Amb el port de Tuent encara sense torre, un mal dia de juliol de 1609 tres galiotes algerianes hi desembarcaren “y feren molt de mal en el bestiar, i desbalitzaren les cases de les possessions circunveines”. Afortunadament, la presència dels pirates fou advertida pel torrer de la torre del Bosc (sa Calobra), que disparà diverses canonades. Així els tuentins i els calobrins pogueren abandonar les cases i salvaren la vida. (Les torres d’Escorca, Gabriel Ordines i Antoni Reynés). Eren temps difícils per als habitants d’aquella contrada, assetjats des de segles enrere per la pirateria genovesa i turca.
Ni les influències del capità Angelats aconseguiren que la torre es bastís abans de final del segle XVI, després de la invasió sarraïna de Sóller, l’11 de maig de 1561. La torre del Forat fou construïda el 1611 i es localitza a poca altura, tot just 105 metres sobre el nivell de la mar, en l’anomenat morro del Forat, que separa Tuent del Serradell. No feia senyals de foc i de fum, la seva funció era principalment defensiva, ja que des de la torre de na Seca (Bàlitx/sa Costera) es podia comunicar directament amb la torre de sa Mola de can Palou. Disposava de la major guarnició del municipi i albergava artilleria (un arcabús i tres flascons el 1646).
Itinerari
Es pot arribar a la torre, molt malmesa en l’actualitat, per un caminet no gaire definit, però sí ben fitat, que perpendicular a la mar té l’inici a les cases del Vergeret (restaurant), a Tuent. És un itinerari curt, de devers mitja hora, i no gaire difícil. Sense grans desnivells, passa pel costat d’unes cases en runes i es dirigeix fins a un collet que separa el port de Tuent del Serradell, al començament del litoral de la Costera, fins a topar amb una paret llarga que no travessa. El tirany gira a la dreta i, després de passar per devora un porxo sense teulada -un dels quatre que hi trobam al voltant de la torre, enfila un petit coster a pocs metres de la nostra destinació final.
L’existència de vigies a la costa està documentada des del s XIV. Segons Ordinas i Reynés, “ja el 1333 els jurats del regne de Mallorca designaven els homes que, de nit i de dia, havien de vetllar les costes. Amb motiu de les lluites entre Jaume III i Pere el Cerimoniós, l’usurpador del tron de Mallorca ordenava el 1346 que es vigilàs la costa, marines, ports i cales per impedir el retorn del rei legítim”. La presència de naus dels genovesos també presentaven un perill; el 1340 saquejaren Tuent: “Dones, infants, vells i captius del terme rebien ordre de traslladar-se a Palma mentre eren mobilitzats els 20 homes d’armes del districte”. El temor d’un atac era constant. Amb el temps, els moros hi rellevaren els genovesos.
