AlcúdiaAquesta setmana ens acostam al nord-est de Mallorca. El cap del Pinar és la frontera natural entre les badies de Pollença i Alcúdia, una llengua de terra que s’estén cap a la mar i l’elevació més important de la qual és la talaia de la Victòria (446 m). Com a conseqüència d’aquesta, i més a prop de la mar, hi trobam dues muntanyetes més, el puig del Romaní (391 m) i la Penya Roja (358 m). Aquesta darrera, una fortalesa natural que al començament del segle XVII va ser bastida com un petit castell roquer, ben fortificat i armat amb un canó per a la defensa d’aquella zona contra la pirateria després de l’atac de Dragut a Pollença el 1550 i dos desembarcaments més al cap del Pinar els anys 1551 i 1558.
Inici de la ruta
00’ Aquest itinerari parteix de l’ermita de la Victòria, on arribarem per la carretera d’Alcúdia al Malpàs i Bonaire. Aquest indret té l’origen al 1403, quan fra Diego García s’instal·la allà per dur una vida eremítica i anacorètica. Quant al nom, és posterior i deriva de la ‘victòria’ de nobles i alcudiencs refugiats a la vila contra els agermanats el 23 d’abril del 1522. Per darrere l’ermita i en direcció nord-est, s’inicia una pista de terra indicada com el camí a la talaia de la Victòria. 05’ Trobarem una desviació a l’esquerra, indicada com les Tres Creus. L’indret s’anomena també el Calvari i és allà on, segons la tradició, un pastor anomenat Joan Boi trobà la Mare de Déu al voltant de l’any 1300. Continuam pujant per aquest camí ample i rost que ens ha duit fins aquí. Deu minuts més i ja trobarem a l’esquerra la desviació cap a la Penya Roja o del Migdia. 15’ No hi veurem cap indicació sinó una passarel·la de fusta que facilita el trànsit en els primers metres del senderó que hem de seguir. Es tracta d’un camí de ferradura, estret i llenegadís (especialment en dies humits i plujosos), que avança pel costat de ponent del puig de la Falguera (387 m) primer i del puig del Romaní després, fins quedar sota els esponerosos i inexpugnables penyals de la Penya Roja.
30’ Arribarem a una cruïlla: tot dret, a escassos minuts, el nostre objectiu; a la dreta, el tiranyet de pujada al puig del Romaní. Si no tenim pressa, val la pena enfilar-s’hi i gaudir d’una perspectiva espectacular de la talaia de la Victòria i de la Penya Roja. 35’ En cinc minuts haurem assolit un collet, giram a la dreta i encaram la carena que en un quart d’hora ens durà vorejant el penya-segat fins al cim. 50’ Ja som dalt del puig del Romaní, des del qual obtenim (cap a l’est) una visió fabulosa de la platja del Coll Baix i del cap de Menorca.
1h10’ Desfeim les passes fetes fins a la cruïlla d’es d’on hem iniciat l’ascens al puig i giram a la dreta en direcció a la fortalesa. 1h15’ A la paret de la Penya Roja veim l’únic accés a la talaia: un estret i vertiginós pas sobre la paret llisa, un passadís tancat per una espectacular obra de maçoneria. Immediatament després ja trobam les construccions que constituïen aquest reducte: una caseta, un aljub, un forn (de bala roja) i un lloc de vigilància. 1h25’ En el punt més alt de la talaia, 358 metres, hi trobam el canó que s’instal·là el 1630, vint-i-set anys després d’haver edificat la talaia. S’hi arriba per un tirany que neix darrere l’aljub i que s’enfila per un fort pendent cap al cim.
La visió panoràmica des de dalt de la Penya Roja o del Migdia és grandiosa, des del cap de Formentor fins al cap de Ferrutx. A l’altra part de la badia de Pollença s’estén la península de Formentor, amb l’illa homònima i els cims de la talaia d’Albercutx, el Pal i el Fumat. La tornada, la farem pel mateix camí sense passar ja pel puig de la Falguera. En 45 minuts arribarem a l’ermita. Temps total de marxa: 2h30 (sense aturades).
