SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 28/02/2020

Els menors no s’esvaeixen

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorLa tàctica de superar un tema conflictiu pel simple procediment de no fer-hi res podia anar-li bé a Rajoy, per posar un exemple, però no funciona sempre. No li ha funcionat al Govern, que amb el tema dels menors tutelats i explotats sexualment no ha volgut ni obrir una comissió d'investigació. Només això ja és mal d'entendre, perquè justament és com hauria pogut esquivar millor l'escomesa: les comissions d'investigació tenen molt de gesticulació i de retòrica, però al final comprometen a ben poc i serveixen, en canvi, per deixar l'oposició sense arguments. No fer-la, i voler-la substituir per una comissió d'experts que encara no ha tirat endavant perquè el principal expert n'ha fugit cames ajudeu-me abans de començar (preveient les galtades polítiques a què s'exposava), ha resultat ser la pitjor opció per als diferents socis del Govern. Ara tampoc s'hi val, de tota manera, que cadascun dels socis vulgui fer el seu camí al marge dels altres. Ara es tracta de carregar solidàriament amb les conseqüències, i les conseqüències són que el tema no tan sols no s'ha apagat tot sol, com devia pensar-se alguna ment lúcida que succeiria, sinó que s'ha recruat, i s'ha convertit en la munició daurada i preferida dels contraris. Cada dia que passa es confirma que qui va reaccionar millor inicialment va ser la consellera Santiago, reconeixent la gravetat de la situació i posant el dit a les nafres de la policia i la Fiscalia. Va ser un altre error que rectificàs (o que la fessin rectificar, no ho sé) i obrir la porta perquè ara la triple extrema dreta reclami el seu cap cada dia. No tan sols això, sinó que el PP ha dut la qüestió fins a Madrid, cosa que s'ha de reconèixer que ens proporciona els impagables moments còmics de la diputada Marga Prohens, que entra en èxtasi cada vegada que li toca prendre la paraula al Congrés de Diputats. L'espectacle dels peperos mallorquins cada vegada que trepitgen Madrid, i ja no diguem si les càmeres i els periodistes de la villa y corte els fan una mica de cas, és d'un provincianisme aclaparador. Però això a banda, el cert és que en aquest assumpte el Govern els ho ha posat més que fàcil, i això que la situació es remunta a trenta anys enrere i, per tant, afecta tots els governs de Balears i del Consell de Mallorca que hi ha hagut en les darreres dècades.

I molt més encara, perquè no es tracta d'un tema que s'esgoti en l'àmbit polític i institucional, sinó que toca la societat sencera (la mallorquina, en aquest cas) i en revela un nivell alarmant de podridura. És necessari escoltar docents i treballadores socials, perquè expliquen que existeix un segment de la societat tan esfondrat educativament que certes al·lotes ni tan sols són conscients de ser explotades sexualment, perquè no tenen el mínim coneixement de la realitat, ni tampoc l'autoestima, per ser-ne conscients. I, sobretot, és necessari no perdre mai de vista que, allà on hi ha menors explotades sexualment (i també explotats, en alguns casos), i uns indrets i uns locals de la ciutat on això passa, és perquè existeixen els explotadors. Els ‘puters’. Són aquests, els que donen doblers o fan regals a les menors a canvi de sexe, els vertaders causants d'aquesta situació, i és damunt aquests que s'hauria d'actuar. L'argument segons el qual això passa pertot arreu tampoc no és acceptable: les societats que progressen es caracteritzen, precisament, per la cura a no resignar-se a ser com els altres. Especialment, quan la resignació serveix per encobrir els consumidors de cossos joves que no és que no tenguin les mateixes oportunitats que d'altres per defensar-se: és que ni tan sols es defensen perquè no saben de qui ho haurien de fer, ni com, ni saben que poden fer-ho.

stats