image-alt

SÍLVIA SOLER

Aquells dies que

Hi ha un dia que et lleves i et sembla que tot va a l’inrevés. Entrem a la tardor i fa una calor insuportable. Els homes bons són a la presó i els corruptes i fatxendes fan discursos. Els lligams que has...

Aquells dies que

Hi ha un dia que et lleves i et sembla que tot va a l’inrevés. Entrem a la tardor i fa una calor insuportable. Els homes bons són a la presó i els corruptes i fatxendes fan discursos. Els lligams que has...

Una Diada diferent

Començo el dia amb un missatge que m’arriba des de Florència. “Bona Diada! Avui em posaré el fulard groc per ser 'vicino a voi'”. Hem aplegat bones quantitats de simpatia a l’estranger durant aquest any....

Avui penso això

Amb els anys he entès que, vulgui o no, una de les coses que més m’agrada fer en aquesta vida és conversar. Però no vull dir mantenir un diàleg sobre una qüestió concreta, aquest intercanvi que busca...

No jugaran a tenis

Quan es despertin veuran la llum del sol, però no podran embadalir-se contemplant com banya la taula de la cuina. Es faran un suc de fruites i hi posaran taronges i maduixes, però no hi afegiran el suc de...

Sopar amb tempesta

Quan eren petits a totes les cases hi havia els Juegos Reunidos Geyper. Havia estat un regal de Reis fabulós perquè era una capsa enorme amb una pila de jocs a l’interior: el parxís, l'oca, els daus, la...

Vacances al poble

Estiuejaven en un poble de mala mort, el poble dels seus avis materns. Això de poble de mala mort ho deia el seu pare, que hi anava arrossegat. I era veritat que era un llogarret petit i sense gaire gràcia....

L'estiu del 'Katrina'

Va ser l’estiu de les granissades inesperades a finals de juliol i de l’atemptat al metro de Londres. L’estiu del 'Katrina' i de l’accident d’un Boeing 737 a Atenes. No va haver-hi supervivents. Va ser...

Rituals

A la comunitat d’estiuejants s’havien anat creant uns rituals que, amb el temps, van esdevenir tradicions. I ja se sap, quan un costum esdevé tradició s’ha de tenir molt de valor per trencar-lo. Així, hi...

L'ull tancat

Ens vam enamorar en unes colònies que vam fer al delta de l’Ebre la segona quinzena de juliol. He escrit “Ens vam enamorar” però aleshores no en dèiem així. Érem massa petits per a una paraula tan grossa....

Aquella nit

La colònia d’estiuejants tenien el costum de trobar-se cada nit després de sopar. De dia cadascú campava per on volia, però quan es feia fosc es congregaven com les formigues que surten del cau i corren a...

A la platja

Com que es desperta d’hora, encara que esmorzi tranquil·lament i s’entretingui traient la pols i estenent la rentadora, abans de les deu ja ho té tot fet. Als apartaments de platja hi ha poca feina i el seu...

Experiència acumulada

I tot d’una, sense més ni més, he pensat: quantes hores devem haver dedicat, entre tots, a aquesta noble tasca que primer en dèiem “fer país”, després “el Procés” i ara... com en podríem dir? Defensa dels...

Ser àvia

Poc després de la moció de censura que va fer fora de l’alcaldia de Badalona la Dolors Sabater, la seva filla va penjar un 'post' al seu Facebook que començava així: "Alguns em diuen: «Si ho mirem pel...

El plaer més gran

Virginia Woolf es va suïcidar el 28 de març del 1941. L’escriptora, víctima d’un trastorn bipolar, havia dedicat els últims mesos de la seva vida a escriure una mena de memòries d’infantesa, fetes d’escenes...

Privilegi

És el funeral d’un home que ha viscut una vida llarga i que feia temps que estava molt delicat de salut. Les filles l’acomiaden amb paraules dolces. El recordarem pels seus silencis, interromputs de tant en...

Abans i ara

Suposo que us passa. Hi ha dies que em sento dir en veu alta l’edat que tinc i no m’ho crec. Em miro al mirall i la dona que hi veig no aconsegueix convèncer-me que aquella imatge ha d’encaixar amb la noia...

Prendre partit

La idea em ve a trobar des de quatre llocs en qüestió de dies. Primer preparo un guió per a l’'Estat de Gràcia' sobre la història d’amor entre els fotògrafs Ernest Friedmann i Gerda Taro, que van crear el...

Saviesa i tolerància

La notícia de la mort d’un gran escriptor és sempre una bona excusa per rellegir-lo. Aquesta setmana hem acomiadat Philip Roth i, quan em vaig acostar a la llibreria per recuperar algun dels seus llibres,...

Ser lliure

Qui es preocupa per no ofendre quan escriu no és escriptor. La frase la va dir Vivian Gornick fa uns dies durant la seva participació al festival Primera Persona, al CCCB, mentre l’entrevistava la...

El camí amagat

En aquests dies de reivindicació feminista, de sentències indignants i de declaracions vomitives a la televisió, m’ha caigut a les mans la novel·la 'Oculto sendero'. Es tracta d’una obra de l’escriptora...

El tèrbol atzur

Com a escriptora, em sento amenaçada pels atacs que rep, contínuament, la llibertat d’expressió, inherent a la creativitat artística. Quan tanquen a la presó un noi que canta rap amb lletres subversives,...

Per tornar a la infantesa

De vegades la infància pot durar més que la vida, deia Ana Maria Matute, l’escriptora que més i millor va retratar la innocència d’aquest període i que més i millor va conservar l’esperit juganer i...

Sant Jordi 2018

Cada 23 d’abril em recordo d’un sonet que va escriure la meva mare l’any que havia de passar el tràngol de viure el seu primer Sant Jordi sense amor. El meu pare havia mort al mes de març, la ferida encara...

La memòria de Picasso

Ja us dic des d’ara que aquest article és injust. Escric empesa per la indignació després d’haver llegit que Antonio Banderas ha posat en dubte els ferits de l’1 d’octubre i, sobretot, després que hagi dit...

Un món ple de vida

Quan et criden per fer el vermut al solet i contestes: “No puc, estic llegint!”, vol dir que la novel·la que tens a les mans t’ha agafat pel ganyot i que no pensa deixar-te anar fins que l’acabis. Això és...

L'únic camí

Ho he vist i sentit més d’una vegada. Una família pateix una mort dramàtica i, els mesos següents, assisteixen alarmats i desconcertats a un dolor sobreposat: observar que la pèrdua no els uneix en el...

És aquest pes

És aquest pes que noto a les espatlles, aquest dolor permanent al lloc on -com diu la meva físio, que és poeta sense saber-ho- ens haurien d’haver nascut les ales. És aquesta tristesa que m’acompanya com un...

La mirada de l’altre

La Lucy és una noia d’una illa caribenya que arriba als Estats Units per fer d’ au pair a casa d’una família americana que sembla de pel·lícula, aparentment perfecta. L’escriptora Jamaica Kincaid ens...

Àvies, mares, filles

Per a la Júlia La meva àvia paterna era d’Albons, al Baix Empordà, d’una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >