Publicitat
Publicitat
image-alt

CARTES CREUADES

XAVIER FINA

Eleccions legitimades i parlamentàries

Benvolgut Miquel, suposo que compartiràs amb mi que el 21 de desembre estem convocats a unes eleccions al Parlament. Escollirem, com hem anat fent des del 1980, els 135 representants del poble de Catalunya....

...ni se l’espera

El món ens mira. És una de les frases del Procés. Al darrere hi havia (hi ha?) una esperança disfressada de seguretat en el paper que la comunitat internacional -especialment Europa- tindria en la resolució...

Ha arribat l’hora de sacsejar

El partit contra l’Eibar ens ha deixat en un estat un punt depressiu. El partit no va ser tan lamentable com ens va semblar en un primer moment. Perquè en aquell camp, tots els partits són lamentables. Vam...

Junts per un diagnòstic comú?

Estimat Miquel, estic molt content de reprendre aquesta correspondència pública amb tu. Des d’aquell setembre del 2015 ha passat poc temps però han passat moltes coses. L’última, una de les més tristes,...

Més a prop de la final

Sis partits i a la final. Només hem d’alternar tres victòries amb tres empats i ja ho tenim. Explicat així, no sembla tan difícil. Ahir vam veure que coses que imaginàvem impossibles a vegades es donen. Per...

Carta a Quique Sánchez Flores

Diumenge vas haver d’aguantar un episodi lamentable. Amb la teva cortesia habitual, vas saludar els aficionats que et donaven ànims mentre et dirigies a la banqueta. Un d’ells et va cridar amb un to fora de...

Un nou punt d’inflexió

Una de les coses més importants que, per mitjà de l’exemple, em va ensenyar el meu pare va ser evitar els “Jo ja ho deia”. Tot i l’exemple patern, no sempre ho compleixo. Hi ha cops en què m’he sentit tan...

Consensos trencats

El diumenge 29 d’octubre em vaig creuar casualment amb molta gent que anava a la manifestació. Tantes banderes espanyoles em van impressionar. Per educació sentimental i política, sempre m’ha costat pair la...

La selecció espanyola i l’Espanyol

Aquesta setmana interminable de partits de seleccions m’he fixat una mica més del que és habitual en les notícies de la roja. Les patètiques reaccions contra les noves samarretes m’han cridat l’atenció:...

López i López

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues...

I no creiem en les banderes...

Mai no he tingut una bandera. Com cantava el Quimi Portet (i el Manolo García) quan ell i jo érem joves i frases com aquestes no et convertien en sospitós, Mi patria en mis zapatos. No entenc els qui...

Qui plora, tampoc mama

Desitjar molt una cosa no garanteix que la puguis obtenir. I que això que desitgis sigui just, tampoc. Els meus desitjos xoquen amb altres desitjos incompatibles amb el meu. I sovint, massa sovint, no tinc...

Ganes de partit

Estic molt cansat de la realitat. Mai els esdeveniments externs a la meva vida m’havien afectat tant. Només els amors i les morts m’havien pres hores de son. La tristesa era un sentiment que -més enllà de...

Una setmana estranya

Diumenge vaig viure el Madrid-Espanyol més estrany de la meva vida. Dic vaig viure perquè no el vaig veure. No vaig canviar els canals informatius per seguir el partit en directe. El meu fill es va enfadar...

Sospitosos i d’incògnit

Diumenge al vespre s’hauran esvaït algunes incògnites i en tindrem moltes més. Confio -pel bé de tothom- que, durant el dia, els qui volen provocar la por i la violència tinguin un moment de lucidesa i no...

L’Espanyol necessita (encara) un relat

M’he estrenat: he signat un manifest. Socis i aficionats de l’Espanyol em van fer arribar un document de quatre punts que no podia no signar. El sintetitzo: “desacord i condemna” dels fets de la setmana...

Records de Sarrià

La meva pàtria és la infància. I la meva infància és, també, el camp de Sarrià. Aquesta setmana ha fet vint anys de l’enderrocament de la nostra llar. Enyoro Sarrià com enyoro la meva infància, quan tothom...

Realitats i sensacions

Tot i que en l’època de la postveritat ens hem guanyat el dret a sospitar el contrari, la realitat existeix. El color del vidre amb què mirem determina la realitat, d’acord. Però al darrere hi ha una...

La Diada d’un (no) equidistant

Feia molts anys -potser trenta- que no vivia en directe un Onze de Setembre. Vaig estrenar-me a Sant Boi el 1976, vaig abandonar el meu debut com a futbolista a la mitja part per anar a “la del milió” del...

Res a dir, però era fora de joc

Un partit que acaba 5-0 no admet, en principi, gaire debat. Tinc molts anys i en fa molts que soc perico. I sortir golejat del Camp Nou és una de les meves experiències més repetides. Són millors que...

D’oca a oca

És la frase de l’estiu: “Alguns clubs juguen al parxís i d’altres juguem a l’oca”. La va dir Albert Soler per expressar la injustícia del futbol modern amb clubs com el Barcelona. El Barça juga a l’oca -i...

Ni unionistes, ni equidistants

Un dels fenòmens característics del Procés és simplificar una realitat complexa. Això forma part de la comunicació política, però la intensitat amb què molts el viuen (amb dates límit constants, amb dies...

L’optimisme de les vacances

Odi etern al futbol modern. El que ens fa jugar partits de Lliga els dilluns i els divendres. El que ens obliga a aguantar el sol d’un diumenge al migdia sense haver baixat a Segona i sense que els porters...

La seducció

La seducció és una virtut molt important. Serveix per canviar voluntats, per convèncer, per agradar. Per construir un projecte cal ser seductor, especialment si no et sobren els diners. De la mateixa manera...

No em vull preocupar

El 30 de juny és una data simbòlica. El final oficial de la temporada. Però ja fa 41 dies que l’Espanyol va jugar el seu últim partit oficial i només falten un parell de setmanes per començar la...

Som el que fem, no el que diem

Tots els clubs de futbol s’assemblen. I un dels trets que més els identifiquen és que tots es pensen que són diferents. A l’Espanyol, en la nostra fragilitat i condició de resistents, sempre hem presumit de...

Repàs general: pel bon camí

Qui diu que no hem fet cap fitxatge il·lusionant? Diego López, Piatti i Baptistão ja són nostres. No són una gran novetat perquè ja han defensat la samarreta blanc-i-blava aquesta temporada. Però si...

Sánchez Flores: un gran professional

Un any de Quique a l’Espanyol. Recordo la il·lusió que em va provocar la seva arribada. Pel que ens estalviàvem (Paco Jémez, cal recordar-ho) i pel que ens oferia (pensar en gran; i fins i tot, pensar). Ara...

La notícia perica de la setmana

No hi ha dubte que la notícia de la setmana és la tornada d’un professional amb passat perico. Un home seriós en el bon sentit de l’expressió. Que ens ha donat grans moments i esperem que encara ens en doni...

Balanç de l’any 1 de la Nova Era

Es parla molt (massa) de les llargues -i merescudes- vacances dels mestres. I massa poc de les (potser no tan merescudes) dels futbolistes. Tres mesos sense futbol. Tres mesos de balanços, de plans, de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >