image-alt

CRÒNICA

TONI VALL

40 amics recorden i celebren Pasqual Maragall

“Han passat els anys i el pare ha anat empitjorant, però conserva un humor envejable. Ens estima i ens segueix emocionant. Estem tocats, però no enfonsats”. Serveixin aquestes paraules de Cristina Maragall,...

“Sort que la Dolors i jo ens teníem l’una a l’altra”

Una de les germanes de Meritxell Borràs li va dir sense embuts: “Tu estàs boja, com pots despullar-te així?”. Serveixi aquesta confessió de l’exconsellera de Governació per fer-nos una idea de la...

Estelades a 2 €, ‘business everywhere’

A la família Rodgers li va estranyar molt trobar-se amb cinc treballadors de Prosegur ahir a la nit dins del comboi de la línia 3 del metro que els portava des de la plaça Lesseps fins al centre de la...

L’Èrica serà el bus del futur?

L’Èrica està aparcat just al davant de l’Ajuntament de Sant Cugat. Espera que s’iniciï l’acte de presentació de la gira catalana d’aquest bus autònom, o sigui, sense conductor. La primera parada del tour...

Les vides convulses del Pitarra

Fa pocs dies, cap a mitjans d’agost, un cartell de “Es traspassa” va aparèixer sobre el rètol del local comercial del carrer d’Avinyó 56 de Barcelona. Amb prou feines feia tres mesos i escaig que s’havia...

La pluja no s’ha endut el petó per al Xavi

La pluja porta el silenci incorporat. Com si hagués rebut l’avís que la necessitàvem per foragitar les misèries del matí, compareix majestuosa poc després del migdia per xocar amb vehemència contra les...

Baloo (amb llaç groc) surt a totes les fotos

L’any passat aquesta crònica sobre els carrers engalanats de Gràcia no va aparèixer publicada. La vaig escriure el dijous 17 d’agost al migdia, poca estona abans d’allò que va capgirar-ho tot. Recordo la...

Acampats i amb esperança de 'Satisfaction'

Són molts anys de taxi els que porta acumulats el Jordi Gonzalvo sobre les espatlles. Coneix tots els matisos de l’ofici, les manies del client, allò que agraeix i allò que el pot posar nerviós. Cultiva el...

Lav Díaz, explicar com som requereix temps

Les pel·lícules de Lav Díaz són llargues, molt llargues. Norte dura 250 minuts; The woman who left, 226 minuts; From what is before, 338, i Melancholia, 450. Són exemples eloqüents del primer que crida...

El cine, els honors i l’empatia que necessitem

Joan Pera espera davant d’una de les portes d’accés al Palauet Albéniz de Montjuïc. Com jo, no sap exactament per on s’ha d’entrar a la ja indispensable Festa d’Estiu del Cinema Català. Finalment ho...

La censura, estructura d’estat

Hi ha diverses formes de censura, totes pernicioses, totes nocives. La censura religiosa, la censura política i la famosa i mai prou ben analitzada autocensura. Apassionant moment el que vivim a tomb de tan...

Salvar el Mesón del Café, salvar el Gòtic

Mil dos-cents cafès diaris i vuitanta quilos setmanals. Seixanta-cinc anys al peu del canó i una clientela fidel que estima El Mesón del Café i estima Antonio Peligros, una institució del carrer...

“Visca el barri dels llibres lliures!”

Visca el barri dels llibres lliures!”, exclama l’escriptor Miqui Otero en el pregó que dona per inaugurat el nou mercat dominical de Sant Antoni. Otero sempre explica que ho ha après tot en aquest indret...

L’olor de paper vell no se’n va de Sant Antoni

El senyor Albert ve cada dia a les 9 del matí, seu a la cadira i observa com la parada va prenent forma. Ni se sap els anys que fa que compleix amb el mateix ritual. Col·lecciona tota mena de paperassa de...

Eugenio, la llum i la penombra

Eugeni Jofra Bofarull (1941-2001), Eugenio per a l’eternitat. Amb “El saben aquel que diu...?” per bandera va colonitzar el subconscient d’unes quantes generacions, potser el més genuí dels humoristes...

“Ha fet fred a Estremera aquest hivern”

El fred. Segurament no hi ha sensació més eficaç i eloqüent per descriure l’aïllament, la llunyania i l’enyor. La carta que Oriol Junqueras i Joaquim Forn han escrit des del seu captiveri d’Estremera està...

Resistència sota plàstics i cartrons mullats (i altres històries)

Dins d’un estret portal comercial, a la cantonada de plaça Urquinaona amb Pau Claris, fa mesos que hi viu un matrimoni gran, d’uns setanta anys, potser més. Avui miren com van arribant els manifestants de...

Urnes que duraran anys, el duet Vila-Coscu i el xou de Tabàrnia

La part de baix de tot de la Rambla està plena de paradetes d’organitzacions polítiques i polititzades que aprofiten Sant Jordi per vendre llibres de la seva corda: Fundació Andreu Nin, el Partit Comunista...

“A Espanya, la veritat és escandalosa”

Tenia només 18 anys i va caure al buit des de la terrassa de casa seva, a Madrid, mentre regava les plantes a les tres de la matinada un dia d’agost de 1977. ¿Accident, suïcidi o assassinat? No hi ha...

Bosch: “Digues quina ciutat vols i et diré si ens podem posar d’acord”

Amb dos llargs aplaudiments dedicats a Oriol Junqueras i a la resta de presos i exiliats polítics. Així va començar ahir a la tarda, a l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial, l’acte La Barcelona que...

Maragallisme o l’apologia del vers lliure

“La ciutat és de la gent”, “Tots som Barcelona” o “Tot Barcelona és Barcelona”. Hi ha diverses maneres de dir-ho, diferents fórmules per construir l’eslògan, però la idea és clara, la idea que va resultar...

Què aplaudim quan aplaudim Messi?

Mirava dimecres el Barça-Roma i pensava: “Què deuen aplaudir?” Em fixava en els aficionats i els seguidors dempeus aplaudint els canvis que feia Ernesto Valverde i no podia evitar preguntar-me què devien...

La ciutat del llibreter comissari

Hi ha persones que construeixen la personalitat d’una ciutat. No és gens fàcil fer-ho, no t’ho pots proposar, simplement ho fas. Paco Camarasa, valencià sorneguer i temperamental, va viure diverses vides...

Bulevard Rosa, epíleg d’un barceloní històric

Buscar i rebuscar entre papers vells pot regalar-te sorpreses. Trobo un sobre mida foli amb un díptic a dins on veiem una espècie d’arlequí, un bufó carnavalesc, un pierrot armat amb una graella i unes...

L’infantilisme de ser un fanàtic

Al Líban d’avui dia, en un carrer qualsevol de la ciutat, una obra afecta la vida quotidiana. D’un dels balcons en sobresurt una petita canonada que quan plou o es reguen les plantes deixa anar aigua sobre...

Celebració d’un programa de ràdio

“Aquests només treballen quan volen”. La primera reacció per encertar l’Enigmàrius és etzibar “Polítics!” Però no, la resposta té sis lletres i és “Pilots”. Un arrauxament que ve molt a tomb si atenem a...

La Roser, que té 87 anys, surt a buscar el llaç lila

La senyora Roser ha trigat més del compte a arribar a la seva parada de fruites seques al mercat de l’Abaceria Central de Gràcia. Ve cada dia de Caldes de Montbui a primera hora del matí i a l’entrada de...

“Premi” es pronuncia “prèmit”

Antídot (ni que sigui momentani) contra el mal humor o l’estat depressiu: buscar a YouTube la dissertació de Quim Monzó a Buenafuente sobre la participació de Chikilicuatre a Eurovisió. Si te’l poses en...

D’on som? On pertanyem?

Divendres es va estrenar La última bandera, el nou film del gran director Richard Linklater, segurament un dels cineastes actuals amb més capacitat de penetració en l’ànima humana i amb més i millor...

Quins mitjans necessitem a Catalunya?

Quins mitjans de comunicació necessitem a Catalunya? Un punt de partida ambiciós, una pregunta rellevant i necessària formulada en el marc del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que durant unes...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >