ValldemossaEn un moment que les agendes polítiques de les institucions públiques estan col·lapsades per les nombroses, dramàtiques i urgents necessitats socials, pot semblar inapropiat demanar la seva atenció davant la progressiva i preocupant pèrdua del patrimoni històric. La prioritat sempre són les persones. Però hem de saber que tot el que som i ens representa ho trobam, en bona mesura, en els elements que singularitzen el paisatge.
Dit això, l’article vol incidir de bell nou -seguint l’estela del meu bon amic i mestre de muntanya Emilio Alonso- en una reivindicació històrica de senderistes i entitats mallorquines: la preservació i difusió del ‘paisatge de l’Arxiduc’ (1847-1915), amb tots els elements patrimonials que l’integren. Entre cases, jardins, capelles, miradors, berenadors i pedrissos, camins i altres elements, més d’un centenar, ubicats a possessions de Valldemossa i Deià, la majoria dels quals estan en un estat lamentable.
L’itinerari el farem en dues parts, per ressenyar detalls d’interès. El primer tram s’inicia a Ca madò Pilla (apartaments El Encinar), a la carretera de Valldemossa a Deià, entre els punts quilomètrics 69 i 68 de la Ma-10. Prendrem el camí de l’esquerra, poc abans d’arribar als apartaments, i que ens durà al mirador del Niu del Corb o del Pi.
Som al camí de sa Torre, que en temps de l’Arxiduc unia el jardí de la Torre del Moro (Miramar) amb la talaia de Son Galceran. Un itinerari espectacular que travessa una cinglera vertiginosa. El mirador del Niu del Corb té una vinculació dramàtica amb els episodis més salvatges de la Guerra Civil. Encara ara molta gent ho recorda i, fins i tot, William Graves ho recull en el llibre Bajo la sombra del Olivo (Ed.Olañeta, 1997), on conta que els falangistes hi conduïen les víctimes des de Palma per llançar-les al buit des d’aquest penya-segat de 200 m.
Baixam pel camí de sa Torre fins a la capella del Beat Ramon (1877-1880). És la construcció de nova planta més emblemàtica de l’Arxiduc i la que ocupa més espai a les seves descripcions de Miramar. El penyal sobre el qual s’aixeca la capella està aïllat i per accedir-hi s’hagué de fer un pont de 5 m de llum. L’estat és molt dolent. El 1975, li pegà un llamp que li causà greus destrosses.
Un poc més avall, després d’uns revolts pronunciats, arribam al mirador del Creuer. És una petita torre massissa que, segons conta l’Arxiduc, és “còpia d’una torre antiga de Manacor en proporcions molt reduïdes”. L’estat és dolent i fa poc que li ha caigut una part de l’arc que cobria l’escala d’accés.
