Xavier Fina

Xavier Fina

Comença la Copa de la UEFA

L’Espanyol, de fet, ja ha començat la temporada. Aquesta setmana hem estat atents -després de molt anys- a un sorteig europeu. I molts hem tingut la primera notícia de l’existència de dos clubs: l’Starnan...

Un Espanyol esferificat

Una de les tres coses que m’agraden més a la vida és menjar bé. Els meus viatges són rutes gastronòmiques, el meu únic luxe són els bons restaurants i l’expressió que més detesto és “mengem qualsevol cosa”....

David Gallego, el meu entrenador

“Todo lo que termina, termina mal”, cantava Andrés Calamaro abans que les seves opinions sobre Vox acabessin -malament- amb la nostra relació. Però això nostre amb Rubi ha acabat encara pitjor. Només...

Bon vent i barca nova

Hi ha separacions que conserven en el record la qualitat del que s’ha viscut junts. En d’altres, en canvi, el moment de l’adeu contamina i embruta el passat en comú. Rubi -malgrat els bons partits, malgrat...

Sensacions estranyes

No hi estem acostumats. En els últims dies han passat moltes coses poc habituals en la vida d’un perico. Dissabte érem uns quants més que els sospitosos habituals. I tots en harmonia. Insòlit. Fins i tot...

Gràcies, Rubi. Gràcies, Òscar

Quina gran tarda. Concentració de felicitat. Feia massa temps. Certament els pericos estem poc acostumats a les victòries. Per això, quan arriben, en gaudim tant. Ara no puc mesurar en termes estratègics o...

Un petit balanç i una gran il·lusió

Només queda un partit de Lliga i, per tant, ja podem fer balanç. Si considerem que som el desè pressupost de la Lliga, la temporada ha sigut bona. Només el Getafe -i tal vegada l’Alabès- ha fet una...

Una setmana plena d’alegries

Les meves setmanes futbolístiques van de divendres a divendres. Aquesta columna és el meu moment de reflexió sobre la vida d’un perico. Avui, miro on érem fa una setmana i on som ara i constato que només...

Mirall, trencat?

“Papá, ¿por qué somos del Atleti? ” Quan vam veure aquell anunci tots els pericos ens hi vam sentir plenament identificats. En els ulls dels nostres fills -o, més ben dit, en la nostra mirada als ulls dels...

Quatre partits

Tot i que la postmodernitat va arribar per quedar-se, encara som esclaus de la lògica escatològica (veure accepció 1 del DIEC) de la modernitat. La idea d’un final i d’un progrés que ens hi porta determina...

Fílies i fòbies derivades

No acabo d’entendre la gent que és de dos equips. Potser pel mateix motiu que, tot i haver llegit força sobre el tema, em costa entendre el poliamor. Però una identitat futbolística -com qualsevol...

Tres realitats complementàries

Allò que l’alegria dura poc a casa del pobre va ser inventat per descriure la vivència perica. En un article estiuenc faré un repàs de com els moments feliços s’han vist estroncats per disgustos o grans...

Derbi, quin derbi?

No hi ha manera. No aconsegueixo sentir aquelles pessigolles a la panxa dels partits especials. Jugar al camp del Girona em sembla futbolísticament exòtic, però en cap cas visc el partit com un derbi. Busco...

Tot i perdre, no ens resignem

Si jo fos un cronista neutral només explicaria que el derbi català va ser un partit poc brillant i més aviat avorrit. Amb un equip amb jugadors molt millors i un altre amb un bon plantejament defensiu....

El Dia de l’Orgull Perico

Som una minoria de manual. És possible que fer-ne bandera dificulti créixer. Però és la nostra condició i la nostra fortalesa. Tenim una llarga història i una identitat diversa. Però a hores d’ara som,...

Mediocritat i ambició

Diumenge era el dia. I ningú no em podrà dir que no ho vaig avisar. Era el dia per encarar la recta final de la Lliga amb il·lusió. Pel pes simbòlic dels deu partits, perquè jugàvem, en cas de victòria, amb...

Un nou punt d’inflexió

Sovint se m’acusa de tenir tendència a portar la contrària. Segurament amb raó. I és molt possible que aquesta tendència no sigui aliena a la meva militància perica. Moure’s només des d’aquesta pulsió és...

La clandestinitat

Aquesta setmana han operat dos grans jugadors d’unes lesions que els allunyaran dels camps de futbol molts mesos. Un és un davanter argentí. Petit i hàbil, juga en un equip català de Primera Divisió....

Entre Wagner i Verdi

Amb Rubi el club està tenint una paciència insòlita, diuen els qui des de fa setmanes insisteixen que ja hauria d’haver estat cessat. Amb una insistència sovint oportunista -el dia del Rayo ningú no va...

Estimem-nos una mica

No em refereixo els uns als altres, tot i que també ens aniria bé. Estimem-nos a nosaltres mateixos. És de primer d’autoajuda, aquestes tècniques que eleven el sentit comú a experiència religiosa....

Una mica de mesura

Viure i veure el futbol amb mesura és un oxímoron. Demanar-ho després de la bogeria de dissabte, una ingenuïtat. Quins instants de felicitat! El disgust per l’anul·lació d’un gol que ja havíem acabat de...

No és una final (i espero que tampoc un final)

Si la memòria no em falla, he viscut nou finals periques. El balanç és positiu. Cinc de guanyades: Màlaga, Múrcia, Atlètic de Madrid, Saragossa i Reial Societat. Quatre de perdudes: Bayer Leverkusen,...

Una jerarquia de preocupacions

El principal problema de l’Espanyol no és esportiu, és social. Però la llarga ratxa de mals resultats i l’eliminació a la Copa situen el rendiment de l’equip en el centre de les nostres preocupacions. I com...

La tecla de Rubi i altres tecles

L'entrenador de l'Espanyol té una curiosa relació amb els pianos. Durant setmanes –quan érem feliços– cada cop que parlava d'ell el piano d''El Club de la Mitjanit' sonava ple d'amor. Ara fa massa setmanes...

La Copa del Claudio

Avui fa una setmana va morir de forma sobtada i prematura Claudio López Lamadrid. Un gran editor. Personatge central de la indústria cultural més important del nostre país. Em va saber molt greu que la...

Els tres “solsones”

Ser de l’Espanyol és ben absurd. Hi ha pocs al·licients. Divendres vam guanyar el Leganés (jo ja ho deia) en un partit que ens va deixar (als aficionats) exhausts. De fet, en el temps de descompte, a mi em...

Tota la confiança, cap ultimàtum

Avui l’Espanyol juga un partit molt important. De moment, el més important de l’any (perdó). Si perdem, serà la pitjor ratxa de derrotes de la nostra història. I no és poca cosa: tenim una història molt...

Un problema d’identitat

Si la piloteta entra ens oblidem dels problemes importants. Quan deixa d’entrar, i ja portem dos mesos, tornem a fer-nos les preguntes essencials: qui som i on anem. Els resultats esportius mai no són fills...

El nas de Cleopatra i el peu de Verde

“Si el nas de Cleopatra hagués estat més curt, tot el rostre de la terra hauria canviat” (Blaise Pascal). “Si el peu de Verde hagués estat més llarg, avui l’Espanyol seria líder” (Xavier Fina). Divendres,...

“Érase una vez un lobito bueno”

“Y una bruja hermosa y un príncipe malo ”. I l’Espanyol guanyava el Barça, arribava a ser líder i es mantenia entre els quatre primers. I els àrbitres no ajudaven l’Athletic de Bilbao contra el Girona, no...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >