Sílvia Soler

Sílvia Soler

Escriptora

Vaig fer de periodista a Catalunya Ràdio i des de fa uns anys em dedico a escriure novel·les, tot i que encara mantinc col·laboracions als mitjans. En els articles de l'ARA m'interessa parlar de la gent, observar els sentiments, posar el focus en alguns detalls que podrien passar desapercebuts però que ens permeten reflexionar.

Les coses importants

A l’exposició Com un arbre nu (fins al mes d’abril al Centre d’Arts Santa Mònica), que repassa la trajectòria de Lluís Llach, hi ha moltes fotografies del cantant: més jove, més arrugat, amb cabell llarg,...

El món que coneixíem

Tinc una amiga que anava per mestra. Ho tenia claríssim, va estudiar magisteri i, de fet, va exercir de mestra per poc temps. Després, els seus pares es van morir abans d’hora i ella va decidir que es feia...

Boira, tramuntana i neu

La boira és de les coses que més temo quan condueixo. Després d’una estona llarga –potser són vint minuts, però em semblen hores– conduint garratibada, agafant el volant com si hagués de fugir-me de les...

La veritat

Amb quina frase voldries que et rebessin al paradís? La pregunta em ronda pel cap des que vaig veure la pel·lícula La verité. Un periodista li pregunta això a Fabienne, una de les grans estrelles del cinema...

La família Aubrey

El segell Univers, del Grup Enciclopèdia Catalana, ha tingut la bona pensada de publicar en català –amb traducció de Mar Vidal– una novel·la deliciosa, que m’està fent companyia aquestes dies de festa. Es...

Olor d’eucaliptus

La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors. Es va recordar de la frase de la novel·la de la Virginia Woolf i se li va escapar el riure. Sí, esclar, la Clara també havia decidit que...

El mar

Rebo a casa el llibre d’en Raül Romeva, Des del banc dels acusats, amb una nota seva on expressa el seu desig que ens puguem retrobar ben aviat davant del mar badaloní. M’ho diu perquè li he explicat per...

La vida amarga

Aquesta setmana vaig acompanyar la presentació en societat (i mai més ben dit) del llibre La vida amarga de les flors. Viatge al cor de la família Millet (Angle Editorial), escrit a quatre mans per Pat...

Sense abraçades

Fa uns dies vaig visitar la Dolors Bassa per segona vegada a la presó. Si la primera vegada (l’estiu del 2018), em neguitejava el fet d’entrar en un centre penitenciari i mantenir una conversa amb un vidre...

Rufián i Machado

Gabriel Rufián, preguntat al programa Salvados sobre si se sent espanyol, va respondre: “Jo no renuncio a Machado, no renuncio a Cervantes, ni a Rosalía, ni a Alejandro Sanz, per a mi això és...

20 de novembre

Aquesta setmana ha fet quaranta-quatre anys de la mort de Franco. Del rostre compungit d’Arias Navarro a la tele. Dels inesperats i ben rebuts dies de festa a l’escola. De l’expressió atònita dels meus...

Cinc amigues

Fa uns dies vaig sopar al Semproniana –i que bé que s’hi menja!– amb cinc dones que no coneixia de res. Són amigues des de petites i aquest any arriben al mig segle de vida. Quan una d'elles ha celebrat...

Canvi d'armari

Hi ha coses que hem fet desenes de vegades a la nostra vida, que les repetim cada any com un ritual i que, malgrat tot, un dia semblen diferents i ens provoquen sensacions inèdites, com si fos la primera...

Mentrestant

En aquestes dues setmanes, he vist alguns capítols de la sèrie Modern love, que m’han emocionat; han ingressat la meva amiga C. a l’hospital amb una obstrucció intestinal i ha acabat sent intervinguda dues...

L'herència invisible

Suposo que coneixeu la vella història del català que vol participar en un congrés sobre elefants i, quan li pregunten de què parlarà, diu: de l’elefant i el problema català. Es veu que la broma ve del temps...

Aneu amb compte!

“Dilluns els nois em van dir que volien anar a l’aeroport. Encara són menors d’edat, així que la meva primera intenció va ser escriure una negativa contundent i enviar-los cap a casa. Després vaig pensar...

Aquests són els fets

M’expliquen el cas d’una dona que va caure malalta de càncer fa uns anys. Gràcies al tractament i a les seves estades a l’hospital –o per culpa seva– va conèixer un home –també malalt– i se’n va enamorar....

La pèrdua de la innocència

Sempre que sento dir que, per a un escriptor, la infància és una capsa plena de tresors, una font d’inspiració inesgotable, em tremolen les cames. Perquè inexplicablement jo, que soc una persona nostàlgica...

Les ganes d'aprendre

M’escriu la Margarida Ponsatí, professora d’estudis catalans de la Universitat Estatal de Moscou. Està impartint un seminari de traducció literària del català al rus amb la traductora Nina Avrova i han...

Matins de setembre

El mes de setembre ens ofereix matins radiants. Intento esprémer-los des de primera hora caminant a la vora del mar. Silenci, patins de vela a la llunyania. Per enèsima vegada reconec i agraeixo el...

L'única història

Diu Milan Kundera que la saviesa de la novel·la procedeix de tenir una pregunta per a tot. Un món totalitari és un món ple de respostes i de certeses. En aquest món no hi cap la novel·la. La novel·la està...

Volar

Aquest estiu del 2019 potser el recordarem com l’estiu que, esperant per embarcar al Prat, o fullejant el diari en el vol cap a Atenes, o acabats de baixar de l’avió a Nova York, vam començar a entendre que...

L'estiu que em van enviar a dormir

L’estiu del 1969, quan l’home va arribar a la Lluna, jo tenia vuit anys, el meu germà Gabriel en tenia dotze i la meva germana petita només cinc. El dia 21 de juliol, al migdia, mentre dinàvem, van trucar a...

L'estiu que estrenava pis

Era l’any 2007. Havia marxat de casa dels seus pares a començament de juny. Va estrenar la seva independència –després de diverses nits insomne– pujant el matalàs al terrat, perquè aquell piset sota...

L'estiu sense juliol

A la Garrotxa els estius són curts. Tradicionalment –abans que el temps es tornés boig i tots parléssim de canvi climàtic–, el juliol era el mes que feia més bo. A mitjan agost ja començava l’època de...

L'estiu que va ser monàrquica

El seu fill petit va néixer el vint-i-set d’agost del 1997. El part va anar com una seda i tres dies després la van enviar cap a casa. “Sense punts!”, repetien la mare i la sogra, admirades, i ho explicaven...

L'estiu dels canvis

Tot i que acabava de fer vint-i-nou anys, a la Sònia ningú li podia treure la sensació que aquell mes de setembre era com si acabés de néixer. Estava encetant una nova vida i tot just estava a les...

L'estiu de l'adeu

A començament de juliol del 1992 els amics i coneguts, els veïns i els companys de feina, tothom, estava pendent del cel. Els creients resaven i els supersticiosos feien juguesques. La ciutat era un clam...

El parèntesi de la felicitat

El seu germà gran li havia dit que l’estiu abans d’entrar a la universitat seria el millor estiu de la seva vida. Ell en deia “el parèntesi feliç”: has deixat enrere els anys del batxillerat, amb tantes...

Juliol

Quan els meus pares van decidir estiuejar a la Garrotxa, la feina del meu pare recomanava que el descans fos al juliol. Més endavant, quan hauríem pogut canviar-ho, ja era tard. Ens havíem fet amics dels...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >