El puig de Galatzó (1.027 m)

PuigpunyentAquesta setmana fem ruta per les terres i paisatge llegendari de Galatzó, amarades per la presència del Comte Mal, Ramon Burgues-Saforteza (1627-1694). Però ho farem a través d’un dels itineraris més breus i intensos que té aquesta muntanya, des de la font del Pi i el coll del Carniceret fins al cim en una hora i mitja. En el puig de Galatzó hi confronten tres municipis -Calvià, Estellencs i Puigpunyent-. Precisament, la nostra pujada s’inicia en aquest últim, el més pròxim a Palma.

Aproximació a la font del Pi

Des de Puigpunyent hem de sortir en direcció a Galilea i, abans de deixar el poble, girar tot d’una a la dreta; i pel camí de sa Teulera -seguint en un principi les indicacions de “La Reserva”, fins a assolir un collet, on tornam a girar a la dreta- arribarem a la parcel·lació Son Nét, quasi al final trobarem a la dreta la pista que mena a la font del Pi (470 m).

Ruta

00’ Poc abans d’arribar a la font, el camí ja es troba molt malmès. Deixam el vehicle aquí i prosseguim la marxa a peu. Aviat trobarem indicadors de fusta que ens facilitaran la decisió a l’hora de prendre per un camí o un altre.

La font del Pi és una font enclotada que, mitjançant una mineta o canal soterrada, diposita l’aigua a un abeurador. Està excavada en una roca natural i té el coll d’accés en pedra en sec per donar-li consistència. La font es va assecar fa uns 20 anys, i el pi que li donava nom fa anys que fou talat i fins fa poc, tant la cisterna com l’abeurador estaven plens de pedres. Afortunadament s’han netejat aquests elements i s’han fet treballs de restauració, sobretot en l’empedrat del clot de captació (font: Fonts de Tramuntana).

05’ Just allà on acaba la pista, s’inicia el camí vell de ferradura que ens durà fins a la nostra primera destinació, el coll del Carniceret. 20’ Poc abans d’arribar-hi, trobarem a la dreta la torre de vigilància de l’Ibanat. Som a cinc minuts del coll, que està situat a la partió dels termes de Puigpunyent i Estellencs, en una cota de 689 m, entre el puig de Galatzó i ses Fonts. 25’ Travessam el coll del Carniceret i seguim el tirany que en lleuger descens, primer, ens durà a travessar les rossegueres del vessant nord-est de la muntanya i a passar sota d’un gran penyalot, anomenat es Bisbe. A partir d’aquí, ens arriba un tram ben rost.

55’ Assolirem un replà on se situen les restes d’una antiga caseta de vigilància forestal (820 m). Deixam a la nostra dreta el camí que baixa al Boal de ses Serveres pel pas de na Sabatera i giram a l’esquerra per envestir un nou tram de pujada al puig de Galatzó. La senda se segueix sense problemes, és molt clara i està perfectament fitada. 1h00’ Després d’un bocí planer de camí, molt breu, el tirany gira sobtadament a l’esquerra, sud-est, per endisar-se per una canal que s’estreny a mesura que ens acostam al cim. Hi trobarem qualque tram que requereix posar les mans, però no és ni perillós ni problemàtic. 1h15’ En un quart d’hora haurem assolit un collet, en el qual a l’esquerra trobarem una petita pareteta que permet fer un bivac arrecerat i a la dreta, a dalt, ja es veu el vèrtex geodèsic. El cim el tenim just a cinc minuts.

1h20’ Ja som dalt del puig de Galatzó, la muntanya Màgica. El ‘gran senyor de Ponent’, el punt més alt d’aquell sector que, amb els seus 1.027 metres, se situa en el lloc 45 de les muntanyes més altes de la serra de Tramuntana. En el seu cim hi ha la fita de partió de tres municipis: Calvià, Estellencs i Puigpunyent. També hi confronten tres possessions: Galatzó, Son Nét i Son Fortuny. De fet, una llegenda conta que els propietaris podien dinar junts dalt de la muntanya sense sortir cadascú del seu predi.