Toni Güell

Toni Güell

Cap de Debat de l'ARA

La veritat la construïm entre tots: posem-hi la nostra part i sapiguem llegir què hi ha de cert en la dels altres.

La decadència de la mentida (política)

“Digues alguna cosa, D’Alema, digues alguna cosa, per favor”. A la seva pel·lícula Abril, Nanni Moretti interpretava un cineasta decidit a filmar un documental sobre la campanya electoral italiana del...

Umberto Eco en sabatilles

“Què diu avui l’avi?” Aquesta pregunta, o una de molt similar, se sentia a vegades a l’entorn de la secció de Debat de l’ARA quan, gràcies a l’acord subscrit amb el New York Times, arribava a la redacció...

Les Barcelones invisibles

Entro a la Castro, la llibreria de vell del carrer Aribau de Barcelona on tantes vegades vaig furonejar i comprar. Ho faig anys després d’haver-hi entrat per última vegada, i pocs minuts després de llegir...

L’hivern grec

Aquests dies, davant de la ciutat de Kastorià, al nord de Grècia, al costat de la frontera amb Albània, el gel que durant setmanes ha cobert el llac Orestíada finalment s’està trencant. I, un cop recuperada...

Ganes de plorar

Molt probablement, durant l’any que comença acabaran d’erupcionar temes tan cabdals i espectaculars com el TTIP, el tractat comercial que amenaça de fer-nos més ianquis, o la modificació genètica, la línia...

image-alt

Unió, entre l’existència i l’il·lusionisme

Cap a les set de la tarda, a la cantonada del carrer Nàpols amb Almogàvers, la seu d’Unió és una gran baluerna sotjada per la boira, que sembla que vulgui difuminar-la i fer-la desaparèixer de la història...

Tocar el violí

Observo al meu voltant que la campanya ha deixat molta gent decebuda. Llevat dels entusiastes que han fet quilòmetres i quilòmetres en autobusos per assistir a mítings, és difícil trobar persones que...

El més gran esperpent possible

Aquesta setmana, a través d’un company periodista m’ha arribat el cas d’un home que va planejar anar amb el seu fill a les rebaixes del Black Friday per comprar-hi productes tecnològics. Els feia il·lusió:...

París i el valor de la vida

La nostra mirada sobre allò que els terroristes van segar amb tanta fredor a París fa una setmana, la vida, és sorprenentment contradictòria. D’una banda, la vida és l’experiència més immediata que tenim....

El nàufrag en l’aigua freda

“Els telenotícies em fan pensar sovint en el dia que vaig estar a punt de morir”, em va dir fa pocs dies el meu amic Lucas, i li vaig demanar que me’n fes memòria.Va passar fa onze anys a l’Uruguai. Era amb...

Un estat que no pugui fer por

Entre els acudits i les imatges còmiques que contribueixen saludablement a desmitificar el procés sobiranista potser no s’ha acabat de treure prou suc al que identifica Montserrat com el futur mont Rushmore...

L’Anna i els refugiats

L’Anna, una catalana que viu a Hamburg amb el seu marit alemany, m’explica que va passar molt temps esperant el moment de poder ajudar en persona els refugiats. Que acabarien arribant tan massivament és una...

image-alt

Finalment no va ser un funeral

Quan arribo a la seu del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona, em trobo José Montilla conversant amb dues dones a l’escala. L’entorn, desangelat, els permet parlar en un murmuri reposat. Entro i crido...

El procés vist pel telescopi del temps

Aquesta setmana Joaquim Coll ha dit en un article a El País que Felipe González no s’hauria d’haver desdit de la comparació entre l’independentisme i les aventures alemanya i italiana dels anys 30, perquè...

Gordon Brown i Felipe González (encara)

Els articles d’opinió, amb comptades excepcions i malgrat l’existència de les hemeroteques online, tenen una vida molt efímera. La periodicitat dels diaris així ho determina. I com que a vegades els...

La calor ominosa

“Alguna cosa providencial deuen tenir les tempestes postcaniculars que, quan arriben, diem: «Cau aigua per l’amor de Déu»”. Així començava l’article de l’Albert Pla Nualart de l’1 d’agost. Doncs bé, ara que...

image-alt

Antoni Güell Sabaté: “I així vaig començar la carrera de metge de l’espai”

Gràcies a Antoni Güell, l’any 1995 una figureta de pessebre es va convertir en el primer caganer que sortia a l’espai exterior. Va estar-se 16 dies donant voltes a la Terra a bord de l’estació espacial MIR....

Dietari d’un banquer grec i roig

Savvas M. treballa en un banc al carrer Ermou, una mena de Portal de l’Àngel del centre d’Atenes, i a la feina amaga que és molt d’esquerres. A Grècia això no és gens estrany. Altres amics grecs em diuen...

Pablo Iglesias i la guerrilla fabiana

Quan Anníbal, després de la Batalla del Llac Trasimè, avançava amb el camí expedit cap a Roma, un general romà va assajar contra l’exèrcit cartaginès una tàctica diferent: la guerra de guerrilla. A Roma li...

La catarsi que ve, o no

Segur que ha passat moltes vegades que una nit d’estiu, en un jardí de la part alta de Barcelona, un grupet de persones ha tingut una agradable conversa sota un arbre, i que la nit ha sigut suau, i la...

L’alcalde, el ministre i l’immigrant

L’alcalde dorm al llit, entre un manyoc càlid de llençols, i mentre respira inconscient la seva dona se’l mira amb tendresa: és un home alt, molt més alt que la mitjana, i tanmateix ara està arraulit en una...

Els mitjans són els culpables

Diuen que els cambrers, en fer-se cambrers, el primer que perden és la mirada perifèrica: ja podeu alçar la mà, que no us veuran. I encara que la generalització és evidentment injusta, sí que és cert que, a...

Rato, ofert a les masses

M’ho va explicar un conegut que va tornar fa poc de Nova York, i puc imaginar-m’ho: una tarda, mentre plovia sobre Manhattan i els gratacels enfonsaven el cap en el cel rúfol, allà, a dins dels núvols, a la...

Un avió al cel de Marsella

Aquests dies, al port vell de Marsella, mirar el cel vol dir recordar el deliri, l’absurd que va travessar-lo fa pocs dies en la forma de l’avió de Germanwings. Arran de terra, en canvi, tot sembla més...

image-alt

El paisatge va ser assassinat al capvespre

Potser vostè ha llegit a la pàgina 5 del diari d’avui que el professor Francesco Vallerani fa servir els termes trauma i depressió per descriure els possibles efectes que els canvis paisatgístics sobtats...

‘Bullshit’: una teoria del discurs polític

D’entre les moltes paraules que l’hegemonia cultural dels EUA va sedimentant entre nosaltres, una de les més suggerents és, sens dubte, bullshit. Com molts lectors saben, es tracta d’un terme malsonant que...

‘Charlie Hebdo’ i la religió del progrés

Fa anys, amb un amic lletraferit jugàvem a inventar variacions de la primera frase de Cien años de soledad que en conservessin la força, fins que al cap d’alguns intents ens vam adonar que era inútil....

El racisme als EUA i els nostres fantasmes

Una de les coses que més preocupen dels assassinats de Ferguson i Nova York -i ara també del d’Arizona- i de les no imputacions dels policies acusats és que tot plegat, en la seva condició cíclica, recorda...

“Això no és una urna”

Aquest article és un humil intent de suggerir al govern català una sortida a la seva situació en relació a la consulta sobre la independència. Consistiria a trobar-hi el gust: si a més del 9-N original li...

El cas Pujol i l’estat dels catalans

Francesc Valls escrivia a El País del 27 de juliol que, segons veterans de CDC, durant dècades els governs centrals de torn han domesticat la posició negociadora de Convergència amb l’amenaça del dossier...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >