims 18 mesos....

I si la bellesa i l'art poguessin salvar el món?

"La bellesa salvarà el món", diu Dostoievski amb la veu del príncep Mishkin a la novel·la L'idiota. I si bé la bellesa de la qual parla l'escriptor rus és la de l'harmonia universal lligada a Déu, també és...

image-alt

'Aaart!': un espectacle intel·ligent i entretingut

En el circ contemporani el concepte és com el fil argumental de l'espectacle. La idea de Xavier Erra, també director i escenògraf, per a la divuitena edició del Circ d'Hivern, rovell de l'ou del circ...

image-alt

'Fum' o les esquerdes d'uns personatges en un món confús

Deunidó quin salt qualitatiu que ha fet Josep Maria Miró des d'aquell Gang Bang (2011), més provocador que interessant, estrenat dins el cicle T6, fins a aquest Fum que destil·la la maduresa del dramaturg...

Benvingudes siguin les polèmiques Culturals

Quan una manifestació cultural esdevé polèmica vol dir gairebé sempre que és interessant, perquè no hi ha res més vinculat a la societat que un fet cultural que surt d'ella, la reflecteix, la qüestiona, la...

Clara Segura manté viu un relat excessiu

L a rosa tatuada ha portat el teatre pròpiament dit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya després de gairebé un trimestre amb un combinat d'espectacles de curta durada amb els quals el nou...

Quan la realitat envaeix la ficció i l'esmicola

Koltès i la paradoxa. Des de fa setmanes, el Teatre Romea té programada una funció peculiar de La nit just abans dels boscos , de Bernard-Marie Koltès. L'obra, escrita per ser representada sense implicar-hi...

Albert Vidal, retrat d'un artista únic i singular

Albert Vidal és un artista singular. Impressiona el seu control del cos. La força de la seva mirada, entre benèfica i malèfica. Tot el seu itinerari està marcat per la gosadia, el risc del desconegut i la...

Un món suggestiu frenat per un mur lingüístic

Guy Cassiers va frapar-nos amb El cor de les tenebres , de Conrad. Aquest cop, posa sobre l'escenari una versió d' Orlando , de Virginia Woolf. L'espectacle segueix les línies mestres del director, en què...

Novembre Vaca rescata de l'oblit la pintora gallega Maruja Mallo

Silenci. La violència de gènere és una de les violències de les societats masclistes que encara patim i que han arraconat durant molts anys la dona en molts aspectes de la vida. El silenci o l'oblit. I,...

Una paròdia parlamentària amable i rodona

Aquest Consell familiar fa olor d'èxit. D'aquells èxits que poden saltar a teatres més comercials que la Sala Beckett i fer una bona temporada. Cristina Clemente ( Volem anar al Tibidabo , Vimbodí vs. Praga...

El curiós renaixement de les sales de festes

Ves per on, las sales de festes tornen a la cartellera quan pensàvem que eren cosa d'altres temps. Qui va començar va ser The Hole , una proposta que ha convertit el preciós Teatre Coliseum en un club i,...

Gastar bon humor sobre coses serioses

Estic segur que Aleix Aguilà és una persona de la broma, d'aquelles que saben que de les coses serioses se n'ha de parlar amb humor i que la reflexió més aguda pot resultar inútil. Li agrada omplir i buidar...

La dansa busca espectadors, sigui a la Xina o al metro

Un art amb poc públic . La dansa va ser l'art escènic amb una davallada d'espectadors i de funcions més important a tot Espanya la temporada passada -segons dades de la SGAE-, una tendència negativa que va...

Notes per recordar els 150 anys del Teatre Romea

El naixement. "El teatre que acaba d'habilitar-se al saló de la societat Artesana Barcelonina va obrir ahir les portes al públic. A l'entrada, i per dirigir-se a la platea, es passa per la sala de ball, una...

Potser falta màrqueting imaginatiu per al cinema i l'òpera

Els preus de les entrades. El món del cinema va celebrar la setmana passada la seva festa amb una oferta en el preu de les entrades de gairebé tres mil pantalles a tot Espanya. El resultat va ser un èxit...

Oda a Salvador Távora i La Cuadra de Sevilla

Que efímer que és el teatre! No és col·leccionable. Això el fa diferent de la resta d'arts i és, a la vegada, una virtut i un problema en una societat que gaudeix acumulant tot el que és tangible, siguin...

Una mica d'ironia per riure una estona

Blanca Bardagil, Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Guillem Clua, Jordi Galceran, Llàtzer Garcia i Alberto Ramos, vuit autors de les noves fornades de la dramatúrgia catalana, s'han ajuntat...

La SGAE escolta el sector després de setze anys de premis Max

Ja era hora. La SGAE sempre ha estat una caixa tancada d'on, sembla, s'escapaven alguns diners i només l'imputat Teddy Bautista en tenia la clau. La crisi no es va superar amb Anton Reixa, i menys pel que...

image-alt

L'humor floral de Marta Carrasco

Marta Carrasco és una creadora total que rebutja les convencions escèniques per posar damunt de l'escenari el seu impuls, una col·lecció d'imatges en moviment, un joc habitualment pertorbador que, aquest...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 14 | 15 | 16 | ... | 18 | 19 | 20 | Següent >