Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

Una samarreta amb el 7

Ahir el meu fill Oriol va fer anys. Amb el virus perico inoculat des de petit, tenia clar un dels regals: una samarreta de l’Espanyol. Ja en té moltes, però vol la d’aquest any. Diumenge la comprarem. I,...

Entendre els meus amics espanyols

Tinc amics de totes les ideologies. Però si faig un repàs dels que tinc a Madrid o a Andalusia, constato que són tots d’esquerra. Aquests últims dies he parlat molt amb alguns d’ells. Vaig ser a la...

Pensar la rivalitat

Ja n’hi ha prou, ha dit un sempre assenyat Ernesto Valverde quan se li ha preguntat sobre el derbi. Estic d’acord amb l’entrenador del Barça, el qual, tot sigui dit, ha passat amb nota el tràngol dels tres...

Un derbi dels d’abans

Tot i que vaig començar a mirar el partit de reüll per l’excessiva càrrega dels últims dies, confesso que hi vaig acabar entrant en cos i ànima. No va ser -contra la meva voluntat- un derbi de baixa...

Derbi de baixa intensitat

Aquest derbi de diumenge fa molta mandra. Tanta que ni imaginant una hipotètica -i complicadíssima- victòria perica aconsegueixo emocionar-me. I que ningú es pensi que la meva desgana és estratègica -allò...

Xarnegos i metropolitans

"L’Espanyol de Cornellà ja ha tingut la seva setmana de glòria". La frase d’un triomfador, d’un milionari, dirigida a tota l’afició de l’Espanyol. Desgranem-la. En primer lloc, canvia el nom del club amb la...

Fer-se totes les il·lusions possibles

I no creure en cap. Els pericos hem viscut aquests últims dies a la manera planiana. No només no teníem motius racionals per confiar a passar a semifinals: no podíem ni creure-hi. Això sí, les il·lusions...

Un dia especial

Visc el futbol d’una manera equivocada. Tot i que per hàbit hauria d’estar-hi acostumat, em posen més trist les derrotes que no pas content les victòries. Segurament perquè el futbol és un reflex de la vida...

El partit dels nens

Dimecres, nois que estan a punt d’acabar el batxillerat van viure un fet que des que feien primer de primària no havien vist. Després d’onze anys, hem tornat a guanyar el Barça. I el meu primer pensament és...

La gestió d’un sentiment

Ramon Robert ja no és el conseller delegat de l’Espanyol. No sé ben bé quins han estat els motius del seu cessament. I tampoc m’interessen gaire. Ho lamento per ell: el parell de cops que hem coincidit m’ha...

Nit De Reis

La nit de Reis és la més feliç de l’any. Per tant, també és la més trista. Perquè la matèria primera de la tristesa, d’una certa tristesa, és la felicitat del passat. En els ulls dels nostres fills, en els...

El segon equip de Catalunya

Equip fundador de la Lliga, un dels cinc amb més temporades a la màxima competició, dues finals de Copa de la UEFA, setè a la classificació històrica de la Lliga, quatre títols de Copa. Podria omplir...

Ahora más que nunca, política

Muchos pensábamos -o quizá solo deseáamos- que los tonos y los contenidos de los discursos a partir del 22 serían sustancialmente diferentes a los de la campaña y los de los últimos meses. Supongo que la...

Ara més que mai, política

Molts pensàvem -o potser només desitjàvem- que els tons i els continguts dels discursos a partir del 22 serien substancialment diferents als de la campanya i als dels últims mesos. Suposo que la victòria de...

Dietari perico d’una setmana convulsa

DIUMENGE. Quique, finalment, sacseja l’equip. David al mig del camp, Piatti i Jurado a la banqueta. Els meus principals desitjos (propers ja a l’obsessió) no els satisfà. Ni un minut per a Melendo, ni una...

Últim capítol de la temporada

Benvolgut Miquel, s’ha acabat la campanya electoral més estranya -manllevo l’adjectiu de les magnífiques notes de Raimon Obiols- i més trista. Evitaré jugar a aprenent de bruixot i -tot i haver fet la porra...

Moviments interiors que afecten el resultat

Benvolgut Miquel, suposo que, abans d’entrar en detall, avui coincidim en la resposta: els indecisos seran decisius. Ho seran, en primer lloc, perquè són molts. Aquesta és la meva sensació, necessàriament...

Una derrota del catalanisme polític

Benvolgut Miquel, ens pregunten si pot ser que les eleccions de dijous les guanyi Ciutadans. I tant! De fet, ja les ha guanyat. Perquè el sol fet que a menys d’una setmana es mantingui aquesta possibilitat...

Anatomia d’una crisi

L’Espanyol està oficialment en crisi. Alguns diuen que hi som des de l’estiu, d’altres consideren que és el nostre estat natural. Jo, amb una important dosi d’optimisme de la voluntat, m’he negat a...

Eleccions legitimades i parlamentàries

Benvolgut Miquel, suposo que compartiràs amb mi que el 21 de desembre estem convocats a unes eleccions al Parlament. Escollirem, com hem anat fent des del 1980, els 135 representants del poble de Catalunya....

...ni se l’espera

El món ens mira. És una de les frases del Procés. Al darrere hi havia (hi ha?) una esperança disfressada de seguretat en el paper que la comunitat internacional -especialment Europa- tindria en la resolució...

Ha arribat l’hora de sacsejar

El partit contra l’Eibar ens ha deixat en un estat un punt depressiu. El partit no va ser tan lamentable com ens va semblar en un primer moment. Perquè en aquell camp, tots els partits són lamentables. Vam...

Junts per un diagnòstic comú?

Estimat Miquel, estic molt content de reprendre aquesta correspondència pública amb tu. Des d’aquell setembre del 2015 ha passat poc temps però han passat moltes coses. L’última, una de les més tristes,...

Més a prop de la final

Sis partits i a la final. Només hem d’alternar tres victòries amb tres empats i ja ho tenim. Explicat així, no sembla tan difícil. Ahir vam veure que coses que imaginàvem impossibles a vegades es donen. Per...

Carta a Quique Sánchez Flores

Diumenge vas haver d’aguantar un episodi lamentable. Amb la teva cortesia habitual, vas saludar els aficionats que et donaven ànims mentre et dirigies a la banqueta. Un d’ells et va cridar amb un to fora de...

Un nou punt d’inflexió

Una de les coses més importants que, per mitjà de l’exemple, em va ensenyar el meu pare va ser evitar els “Jo ja ho deia”. Tot i l’exemple patern, no sempre ho compleixo. Hi ha cops en què m’he sentit tan...

Consensos trencats

El diumenge 29 d’octubre em vaig creuar casualment amb molta gent que anava a la manifestació. Tantes banderes espanyoles em van impressionar. Per educació sentimental i política, sempre m’ha costat pair la...

La selecció espanyola i l’Espanyol

Aquesta setmana interminable de partits de seleccions m’he fixat una mica més del que és habitual en les notícies de la roja. Les patètiques reaccions contra les noves samarretes m’han cridat l’atenció:...

López i López

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues...

I no creiem en les banderes...

Mai no he tingut una bandera. Com cantava el Quimi Portet (i el Manolo García) quan ell i jo érem joves i frases com aquestes no et convertien en sospitós, Mi patria en mis zapatos. No entenc els qui...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >