SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Pista d’aterratge per a munyidors

No importa haver estudiat a cap escola de negocis per comprendre que fer passar cada estiu 15 milions de persones per una illa amb les característiques de Mallorca és un pur i simple disbarat. Un atemptat contra el sentit comú amb conseqüències directes damunt la vida de les persones que hi viuen durant tot l’any, tret que un sigui un dels molt escassos beneficiaris d’aquesta situació (i, per tant, resideixi en una casa de luxe i no l’afectin els problemes dels altres) o bé tengui unes fortes idees de dretes (i, per tant, resideixi en un pis o una casa com els dels altres i li agradi, a més, que l’atropellin i, a més, es riguin d’ell). Aquestes conseqüències tenen a veure amb problemes de massificació de determinades zones de l’illa (fins i tot en els mesos de temporada baixa), amb l’esgotament dels recursos naturals, amb l’embrutiment i el deteriorament del paisatge i amb l’encariment de l’habitatge i del cost de la vida. Balears és la comunitat amb els salaris més baixos i els lloguers i la cistella de la compra més cars.

Sé que m’arrisc a fer-me repetitiu amb el que escriuré a continuació, però ho assumesc amb gust. L’illa de Sardenya, veïnada i cosina germana nostra, és nou vegades més gran que Mallorca i està plena d’atractius turístics de primer ordre, des del seu riquíssim patrimoni històric fins a unes platges i uns espais naturals que tothom vol visitar (entre d’altres motius, perquè estan ben cuidats i no estan tapats de ciment ni asfalt). Hi viuen durant tot l’any 1,6 milions de persones, de manera que tenen la sort d’estar més amples que nosaltres. En lloc d’un aeroport n’hi ha dos (Cagliari-Elmas i Oblia-Costa Smeralda), i el trànsit de viatgers que sumen entre tots dos és d’un poc més de cinc milions de persones. Hi ha bones carreteres i autovies, però cap autopista. La principal indústria és el turisme, només que l’han dimensionat de manera adequada perquè produeixi riquesa i al mateix temps no faci malbé l’illa. Són conscients que la gent arriba d’arreu del món per veure una illa amb uns atractius que l’han feta famosa i que, per tant, han de ser conservats, si no per decència, almenys pel seu mateix interès econòmic. Saben, en tot cas, que els turistes no hi van a veure trams d’autopista, ni monstruosos nusos viaris, ni segones, terceres i quartes corones urbanes, ni valls ni línies de costa destrossades per operacions urbanístiques salvatges.

Mallorca, repetim-ho, és una illa nou vegades més petita que Sardenya però que, en canvi, rep el triple de turistes. Ampliar un aeroport que ja està clarament sobredimensionat perquè n’hi puguin arribar quatre milions més és un missatge als fons d’inversions que diu: “liquidació per esgotament del negoci”. Es tracta d’acabar de rebentar l’illa, esprémer-la fins que acabi de donar el suc que encara té i després tirar-la a un racó. Aena i l’Associació de Línies Aèries (ALA) no són altra cosa que les representants a comissió dels grans munyidors que aspiren a acabar de desplegar a Mallorca, i fins a les darreres conseqüències, un turisme basat en l’avarícia i la falta de respecte: la dels que venen de fora per especular-hi i les dels habitants per ells mateixos. De moment, per part dels nostres polítics –especialment els socialistes– estam sentint respostes cançoneres, tèbies i vacil·lants. El tipus de respostes que solem sentir just abans de claudicar, com en l’autopista de Campos. Ja podem declarar l’emergència climàtica i actuar contra el turisme de borratxera si després ens deixam reduir l’illa a un annex de la marca Las Tiendas del Aeropuerto.

El + vist

El + comentat