Toni Vall

Toni Vall

Crec que el periodista ha de portar incrustats dos trets especials de personalitat: curiositat universal i gust per explicar històries. Em sembla que compleixo els dos requisits.

Bridges, Lebowski i El Nota

Són atzaroses les travesses per Twitter. Navegues per aigües tèrboles, detectes cinisme, insult, mentida i notables cotes d’indecència. Veus notícies interessants, i moltes, la gran majoria, d’interessades....

El pas del temps i ‘L’aventura és l’aventura’

“Què és el que més li agrada de l’ARA?” Respon el Jordi, que és subscriptor: “Hi ha una mirada raonablement poc viciada sobre la informació política”. “Raonablement?” “Home, el cent per cent deu ser...

‘Blade runner’, passat, present i futur

Los Angeles, novembre del 2019. Així comença Blade runner, i amb unes imatges poètiques i evocadores: els edificis, els cotxes voladors, les façanes amb anuncis en moviment, tothom sempre calat per una...

Les veritats interessades i els cavalls de l’amor

“Totes les veritats són veritats interessades”, li he sentit dir a Jordi Nopca fa poques hores, mentre parlava sobre el seu llibre La teva ombra davant la premsa i desgranava alguns dels motius més...

“Fuck Trump”, no tenim cap Robert De Niro

Avui es vota altra vegada. Avui es torna a perdre el temps altra vegada. Com es troben a faltar entre la intel·lectualitat i la progressia de sempre veus que es facin sentir per denunciar com està de podrit...

Lynch i Rossellini: L’Oscar, l’art i l’amor

Quan em van dir que Isabella Rossellini venia a actuar a Barcelona gairebé tinc un infart. Un vespre de març de l’any passat vaig anar a veure-la al Teatre Akadèmia de Barcelona. Hi representava un monòleg...

Scorsese, Marvel i les eleccions vitals

E ntenc a què es refereix Martin Scorsese quan diu que les pel·lícules de Marvel no són cinema sinó parcs temàtics. Ho entenc perquè jo també he tingut la sensació, més d’una i de dues vegades, d’estar al...

La Delegació empastifada i la comissaria empolsegada

Els globus grocs espeteguen fort quan els empleats de la neteja municipal els trepitgen. Cadascun porta escrita o bé una consigna de suport als presos polítics o bé un retret a la policia. És impossible...

La irreductible Jane Fonda

Tinc moltes coses a dir però no ho faré aquesta nit. Avui l’únic que vull és expressar-vos el més profund agraïment”. Són paraules de Jane Fonda el 10 d’abril del 1972 sobre l’escenari del Pavelló Dorothy...

Sense rècord per batre i ple d’absències al MNAC

Enguany no hi havia rècord per batre. Ja venia batut de l’any passat, el primer cop que cap membre del govern de la Generalitat assistia al sopar del premi Planeta. No està malament, el rècord. No val la...

“Abaixeu ja la p... bandera”

Al mig de la plaça Sant Jaume hi ha una rotllana de deu o dotze joves estudiants. Tenen setze anys, són de l’Escola Pia de Nostra Senyora, al carrer Diputació, i han decidit no anar a classe. Seuen a terra,...

L’emoció és la veritat

Quan veus El cop es nota de seguida que aquells dos timadors tenen carisma. Quan veus Tauró no et costa sentir alguna cosa especial quan els tres homes pugen a la barcassa amb la intenció de trobar...

De Niro i Al Pacino en tenen gairebé vuitanta

Al Pacino té setanta-nou anys. Robert De Niro, setanta-sis. No us impressiona, això? Hi vaig pensar l’altre dia al veure les fotos de la presentació de The Irishman al Festival de Cinema de Nova York. Hi...

El dia que Jean Seberg li va regalar flors a Guillermina Motta

Al Festival de Sant Sebastià he vist Seberg, la pel·lícula que relata l’assetjament que l’FBI va infligir a Jean Seberg quan l’actriu, a finals dels anys seixanta, va mostrar públicament el seu suport als...

El ‘Déu’ Pomés sempre havia volgut portar bastó

“Els de la meva generació li dèiem el Déu”. M’ho explica el gran fotògraf Antoni Bernad poc abans de començar l’homenatge a Leopoldo Pomés organitzat per la Fundació Foto Colectania. “Tenia molt bon gust, i...

La foto de Sean Connery

Hi ha fotos que impressionen. Que et commouen per la seva bellesa plàstica, per la realitat que reflecteixen, per la persona que retraten. El poder de la fotografia, un art sempre sorprenent, sempre...

Quin pentinat fa que els taxistes s’assemblin?

El taxi que em porta a la Fira del Taxi no sap que al Sant Jordi Club s’hi fa la Fira del Taxi. M’agraeix que l’hi hagi descobert. Dos dies d’exposició, de novetats, de xerrades a l’entorn del taxi, del seu...

Camilo, Plácido i els cantants actors

Hi ha dues personalitats del món de la música que aquests dies estan d’actualitat: Plácido Domingo i Camilo Sesto. El primer perquè unes quantes col·legues de professió l’han acusat de ser un assetjador. El...

Desmobilitzats, tot i ser festa major

El Jesús treballa captant clientela en un dels restaurants del passeig Joan de Borbó. Avui ha suat de valent amb els habituals turistes que degusten paella i sangria i amb els comensals extra: famílies amb...

Carlos Pérez de Rozas, adeu al millor amic de tothom

“Agafa una cançó trista i fes-la millor. No t’oblidis de deixar-la entrar al teu cor. Llavors començaràs a fer-ho millor”. Doncs sí, amb Hey Jude dels Beatles sonant a tot drap i amb tota la seva família...

image-alt

Carlos Pérez de Rozas, passió i amistat

Tot el que feia era per passió, per optimisme, per honrar i fer gran l’ofici que tan estimava i que tan bé explicava al seus alumnes. En va tenir milers al llarg de quaranta anys de fer de professor de...

Isabelle Huppert i el silenci

La grandíssima Isabelle Huppert ha estat dos dies a Barcelona representant al Teatre Lliure l’espectacle Mary said what she said. Les entrades estaven esgotades des de feia temps. No hi cabia ni una agulla...

Colau, Carmena i ser de dretes o d’esquerres

Una periodista pregunta a Manuela Carmena i Ada Colau què opinen de l’escenificació dels continuats desacords entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de cara a les sessions d’investidura del primer la setmana...

Sarandon i Lange, Davis i Crawford: percebre l’ànima

És emocionant quan perceps que tens al davant un actor o una actriu que es despullen. Que es despullen l’ànima, s’entén. No és fàcil que passi, i encara és menys fàcil detectar quan passa. La gran majoria...

Bill Murray i el cine de l’epifania

“Que què sento al ser jo? Pregunta’t què sents tu al ser tu. L’única manera de saber què sents al ser tu és esforçar-te al màxim en ser tu tan sovint com puguis, sense deixar de recordar que allà hi ha casa...

“Una seqüela d’‘El director’? Cabrons! Feu-la vosaltres!”

“Ja t’ho vaig dir. Ets massa periodista i massa poc fill de puta per ser director d’un diari”. Ho explica David Jiménez al seu llibre El director. Li va dir el Reporter (de qui amaga el nom), periodista d’...

Deu ser bestial, ser Harrison Ford

A l Phenomena sempre hi passen coses boniques. Dissabte que ve, per exemple, la trilogia d’Indiana Jones. Trilogia, sí, no pas tetralogia. Hi ha qui opina que la quarta part, la del regne de la calavera de...

Passola acaba, Boladeras comença

Descentralitzar i territori són dos dels conceptes associats a cultura que fa més temps que sento i que més es porten ara. L’Acadèmia del Cinema Català també s’hi ha abonat. Per això Isona Passola està tan...

Shakespeare no s’acaba mai

La vaig veure quan tenia tretze anys, edat en què llavors encara no sabies de què anava la vida. Ara als tretze ja sembla que estiguis a punt per guillar de casa, però quan vaig veure per primer cop ...

Chicho, fabricant de referents

Si vas començar a veure la tele a mitjans dels anys 80, si t’ho empassaves tot o quasi tot, si vas notar que aquell moble de casa tenia un poder inusual sobre tu, si veies les sèries del vespre abans d’anar...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >