EscriptorEl rebrot estava anunciat a la tardor però va decidir anticipar-se, en una enèsima demostració que la ignorància sobre el covid-19 és generalitzada i afecta no tan sols el poble llis, sinó també els polítics i fins i tot els especialistes. Això no vol ser cap retret, cap desqualificació i ni tan sols cap ironia, sinó la simple constatació d’un fet. Els epidemiòlegs i altres investigadors ara en saben més que fa uns mesos, sobre el virus, però a la vegada reconeixen que encara no el tenen sota control. Dels governants n’hem d’esperar que segueixin les indicacions que els donin aquests especialistes i, en aquest sentit, s’ha d’admetre que hem tengut governants que s’han pres seriosament la pandèmia. Veient espectacles de frivolitat com el del Regne Unit, o de negacionisme com els d’EUA o el Brasil, o de miopia com el de Mèxic, és de justícia reconèixer que això no és el que s’ha vist a les Balears. Tampoc a Catalunya, ni a Espanya. S’han vist altres coses: en particular, els intents del PP i de Vox per manipular la realitat i introduir falsos debats dins l’opinió pública, com el que intentava vincular el feminisme i el 8-M amb l’expansió de la pandèmia. O la idea que a les esquerres els causa algun tipus de diversió o de plaer que la gent mori. Ho repeteix Biel Company a cadascuna de les sessions de control del Govern al Parlament: “No rigui, senyora Armengol”. Vol donar a entendre que la presidenta riu indiferent davant del dolor de la ciutadania. El cert és que l’actuació del Govern de les Balears durant l’estat d’alarma va ser bona, i que aquesta és una percepció bastant estesa, que evidentment exaspera el PP.
Ara el Govern ha decidit imposar l’ús obligatori de mascareta, en les condicions que podeu consultar a l’ARA Balears. En tot aquest temps no he escrit cap article posant en qüestió cap mesura de seguretat i no ho faré ara, perquè soc dels que pensen que primer s’han d’obeir aquestes mesures i després filosofar. Evidentment no m’agrada dur mascareta, com no li agrada a ningú. Però els rebrots es multipliquen a la Península i a Europa, comença a tornar a haver-hi morts, i l’actitud d’una bona part de la ciutadania torna a assemblar-se a la del començament d’aquesta història, quan el virus ja havia arribat a Itàlia i molts encara el veien –el vèiem– llunyà.
La mesura de les mascaretes arriba quan hi ha la previsió que arribin a Balears 1.500 avions amb turistes durant el mes de juliol. Davant d’aquesta situació, la patronal CAEB critica que als turistes no se’ls hauria d’obligar a dur mascareta: que no haurien d’haver de complir aquí mesures més restrictives que les que compleixen als seus països d’origen. Deuen tenir por que es traumatitzin.
Veuran, jo no tan sols no soc un turismòfob, sinó que soc un turista. I quan estic fent de turista en algun país, el primer que entenc que he de fer és adaptar-me no tan sols a les lleis, sinó als costums i la cultura d’aquell país. Si per entrar a un lloc em diuen que ho he de fer descalç, em trec les sabates. Si no me les vull treure, l’altra opció és ben clara: no entrar a aquell lloc. El que no faré serà esperar, i encara menys demanar, que a mi se’m dispensi un tracte diferent de la població local, perquè soc un turista. La idea de la doble normativa, una per a la població normal i una altra per a aquells a qui es vol adular (siguin turistes, jugadors de tenis o empresaris d’oci nocturn, per exemple), sí que és una espècie de virus que molts en aquestes illes tenen inoculat i que ens pot acabar passant una factura molt més severa del que alguns volen admetre. Com quan es veu a venir una infecció i vols fer veure que allò no va amb tu.
