Ja fa tretze anys que va morir el meu admiradíssim Manuel Vázquez Montalbán. Crec que he llegit tots els seus llibres. I quan em toca opinar sobre alguna cosa sovint em pregunto què en pensaria ell. Posats...

Ja fa més de vuit mesos. Diumenge, 1 de març, les quatre de la tarda. Un empat a un gol contra l’Atlètic de Madrid. Un resultat que, tot i que ens mantenia en el pou, ens donava esperança. No tant pel punt...

No em cansaré d’insistir en el meu odi al futbol modern. Divendres passat vaig veure una hora sencera d’imatges del futbol dels anys setanta, al programa d’homenatge que li van fer al màxim golejador de la...

Aquest dimecres, 28 d’octubre del 2020, l’Espanyol fa cent vint anys d’existència. Tot un miracle. Per celebrar-lo, hem organitzat una festa sense convidats: un partit de futbol contra la Sociedad Deportiva...

Per primer cop en molt temps no he de recórrer a la voluntat per ser optimista. Després de set jornades, l’Espanyol és líder de la Lliga, amb nou gols a favor i només un en contra. Amb cinc partits...

Hi ha molts aficionats al futbol que confonen els èxits i mèrits del seu club i dels seus jugadors amb mèrits i èxits personals. És un signe evident d’estupidesa humana. Que el teu equip guanyi provoca...

L’Espanyol mai no ha tingut tan clar l’objectiu ni tan fàcil l’avaluació. Pujar a Primera és una aspiració i una obligació. Tot i l’obligació, aconseguir-ho ens faria (ens farà) feliços i seria (serà) un...

Qui em llegeix una mica ja sap que soc un partidari convençut de les rivalitats esportives. Son un ingredient necessari de la passió pel futbol. Mirar de reüll els resultats del rival per endolcir la teva...

Marc Roca, Sergi Darder i Raúl de Tomás. Jo crec que són els tres jugadors de més qualitat de l’Espanyol. Tot i que fa un parell de mesos els tres tenien peu i mig fora del club, quan falten deu dies per al...

Em faig pesat escrivint-ho: l’Espanyol té un problema d’identitat. O, si ho prefereixen, de marca. I no em refereixo, òbviament, al nom. Només alguns dels que no ens estimen diuen que si el canviéssim ens...

Sempre he pensat que els continguts dels manuals d’autoajuda eren el més oposat que hi havia al pensament. Per la seva superficialitat, per les obvietats cursis, per l’espiritualitat de pa sucat amb oli,...

El 2020 és un any estrany. Per molts motius. Alguns de públics i notoris. D’altres, no tant. I em temo que ens haurem d’acostumar a aquesta estranyesa. A més, alguns tenim la sensació que la pandèmia és la...

Tot té un final. I, com cantava Andrés Calamaro, tot el que acaba, acaba malament. Un jugador del planter, català d’adopció. Que no ha oblidat el seu accent malgrat els anys que porta entre nosaltres....

Avegades llegeixes articles que voldries que tothom llegís. Em va passar fa un parell de setmanes -concretament l’11 d’agost- amb un que va publicar al diari As Carlos Marañón. Tant és així que he tingut...

No crec en les veritats absolutes, però que l’Espanyol ha fet mèrits per baixar a Segona i que la Lliga de Futbol Professional és un cau d’ineptes són dues veritats gairebé absolutes i, tanmateix,...

Amb el novè pressupost de la Lliga l’Espanyol ha acabat vintè. Onze llocs per sota del que li corresponia. Tot i la seva senzillesa, aquesta no és una anàlisi simple: la classificació dels clubs segons els...

Adaptar-se és morir. O, no exagerem, és una derrota. Fa uns mesos, imaginar el descens de l’Espanyol era una tragèdia. Fa unes setmanes, un gran disgust. Finalment, la desgràcia més gran de les no...

Quan Enric González va escriure que l’Espanyol era una qüestió de fe dubto que s’imaginés que ens en caldria tanta per encarar el futur amb un mínim optimisme. No tenim on agafar-nos. Mirem a la gespa i no...

En més de cinquanta anys de militància perica he tingut cinc grans disgustos esportius. Dues finals europees perdudes als penals i tres descensos. Només vaig plorar a Leverkusen. Tenia vint-i-dos anys i...

Tot i el meu optimisme vital, quan ara fa una setmana vaig dir i escriure que érem equip de Segona n’estava convençut. Gràcies a això he pogut viure el partit contra la Reial amb una certa tranquil·litat....

El meu pessimisme de dijous a la nit persisteix: l’Espanyol està condemnat. Però si fos el màxim responsable del club hauria fet el mateix que Mister Chen: cessar Abelardo i passar tota la responsabilitat a...

Després de la derrota d’ahir, l’Espanyol és equip de Segona. A l’espera que es confirmi -prou del tòpic aquell de “Fins que sigui matemàticament possible lluitarem...”- ens hem de fer a la idea que no hi ha...

Crec que mai he sigut tan feliç com quan em passava hores jugant a futbol al pati del col·legi. La mitja hora del matí amb l’entrepà a la mà, l’hora i mitja del migdia (menys els deu minuts per dinar) i tot...

Tres mesos sense futbol. Tres mesos sense article perico. He enyorat molt més escriure sobre l'Espanyol que no pas veure'l jugar. Avui hi torno i dissabte ho faran els nostres jugadors. En aquests mesos he...

Si en aquests moments de màxima incertesa ens plantegem quin serà el futur de la cultura i de les polítiques culturals és perquè tenim clar que aquesta emergència dels últims mesos ens portarà a una nova...

Soc un fabricant de fantasies, d’imaginar impossibles que em farien feliç. Fantasies professionals, fantasies eròtiques, fantasies econòmiques. Vides impossibles en una realitat paral·lela que millora o...

Podria escriure la meva biografia enllaçant alguns partits de l’Espanyol. Són retalls de la meva vida, fotos a contrallum. Som els últims de la fila com a opció resistent, però deixarem de ser els últims de...

Si jo fos un observador extern i desinformat, segurament pensaria que l’Espanyol és equip de Segona, que les opcions de salvar-se són ínfimes. Però com que ens conec, continuo convençut que ens acabarem...

Els pericos m’agradem. Perquè omplim el camp quan les coses van pitjor, pel minut 21, perquè som uns resistents, pels 1.200 que han viatjat a Anglaterra un dijous de febrer, perquè tots els nens pericos són...

Diuen que abans de morir veus una mena de pel·lícula que sintetitza la teva vida. No ho sé:mai no m’he mort. Però diumenge, a pocs metres de la meva localitat, una mala percepció em va fer veure una síntesi...