EscriptorTé una importància molt relativa si de la delicada situació sanitària en què ens trobam n’hem de dir segona onada del coronavirus. En podem dir com vulguem, però el fet és que les xifres de contagis van a molt més cada dia i que la proximitat de l’inici del curs escolar afegeix encara més tensió al panorama. Hi ha un fet que sembla incontrovertible: les Balears van ser un territori on la incidència del covid-19 va ser baixa mentre es van mantenir tancats ports i aeroports. Quan es van obrir i van venir turistes (locals o forans, i per molt que hagin estat més escassos que en anys anteriors), els casos van començar a multiplicar-se. Això és així i no és necessari fer-ne un drama ni convertir-ho en una acusació contra ningú, però com a mínim s’ha de saber. També sembla fora de discussió que, a més de la circulació de passatgers, el comportament de molts conciutadans nostres també ha ajudat a l’expansió de la malaltia, sobretot a Mallorca. Es tracta de comportaments incívics, o directament vandàlics, en què una quantitat important de residents han decidit aprofitar el relaxament que va comportar la derogació de l’estat d’alarma per burlar les mesures de seguretat amb què les autoritats intenten aturar el virus sense aturar novament l’activitat econòmica. Entre aquests vàndals hi ha joves que munten festes, raves o botellades per foravila o a les platges, però també n’hi ha d’altres que són ben garruts i a qui agrada no tan sols no fer cas de les recomanacions i les normes, sinó exhibir-se passant-se-les per l’arc de triomf. No és necessari, per tant, donar la culpa de tot als joves, com solen fer els vells barruts que es dediquen justament a fer allò que atribueixen al jovent. Per exemple: el Govern de les Balears ha prohibit del tot fumar al carrer, fins i tot quan es pot mantenir la distància social. Davant d’això, un vell barrut com l’exdirigent de Ciutadans Juan Carlos Girauta expel·leix un tuit anunciant que no acatarà la mesura, tot i que ens afecta poc perquè Girauta, si no ha canviat de residència, viu a Toledo, entre espases medievals i cups de vi. Se li ha d’admetre a Girauta que és hàbil aixecant polseguera a tuiter, com quan hi va citar unes paraules del còmic Watchmen i va aconseguir escandalitzar més d’un progre. Però si ens posam seriosos, mereix la resposta que va obtenir de l’analista polític (actualment al Senat) Antoni Lluís Trobat Alemany: “L’existència de Ciudadanos ha donat expressió al pitjor de la societat. Còctel d’individualisme extrem, egoisme, cosmovisió cunyada, cutror i baixes passions”.
Ben cert, tot i que aquestes xacres van bastant més enllà del partit d’Albert Rivera (el recorden?), i encara caldria sumar-hi la deixadesa. Hi ha un nombre de ciutadans que, davant de la idea del bé comú, de la necessitat de fer un esforç col·lectiu per ajudar-nos els uns als altres, senzillament es gira d’esquena, s’inhibeix i, en definitiva, se’n fot. I hi ha servidors públics que fan exactament el mateix, com per exemple una part significativa dels agents de policia que operen en aquestes illes. Sovint saben on trobar (perquè és de domini públic) els que infringeixen les normes de seguretat, però no actuen contra ells. De vegades addueixen que, quan arriben al lloc dels fets, els infractors ja s’han dispersat, una excusa inacceptable en policies que es mostren expeditius i contundents quan s’imposen a ciutadans que ja saben que no els faran contrari. O fins i tot hi passen pel davant però miren a una altra banda. A Palma i a pobles (no a tots) s’han vist mostres d’aquesta deixadesa policial. Ser policia –del cos que sigui– no hauria de ser tan sols fer el gallet amb una arma i un uniforme.
