SORTIDA D'MERGÈNCIA
Opinió 25/09/2020

Urgències que arriben en pastera

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorExclamacions i sensacionalisme a balquena davant de la nova remesa de pasteres amb migrants que ha arribat a les costes de Balears aquesta setmana. Parlam de xifres rècord, i és cert que han arribat més embarcacions i més persones que cap altra vegada, però les dades (17 pasteres amb 258 migrants aquesta setmana, 51 amb 650 migrants en el que duim d’any) no ens hauria de sorprendre gaire a la vista de les de l’any 2019 (41 pasteres i un total de 507 persones). Allò que ens hauria de preocupar no és la quantitat, perquè diríem que l’afluència no desborda la capacitat d’acollida d’aquestes illes. No deixa de ser curiós –però no és nou– que aquells mateixos que s’esquincen les vestidures perquè enguany no han arribat quinze milions de turistes són els que troben, en canvi, insuportable que arribin 650 migrants en pastera (i planyen miserablement fins i tot la molt minsa despesa que ocasionen, en un país en què el diner públic és robat amb una facilitat i una frivolitat que esborronen).

El fet, en qualsevol cas, no s’ha de minimitzar ni sotmetre tampoc a la falta de criteri d’un bonisme que tampoc va enlloc. Sabem que la gran majoria venen d’Algèria (tot i que aquesta vegada s’hi han incorporat nous països de procedència, com Mali) i que al darrere de la trista odissea que els du fins aquí hi ha màfies i un munt de mentides sobre terres promeses i oportunitats d’una vida millor que quasi mai no es realitzen. L’arribada de les pasteres (evidentment també estacional, aprofitant el bon temps) ens recorda també, contra el que molts encara creuen, que les Balears formen part del món, i que no som cap realitat a part de la resta. Concretament som la perifèria, també, de la Unió Europea, que acaba de posar damunt la taula un nou pacte migratori que suposa una victòria (immerescuda) per als estats amb governs populistes i/o ultradretans com Hongria, Polònia o la República Txeca, i un vertader càstig (encara més immerescut) per als estats que són porta d’entrada de la migració en pasteres, com ara Grècia, Itàlia o –evidentment– Espanya. Prova que el nou pacte de la UE és contraproduent són les contundents respostes negatives que ha rebut de les ONG més solvents en matèria de drets humans, com Metges Sense Fronteres, Amnistia Internacional o EuroMed Rights.

La legislació europea que hi ha hagut fins ara en matèria de migració no ha aconseguit evitar l’absència d’una política comuna dels estats membres ni exhibicions d’inhumanitat atroç com les pasteres enfonsades dins la Mediterrània per llanxes turques, els camps de concentració (ara tornam a assistir, amb el de Mória, a una tragèdia humanitària) o –més a prop, aquí mateix– els denominats centres d’internament d’estrangers, autèntics presidis poc i mal dissimulats, que almenys ara es troben tancats a causa de la pandèmia. Però aquest nou pacte migratori, per bé que encara s’ha de discutir i aprovar, és una concessió en tota regla a la pressió de les extremes dretes europees. Davant d’això, el que no podem de fer és declarar-nos incompetents i esperar que la UE hi faci alguna cosa, perquè ja veim que no hi farà res, o que el que hi faci encara empitjorarà la situació. Les autoritats balears, en complicitat amb les ONG i la societat civil, ha de saber trobar respostes a la migració que posin per damunt de tot la dignitat humana en valor i que redueixin al mínim l’impacte social (la por) que causen encara les arribades de migrants. Tot el que no sigui esforçar-se en aquest doble objectiu és deixar espai al PP, a Vox i a Ciutadans per escampar entre la ciutadania les seves mentides i la seva demagògia, tan impresentable com fàcil d’estendre.

stats