EscriptorÉs una notícia més que positiva, i més que important, la celebració de la segona edició del festival cinematogràfic MajorDocs, que tindrà lloc a Palma entre el 29 d’aquest mes de setembre i el dia 3 d’octubre. Les projeccions i activitats es faran al CineCiutat i al Centre de Cultura Sa Nostra. Es tracta d’un festival dedicat al cinema documental i de no-ficció, creat a Mallorca amb la vocació de servir de pol d’atracció a propostes de primera línia d’àmbit internacional. Al capdavant s’hi troben persones que reuneixen les qualitats idònies: coneixement del sector, rigor i capacitat de feina, com són els coordinadors Virginia Galán i Miguel Eek (director, ell mateix, de documentals excel·lents com Ciutat dels morts, filmat al cementeri de Palma, i Vida i mort d’un arquitecte, sobre la sòrdida història, mai aclarida, de la mort del brillant arquitecte Josep Ferragut).
MajorDocs arriba a la segona edició havent-se de plegar a les condicions que imposa el covid-19, però no per això amb menys potència. Comptarà amb la presència de pesos pesants del cinema documental com el productor Jacques Bidou (que ha fet possible el rodatge de desenes de pel·lícules fonamentals per al cinema de no-ficció com les de Patricio Guzmán, Tsai Ming-Liang, María de Medeiros, Merzak Allouache i Marc Recha, entre molts d’altres), la guionista Lola Mayo i el director José Luis Guerín, i encara és possible que també hi pugui assistir el també director Isaki Lacuesta. S’hi projectaran vuit títols que han recorregut la majoria dels festivals de cinema documental del món: per a quatre d’aquestes vuit pel·lícules, la projecció a MajorDocs suposarà la seva estrena a Espanya, i set d’elles es projecten per primera vegada a les Balears. Es tracta d’una iniciativa encara incipient i que, tot just en la seva segona edició, ja s’ha d’enfrontar a un obstacle colossal com el de la pandèmia, però que se’n surt amb esforç, feina i talent. El MajorDocs és un molt bon exemple d’excel·lència, aquesta paraula que sovint s’invoca debades.
Evidentment ve a unir-se al magnífic exemple, ja consolidat, de l’Atlàntida Film Fest, que enguany ha arribat a la desena edició amb una força i una capacitat de convocatòria (de públic i de creadors, també d’abast internacional) certament espectacular, i que ha resolt de manera més que brillant l’entrebanc del covid-19. També de la plataforma Filmin, que és més de mig mallorquina i que, des de la seva independència, ha aconseguit fer-se un lloc (i, el que és més difícil, un nom i un prestigi) entre Netflix, Amazon, HBO i altres dinosaures (ara s’hi ha afegit Disney, per exemple). No és cap triomfalisme ni cap bajanada afirmar que iniciatives com MajorDocs, Atlàntida Film Fest i Filmin posen Mallorca en el mapa mundial de sector audiovisual, un dels més inquiets a escala global en aquests temps convulsos. I això vol dir cultura, i cultura, dames i cavallers, vol dir també economia.
Si som capaços d’aixecar el nas del rosari de cada dia (el recompte d’hotels, restaurants, discoteques i barres americanes que han hagut de tancar abans que no en feien comptes), tal vegada descobrirem amb estupor que existeixen altres activitats econòmiques, que no exclouen el turisme, sinó que poden sumar-s’hi. Allò que en diem cultura reuneix unes quantes d’aquestes activitats, i una de les que poden generar més llocs de feina i possibilitats d’inversió és l’audiovisual: no ho deim només nosaltres, pobres errats de comptes, sinó que fins i tot Miquel Fluxà (don Miquel) ja ho va assenyalar en la seva roda de premsa al Consolat de Mar de començaments d’aquest estiu. Creació de continguts, confiança en el propi talent, atracció del forà, aprofitament de les Balears com a insuperable plató de rodatges, etc. No tot serà possible, però sí que està tot per fer.
