Soc un fabricant de fantasies, d’imaginar impossibles que em farien feliç. Fantasies professionals, fantasies eròtiques, fantasies econòmiques. Vides impossibles en una realitat paral·lela que millora o...

Podria escriure la meva biografia enllaçant alguns partits de l’Espanyol. Són retalls de la meva vida, fotos a contrallum. Som els últims de la fila com a opció resistent, però deixarem de ser els últims de...

Si jo fos un observador extern i desinformat, segurament pensaria que l’Espanyol és equip de Segona, que les opcions de salvar-se són ínfimes. Però com que ens conec, continuo convençut que ens acabarem...

Els pericos m’agradem. Perquè omplim el camp quan les coses van pitjor, pel minut 21, perquè som uns resistents, pels 1.200 que han viatjat a Anglaterra un dijous de febrer, perquè tots els nens pericos són...

Diuen que abans de morir veus una mena de pel·lícula que sintetitza la teva vida. No ho sé:mai no m’he mort. Però diumenge, a pocs metres de la meva localitat, una mala percepció em va fer veure una síntesi...

El capità d’un equip ha d’interpretar les necessitats del col·lectiu i posar-les per sobre les individuals. Per a això cal una certa intel·ligència i molta generositat. Javi López és un gran capità, molt...

Insultar una persona pel color de la seva pell és fastigós. Fer els sons d’un mico per ofendre o per atacar un futbolista negre retrata el tonto que els emet. Dissabte al camp de l’Espanyol hi va haver...

Totes les opinions són respectables. Segurament, entre la infinitat de frases buides que arriben a les nostres orelles, aquesta és la més absurda. La distinció de les opinions segons la seva decència està...

Que ningú no s’espanti: no faré cap dissertació sobre el clàssic de Gilles Deleuze. Tampoc no faré referència al principi de variació d’Eugenio Trías, el filòsof català més important dels últims cinquanta...

El futbol en general, i un derbi en particular, fa pensar més en els pecats que no pas en les virtuts. Però, amb la vocació de començar l’any en positiu, em miro el moment de l’Espanyol després del partit...

El cap de setmana del pacte d’esquerres, el cap de setmana en què el partit del “sí que es pot” arribarà al govern, l’Espanyol també ha demostrat que a vegades l’impossible és possible. Un empat amb gust de...

Paraula d’Abelardo, el perico número u. En ell dipositem les nostres esperances per aconseguir l’únic objectiu d’aquesta temporada: no baixar a Segona. Jo, que soc un perico antic -un perico de Sarrià que...

L’equip no dona senyals de vida després d’haver jugat gairebé tota la primera volta. Aquesta és la mala notícia. Només som a cinc punts de la zona que dona la salvació quan encara queda (una mica) més de la...

Podria ser el títol d’una enciclopèdia, però només és un article. Perquè em centraré en la notícia de dilluns: el cessament dels dos principals executius del club. Roger Guasch, director general corporatiu,...

Tinc molt clar que totes les instàncies de l’Espanyol (dirigents, tècnics, jugadors, aficionats, opinadors, socis, grups d’animació...) hem de dedicar tota la nostra energia a contribuir a treure l’equip...

Tristesa, ràbia, indignació, vergonya, enuig, impotència, desesperació, ira, frustració, decepció. Tot això i més. Diumenge vam viure un dels episodis més lamentables de la nostra vida perica. I són molts...

La setmana passada reclamava alguna novetat en l’onze titular. Cap revolució: només canviar una mica. Quan les coses no surten bé potser és convenient provar alternatives. El meu èxit, com era de preveure,...

Tot el que no sigui sumar un mínim de quatre punts en els dos pròxims partits a Cornellà-El Prat deixarà l’Espanyol en una situació molt complicada. Per tant, perdre contra el Getafe seria molt greu. Res...

Aquest article podria semblar una queixa i no ho és. M’agradaria ser capaç d’explicar-me prou bé i que s’entengui com una reflexió. Diumenge l’Espanyol va perdre. Cap novetat. Estem en una situació molt...

La vida sovint et porta a llocs i situacions als quals no tenies cap intenció d’anar. Fer-se gran és assumir com a normal la negociació constant entre expectatives i realitat. I especialment fer-ho des d’un...

Els resultats són, en general, conseqüència del joc. Seguint aquest principi, no m’agrada parlar ni de mala sort ni d’injustícia. A més a més, els que comentem el futbol -i no només els que ho fem amb una...

Sovint parlem de la divisió que hi ha a l’Espanyol. Amb motiu. Que si famílies, que si banderes, que si la Curva, que si la Juvenil. I un llarg etcètera. Però hi ha un objectiu que, amb perdó, ens agermana:...

Un consell: llegeixin Quedará la ilusión (Libros del KO). Una correspondència entre Carlos Marañón i Galder Reguera durant el mundial de Rússia. L’excusa i el paisatge de fons és el Mundial. Però és un...

S’ha fet el que tocava. No conec gairebé ningú que hagi seguit els partits de l’Espanyol d’aquesta temporada que pensés que amb Gallego ens en sortiríem. No tant pels resultats, tot i que també, sinó per un...

Diumenge a les dues del migdia no tenia cap dubte que al cap d’unes hores es faria oficial la destitució de David Gallego. Perquè era la informació que m’havien donat i perquè no em podia imaginar que els...

El millor llibre que s’ha escrit sobre l’Espanyol és Una cuestión de fe, del gran Enric González. No és el primer cop que apareix en aquest espai. Un llibre recomanable per a pericos i no pericos en el...

Quan Fernando Trueba va guanyar l’Oscar per Belle Époque va dir unes paraules brillants: “M’agradaria creure en Déu per donar-li les gràcies. Però només crec en Billy Wilder. Gràcies, senyor Wilder”. A mi...

Javier Tebas -aquell senyor a qui tots els clubs critiquen però que és president de la Lliga perquè tots el voten- va dir que l’audiència dels partits de l’Espanyol a la Xina era -per obra i gràcia de Wu...

Sovint tenim la tendència d’interpretar les valoracions d’algú en funció de factors que van més enllà d’allò sobre què opines. No es pot negar que aquestes interpretacions a vegades són certes: mitjans de...

Només és 29 d’agost i ja estic esgotat. En lloc de tenir aquella barreja de nyonya i d’il·lusió típica de final d’agost, estic com la majoria de pericos, suposo que amb l’adrenalina disparada per culpa...