L’editor i home de lletres Jesús Aumatell, de qui ens cal esperar un nou Homenot per part de l’escriptor que algun dia prengui el relleu de Josep Pla, autèntic activista de la poesia, creador de la mítica...

Efectivament, com ens recorda Antoni Clapés en el text que fa d’epíleg al llibre, Traduir Civitareale, “els diversos estrats que componen el sentit de cada vers compliquen la tasca de trobar la...

Ara que està de moda, imaginem una ucronia: som a l’any 2300 i una humanitat supervivent ha patit un cataclisme digital que l’ha deixat sense cap registre audiovisual del passat. Resta, això sí, la...

Carles Duarte és un cas únic en la cultura catalana. La seva capacitat de treball és abassegadora, i ha aconseguit de bastir una obra poètica ingent i convertir-se alhora en un dels treballadors de la...

Crec recordar que era Jacques Maritain que deia que la poesia no és solament aquest art particular que consisteix a escriure en vers, sinó que pot ser un procés a la vegada més general i més elemental: una...

Mai no sabem quan un llibre de poemes serà un proveïdor de joia fins que no l’hem degustat fins a l’última gota. Descobrir un poeta madur, formalment perfecte i ple de densitats conceptuals i experiencials...

Escriure fàcil és una de les coses més difícils que hi ha. És el primer que ve al pensament en llegir A tocar, de Manuel Forcano. Tot flueix i tot és nítid, però costa moltíssim arribar a aquest nivell...

Quan vaig rebre per correu aquest llibre, amb un post-it a la coberta que duia unes ratlles manuscrites de l’editor Pau Vadell a mi adreçades on deia quelcom semblant a “[...] crec que et pot interessar”,...

L’animeta de l’epitafi d’Adrià, enclosa en lapidaris versos ( Animula, vagula blandula ), no només en el poema on s’hi fa referència ( Nunc abibis ) -també en un altre, de to alcoverià, Animulae -, sinó en...

Quasi a la fi del viatge hi ha l’exhortació de Pere dient a Leandre Caulfield: “Plora, plora, plora!”, amb un reguitzell d’“ais” en el poema que recorda el model del cant fondo de Lluís Urpinell, obra...

Hi ha quelcom de teratològic en la poesia de Ramon Cardona, i no voldria ser malinterpretat. El monstruós ho és en un sentit de meravella, de singularitat fabulosa que, no és que presenti una conformació...

Ens cal celebrar aquest volum, publicat a l’elegant col·lecció La Fosca, de Lleonard Muntaner, un llibre tan breu com essencial, de mida justa. Potser és traça de mestre la de saber compendiar, triar de...

És en els versos de Salvador Espriu que fan de colofó al recull -oxímorons potents- (“Si crema molt la neu/glaçava més la flama”) on trobem xifrats dos temes del llibre: “el vell foc i l’aigua” (temes...

Tots aquells jovencells dels anys 70 (poetes “en herba”, per dir-ho amb un gal·licisme) que descobríem fascinats l’Estellés de L’Hotel París a l’Escorpí i la jove poesia valenciana a la col·lecció blava de...

¿Som prou conscients del que ha donat i continua donant la poesia del País Valencià al riu cabalós de la poesia catalana universal? Potser no. I ara se’ns veu confirmat. Qui s’ha adonat de la importància...

Llegir Enric Sòria és experimentar la calidesa de trobar-se confortablement acompanyat de les coses més preuades que existeixen: bellesa i veritat. La cultura deu ser això, aquest diàleg infinit entre la...

En aquesta obra singular, disposada en forma de prosa però mesurada mètricament amb hendecasíl·labs, podem, ja d’entrada, deixar-nos embriagar pel ritme, pel so melòdic i la consonància, és a dir,...

El títol del llibre ens remet a una pregunta fonamental del monòleg del Hamlet de Shakespeare: què és, per a mi, aquesta quinta essència de la pols? Què és l’home? I és, probablement, la pregunta que s’ha...

Si no conegués el poeta de la Pobla de Farnals el voldria per amic. La seva llengua poètica, macerada per la llum de llevant, la flaire de taronja i luxuriant d’exotismes, desprèn una simpatia instantània,...

Com a la faula, les aparences enganyen. La crítica (i quan diem crítica volem dir, naturalment, la crítica canònica històrica) havia decidit que la poesia de Caterina Albert i Paradís era una antigalla. Per...

Aquest és un llibre literalment espectacular, i no precisament pel Caravaggio trapella que surt en portada. L’espectacle el constitueix el coratge i l’enteresa moral que demostra Joan Ferraté (1924-2003) a...

Pitàgores i l’harmonia de les esferes (que no sentim perquè la duem interioritzada de naixement) hi deuen tenir alguna cosa a veure, en aquest Concert d’esferes. Però les figures d’aquest calidoscopi, “de...

Em disculparan els lectors foixians per usar espúriament un títol de J.V. Foix, Allò que no diu “La Vanguardia”, volum publicat a Proa (1970), on el poeta sarrianenc s’esplaiava amb tot allò que la seva...

Un batec, mal que sigui lleu, no deixa mai de ser batec. El cor contret i dilatat en un ritme continu que defineix, de manera mecànica, allò que anomenem vida. I la poesia, com ens diu Xavier Serrahima -que...

“Sé que hi ha innumerables tipus de lectures, i jo mateixa n’he viscut moltes, i totes les que he viscut, les he inclòs amb gratitud dins del compartiment de felicitats exquisides. Però només una m’ha...

Quan la poesia brolla, no hi ha res a dir, sinó passar-hi els ulls i escoltar-la per dins. Existeix, oh meravella! i ja és prou, i ja és tot. És com la música, quan camina i s’alça. S’admira, es gaudeix, es...

Jaume Huch, l’editor de l’Albí, l’infatigable berguedà, escriptor multigenèric i de raça, afegeix una nova peça al seu trajecte. El poema que fa d’epíleg del recull enclou potser tots els missatges que es...

Àlex Susanna ha bastit, amb els anys, una obra extensa que mira d’oferir el que la citació inicial de la poeta afroamericana Lucille Clifton assevera: la poesia no és només una qüestió de llenguatge, sinó...

Un bestiarum vocabulum sempre és benvingut. Des d’aquells compendis animalístics medievals que contenien sempre una lliçó moral, la literatura no ha deixat de produir bestiaris de tota mena i en moltes...

Recordo l’última conversa. La seva gentil trucada a Tortosa per felicitar-me el Riba, encara no fa un any. La meva insistència a veure’ns ben aviat la va esvair amb alguna vaguetat: ja estava malalt, i no...