Toni Vall

Toni Vall

Hitchcock és... Doris Day

El cinèfil posseeix una estranya forma de percepció segons la qual hi ha actors i actrius que a més de ser ells mateixos són també, en un estrat d’intangible miracle, els directors amb els quals han...

La Trinca, més aplaudida que Leo Messi

A la primera fila de cadires, Leo Messi somriu i mira la platea. Fa la mateixa cara de bo des que ha baixat les escales de l’auditori del Fòrum acompanyat de tots els guardonats aquest any amb la Creu de...

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Que bonica que és la intel·ligència quan es percep clara, cristal·lina, diàfana. Preciosa. Esdevé gairebé palpable. Podries dir: “Caram, quina intel·ligència més robusta, que molsuda i que agradable que...

Charlot i el Primer de Maig

Sempre que penso en el Primer de Maig em ve al cap Charlot. Talment com un ressort que s’activa, un llumet que s’encén automàticament. Quan algú em parla del dia del treballador, o llegeixo una notícia o un...

Al quadrat blau també hi ha estelades

Un quadrat blau al mapa de Barcelona. L’únic. L’única secció censal on ha guanyat el Partit Popular. És una illa d’edificis delimitada pels carrers Concili de Trento, Fluvià, Andrade i Bac de Roda, al barri...

'Vengadores', la emoción que no se extingue

La emoción es un intangible, algo que pasa cuando pasa, que no puedes prever y todavía menos controlar. La emoción de cuando un verso te golpea, cuando una novela te conmueve más y más a cada página que...

“Pacte PSOE-Cs? Ni parlar-ne!”

"¡Hombre, cuánto tiempo!" Un té la sensació que hi ha persones que no es cansarien mai de pronunciar aquesta frase. I diria que els vells sindicalistes la porten incrustada a l’ànima. Amb un "¡Hombre,...

PSC: No tornar a dins l’armari i que soni ‘La Internacional’!

Al míting final del PSC, Miquel Iceta va exclamar emocionat: “No vull tornar a dins l’armari!” Una gran manera de mobilitzar el vot útil contra el trifachito. Poques hores després, a la Fira d’Abril, no...

‘Vengadores’, l’emoció que no s’extingeix

L’emoció és un intangible, una cosa que passa quan passa, que no pots preveure i encara menys controlar. L’emoció de quan un vers et colpeix, quan una novel·la et commou més i més a cada pàgina que passes i...

Periodisme contra la confusió

Si avui li preguntes a un periodista què és el periodisme segurament es quedarà pensatiu un moment, dubtarà, meditarà uns segons i respondrà: “Periodisme és preguntar”. Serà una resposta coratjosa; cada cop...

La recepta: “Perfil baix i modèstia infinita”

“Em fa il·lusió!” i fa il·lusió escoltar en boca d’algú aquesta exclamació tan concloent referida al dia de Sant Jordi. Sense mitges paraules, sense suspicàcies, sil·labejant totes les lletres de la paraula...

De la rosa només en queda el nom despullat

“De la rosa només en queda el nom despullat” Amb aquest vers enigmàtic acaba El nom de la rosa, la mítica novel·la d’Umberto Eco. I la memòria em viatja fins al final de la fabulosa adaptació al cinema que...

Coppola en fa 80

“El noi de la moto és el rei”. Em va quedar gravada aquesta sentència de La llei del carrer (1983), la pel·lícula de Francis Ford Coppola que explica aquella història d’amistat, lligams familiars i...

El retorn a la vida de les campanes de la universitat

“Lo rellotje de la torre de la Universitat ja toca. Las duas campanas pera’ls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé”....

El col·leccionisme anàrquic del Doctor Obiols

Sr. D. Joan Obiols Vie Via Augusta 20 Barcelona -6- Adreça mecanografiada i mata-segells estampat i datat el 26 de febrer de 1970. És una cartolina díptica de publicitat farmacèutica per promocionar...

Batman i Dumbo, trenta anys no són res

Alguns dissabtes o diumenges a la tarda, o tocant ja al vespre, passo per davant del Cine Verdi, o el Renoir o el Balmes, i hi ha una cua molt llarga de gent esperant per poder comprar entrades,...

Spielberg, Schindler i la modernitat

Recordo que quan es va estrenar hi havia qui se la mirava amb condescendència. Deien que era tramposa, lacrimògena, que explotava baixes passions i que jugava amb coses amb les quals no s’ha de jugar. Es...

Almodóvar i el pas del temps

Què són quinze anys? Molt o poc? Quan tens quinze anys, cinc anys són molt, moltíssim. Quan en tens quaranta, cinc són poquíssim i quinze són molt i són poc alhora. Quinze anys separen les estrenes de La...

“Cito els meus referents per decència, no per nostàlgia”

Javier Pérez Andújar publica La noche fenomenal (Anagrama), un relat sobre un grup d’amics que fan un programa de televisió que investiga fets paranormals. S’envolten d’un grup de persones instal·lades en...

Clint Eastwood sempre ha caminat igual

El cinèfil es fixa en els detalls. I està content quan descobreix que Clint Eastwood sempre ha caminat igual. Al principi no t’hi fixes, només pares atenció a la història que s’explica, a aquell personatge...

“Fairy al patriarcat!” i “Avui no hi ha Big Macs!”

“Avui no hi ha Big Macs!”, exclama a ple pulmó un dels integrants d’un piquet de Comissions Obreres en passar per davant del McDonald’s de la Diagonal amb rambla Catalunya. És la manera creativa que té...

“Si el feminisme desconcerta els homes, que es busquin la vida!”

“És que teniu la pell massa fina!” ¿Qui no ha sentit mai aquest retret en boca d’algú -home o dona- que considera exagerades les queixes o reivindicacions del moviment feminista? “No és que tinguem la pell...

Stanley Donen i la felicitat

Existeix una addicció, tipificada en tots els manuals i estudis sobre addiccions, consistent en la ingesta sovintejada de vídeos de YouTube referits a entregues antigues dels Oscars. Com a representant...

L’aeroport Tarradellas i les metàfores de concòrdia

“El 21 d’octubre de 1977 el molt honorable senyor Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, va retornar a Catalunya per aquest aeroport del Prat”. És bonic fixar-se en les plaques...

Piquets que esmorzen al bar i altres receptes de desobediència

És divertida i reveladora alhora l’anècdota que explica el senyor que esmorza al meu costat al bar La Tassa del carrer Sèneca, a tocar de la Via Augusta, a Barcelona. En una de les últimes vagues de país,...

El tren que cada dia saluda l’Oriol

És bonica, l’anècdota del maquinista de la línia de Súria que cada dia, en passar a prop de la presó de Lledoners, fa sonar la botzina del tren per saludar Oriol Junqueras. És una manera de rememorar quan...

“Els polítics s’han rendit davant dels violents”

Amb una sola (i discreta) pancarta, uns quants cartellets enganxats als vidres dels cotxes i sense taules de càmping ni piscines portàtils. Així és la mobilització dels VTC que ocupen quatre carrils (dos en...

El telefilm, múscul decisiu (i atrofiat) de l’audiovisual català

Quina és la personalitat dels telefilms? Per què són importants per a la indústria audiovisual d’un país? ¿Parlen del mateix que les sèries i les pel·lícules pensades per al cinema? ¿La seva audiència és...

El cinema català fa un “Som-hi, equip!”

Lola Dueñas i Anna Castillo s’abracen amb la seva directora, Celia Rico. I s’hi afegeix amb una rotllana tot l’equip de 'Viaje al cuarto de una madre': “Som-hi, equip!”, exclamen plegats, com si fossin el...

Que setanta-cinc anys no són res i nou dones encara menys

El premi Nadal compleix aquest any 75 anys. I el Josep Pla en va fer 50 l’any passat però la primera edició, la del 1968, es va entregar el 6 de gener del 1969. O sigui que avui fa 50 anys exactes que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >