Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora

Escriptor

No sóc periodista, sinó un d'aquests escriptors a qui els periodistes tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de columnes d'opinió. La meva es titula "Visca el sistema", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que ens ofereix l'actualitat diària, i és vertaderament un goig i un privilegi que el diari la vulgui publicar i vosaltres la vulgueu llegir.

La pregària del sant corrupte

Una diferència que separa els corruptes novells dels veterans és fins a quin punt insisteixen en la seva presumpció d'innocència. A Catalunya, si m'ho permeten, tot i que ja hi tenen un cert historial, això...

Aprenem-ne dels que ens miren

Una de les conseqüències més rellevants de tot el procés polític i social que ha viscut Catalunya en els últims tres mesos ha estat la internacionalització de la seva qüestió nacional. D'ençà de la...

Una mica de possibilisme, sisplau

Una vegada més es corrobora que ara com ara CiU és afortunada de comptar amb el lideratge d'Artur Mas, i no amb el d'algú altre (i no penso en ningú, eh). Ahir Mas va tornar a donar una mostra clara...

Com negociar a martellades

Oriol Junqueras ho està fent bé. Al cap i a la fi, per molt vencedora moral que resultés la nit de diumenge passat, ERC no va guanyar les eleccions: ho va fer CiU, i potser convé recordar-ho davant de les...

Antisistema per sistema

Va dir ahir Duran i Lleida que els vots que va perdre diumenge CiU van anar "a formacions antisistema". Home, si és així deu ser que el món antisistema ha canviat de manera substancial, i també el perfil...

Un joc de dossiers

Ho direm a la manera de Tolstoi: tots els partits polítics són corruptes, però cada imputat ho és a la seva manera. Hi ha un problema de fons, i és que la legislació vigent ho diu tot (perquè no diu res)...

Quan s'aixeca la boira

Hi ha un conte de Boris Vian que es titula La boira i que explica com a París, un dia com un altre, hi davalla una boira tan espessa que no permet que ningú hi vegi res de res, i que dura setmanes. Per...

Procust i el llit sobiranista

Procust, a qui hem esmentat en alguna ocasió en aquesta columna, era el nom d'un peculiar personatge de la mitologia clàssica. Feia d'hostaler a Eleusis i, en realitat, es deia Damastes, però li van posar...

S'ha bloquejat la marxa enrere

Molts es queixen que aquesta campanya s'ha fet llarguíssima, que semblava que mai no s'hagués d'acabar. No parlo dels candidats ni dels seus spin doctors i caps de premsa: és la gent la que ha tingut la...

Sí que convé reflexionar

És un tòpic dels dies com avui afirmar que la jornada de reflexió, com la mateixa campanya electoral, és un residu prescindible. Se suposa que ja sabem com funcionen els mecanismes de la propaganda política...

Viatge al·lucinant al bucle de l'espant

El que han fet aquesta setmana els ministres Fernández Díaz i Montoro és el numeret clàssic del poli bo i el poli dolent (mai més ben dit), només que reciclat al poli tonto i el poli perillós, que no dubta...

Espanya, encara en esborrany

Espanya és un país en què la policia, el ministre d'Interior, el d'Economia i el diari que els fa de portaveu s'emboliquen en una història basada en un esborrany policial inexistent, amb la clara intenció...

Periodisme de farina blana

Ves quin inconvenient, ara resulta que el Ministerio del Interior no troba el famós informe policial sobre els comptes corrents de les famílies Mas i Pujol a Suïssa. Primer, segons El Mundo , era " la...

Les turmes del conseller

Ara que torna a estar de moda que els homes duguin capell, el conseller de Turisme del Govern Balear, el senyor Carlos Delgado, ha considerat oportú aparèixer retratat amb els testicles d'un cérvol damunt...

La setmana del peix podrit

Per obra i gràcia dels artistes circenses de la prestigiosa premsa constitucional (especialitzats principalment en els números de l'home bala, la dona barbuda i el faquir que escup foc), fa uns dies que...

El final del procés

El que va dir ahir Durao Barroso sobre el futur d'una Catalunya independent dins de la UE no és ni un sí ni un no, sinó una mera constatació de com estan les coses. Que aquesta Catalunya independent es...

Periodisme de coacció

Tal com estava previst, els tocadors de bombo del patriotisme constitucional han irromput a la campanya catalana amb una altra campanya contra Artur Mas, en què el terme campanya s'ha d'entendre com a...

De Szpilman fins a Garcia

Ahir a la nit, en una cadena de televisió emetien la pel·lícula El pianista , de Roman Polanski, basada en el llibre de memòries El pianista del gueto de Varsòvia , del músic polonès Wladyslaw Szpilman....

La collonada de la collonada

La funcionària de Turisme Esperanza Aguirre, assot d'arquitectes i de mals espanyols, va considerar oportú desplaçar-se dimarts fins a Calafell per donar suport a la campanya de la seva amiga Alícia...

Polítics en necessitat extrema

El premi Tu Sí Que Vals de la setmana se'l reparteixen ex aequo (de moment: demà, qui sap qui obrirà la boca) l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i el candidat del PSC a la Generalitat, Pere...

Encara són al 92 (al 1892)

Ens havien advertit que aquesta campanya seria dura; però no que seguiria fil per randa aquell eslògan de La Codorniz : " Tiemble después de haber reído ". El PP insisteix a denunciar que, en una Catalunya...

Ni 'cuajo' ni 'agallas'

Amb una de les seves reconegudes filigranes retòriques, i apujant una mica (més) el volum del seu diguem-ne discurs, Mariano Rajoy -que, pel que sembla, també es presenta de candidat a president de la...

Olor de carn humana

A les Rondalles mallorquines de mossèn Antoni M. Alcover (de qui enguany se celebren els cent cinquanta anys del naixement; amb més pena que glòria), hi apareixen de manera recurrent els gegants. Són, no...

Mateu-nos suaument

No és la primera vegada que ho escrivim: diu la saviesa popular que, quan la pobresa entra per la porta, l'amor salta per la finestra. El suïcidi d'una dona de cinquanta-tres anys ahir a Barakaldo, minuts...

Les eleccions del 'what if...'?

What if...? és una expressió que es pot traduir per "Què passaria si...?" i que es considera com la premissa bàsica del que es coneix com a ucronia, o com a història contrafactual. El fonament d'aquesta...

Bauzá contra el dinosaure

La mateixa setmana que començava amb el tancament de l'Espai Mallorca, el Govern Balear de José Ramón Bauzá ha fet pública la seva decisió d'abandonar (una altra vegada) l'Institut Ramon Llull. No està...

La ciutadania dels homosexuals

El Tribunal Constitucional ha tardat només set anys a resoldre sobre el recurs que va interposar el PP contra la legalització dels matrimonis homosexuals. És gairebé el doble d'anys del que els va costar...

Dolça Catalunya, pàtria dels meus vots

Catalunya ha tingut, en aquests trenta anys i escaig de postfranquisme democràtic, un efecte essencialment moderador de la política espanyola, per tradició molt més aspra i tendent a la bronca. Si em...

A mi m'hi trobareu, aquesta tarda

Avui a les sis de la tarda un grup de persones (entre les quals s'hi compten Maria del Mar Bonet, Toni Catany, Enric Casasses, John Carlin, Emili Manzano, Sam Abrams, Melcior Comes, Toni Clapés, Pere Antoni...

No s'hi val a badar

S'ha dit i repetit que la diferència fonamental entre la política espanyola i la catalana és una qüestió d'eixos: mentre que la cosa pública hispànica giraria entorn d'un sol eix ideològic (el que podríem...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 77 | 78 | 79 | ... | 98 | 99 | 100 | Següent >