TERRITORI I URBANISME

Les Fontanelles: i ara, què?

Cinc claus per entendre la situació i el futur de la zona humida després que Cort hagi denegat la llicència per al macrocentre comercial Palma Springs

La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha denegat aquest dimarts la sol·licitud de llicència municipal per al projecte del macrocentre comercial Palma Springs, a la zona humida de les Fontanelles. L'arxivament es produeix després que la promotora Unibail Rodamco no hagi pogut aconseguir un requisit imprescindible: la llicència autonòmica com a gran establiment comercial. El Govern de José Ramón Bauzá (PP) l'hi va denegar per dues vegades perquè incomplia la Llei de comerç. Els terrenys on es pretenia aixecar el macrocentre no tenien la classificació de sòl urbà ni la condició d'urbà.

A partir de la decisió presa per l'àrea d'Urbanisme de Cort d'acord amb el tripartit integrat pel PSIB, MÉS i Som Palma, s'obren interrogants sobre el futur de la darrera zona humida de Palma. L'arxivament de la sol·licitud posa entrebancs a l'execució del projecte i pot donar més temps per a futures actuacions de protecció després que la zona ja hagi patit un fort impacte ambiental, però d'entrada no implica que les Fontanelles estiguin salvades de manera definitiva, perquè la promotora disposa d'antigues llicències en vigor. Aquestes són algunes claus per entendre la situació de la zona humida i què pot passar-li en el futur.

Quina és la situació de la zona humida?

Les obres d'urbanització ja han destrossat 90.000 metres quadrats

Les Fontanelles ja han patit un gravíssim impacte per les obres d'urbanització –la dotació de vials, serveis d'aigua, clavegueram i electricitat– que la promotora ha executat en 90.000 metres quadrats. És la zona inclosa en el Pla Parcial que el govern municipal de Catalina Cirer (PP) aprovà després de les eleccions de 2007, quan ja estava en funcions. Unibail Rodamco aconseguí el permís per a aquestes obres durant el mandat passat. Sense que estiguin acabades les obres d'urbanització, els terrenys no poden tenir la classificació de sòl urbà ni la condició d'urbà i, per tant, aconseguir la llicència autonòmica com a gran establiment comercial.

La promotora no ha pogut acabar la dotació d'electricitat, a l'espera d'una subestació, unes feines que encara es podrien torbar durant un any. Així, què més queda per salvar a les Fontanelles? Uns 156.000 metres quadrats limítrofs al projecte, que quedaren exclosos del Pla Parcial d'urbanització, i és el lloc on l'actual Conselleria de Medi Ambient del Govern ha pogut declarar fa poc una microreserva biològica per intentar protegir l'espècie Limonium barceloi, afectada per la urbanització dels terrenys que ja s'ha executat.

Per a què té permís la promotora?

Hi ha una llicència en vigor, però per a l'antic projecte d'Aqua Màgica

L'equip de govern de Mateu Isern (PP) va concedir el 29 de juliol de l’any passat una llicència d'obres, però a partir de l'antic projecte d'Aqua Màgica del promotor Guillem Alomar, textualment per construir "21 edificis sense ús determinat". En aquest cas no necessitava la llicència autonòmica. De fet, allò que ha denegat la Gerència d'Urbanisme és la llicència per a un projecte modificat, el de Palma Springs, presentat per la promotora francesa Unibail Rodamco per fer un bloc amb una superfície comercial de 70.000 metres quadrats. S'ha de tenir en compte que la pressió especulativa sobre les Fontanelles s'exerceix des dels anys 90 amb canvis de mans entre grans grups inversors.

La llicència per a Aqua Màgica només era un pretext per salvar obstacles administratius i requisits legals, i avançar temps per poder fer Palma Springs. El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma admeté a tràmit un recurs que demana l'anul·lació de la llicència per un presumpte frau de llei. En tot cas, malgrat disposar d'aquesta llicència, és improbable que Unibail Rodamco optàs per desenvolupar un antic projecte de fa deu anys, lluny dels seus objectius.

Què han de resoldre els tribunals?

La promotora té recursos davant l'Audiència Nacional i el TSJIB

L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSIB) han de resoldre sengles recursos presentats per la promotora contra la decisió del Govern de no concedir al projecte la llicència autonòmica com a gran establiment comercial. Els recursos se sostenen en el fet que, malgrat no complir els requisits exigits per la Llei de comerç, el projecte ha de ser autoritzat pel seu interès general. Així, la promotora manifesta que la denegació de la llicència "pot ser contrària als principis de necessitat, proporcionalitat i no discriminació de la Llei de garantia de la unitat de mercat". Es tracta d'una regulació aprovada pel govern central del PP per alliberar la inversió de traves administratives.

Pot reclamar indemnitzacions la promotora?

No ha perdut cap dret i, en tot cas, la responsabilitat seria del Govern

L'arxivament del procediment municipal per part de l'Ajuntament de Palma no implica la pèrdua de cap dret adquirit per la promotora. Una vegada que no ha complit els requisits exigits per obtenir la llicència i tal com preveu la llei, s'arxiva la seva sol·licitud, la qual cosa no implica que no pugui tornar a sol·licitar-la si els arriba a complir. En tot cas, la qüestió que han de resoldre els tribunals afecta l'autorització del Govern que li va ser denegada i no el procediment municipal.

Adéu a Palma Springs?

El projecte pot arribar a aconseguir els permisos, però toparia amb la moratòria

L'arxivament de la llicència per a Palma Springs no implica l'adéu definitiu al projecte i, per tant, les Fontanelles encara es troben en perill. La promotora podria arribar a aconseguir l'autorització autonòmica per al projecte, ja sigui perquè la torni a sol·licitar quan acabi les obres d'urbanització, i els terrenys ja siguin urbans, o perquè els tribunals li acabin donant la raó. En aquest moment podria tornar a obrir el procediment municipal per obtenir la llicència, aquesta vegada amb tots els requisits.

No obstant això, quan Unibail Rodamco pogués fer això, el projecte toparia amb la moratòria de grans superfícies comercials que ha aprovat el Consell de Mallorca. Un retard que podria fer desistir la promotora del seu projecte per invertir uns 225 milions d'euros. Els seus plans eren poder obrir el macrocentre comercial a la Platja de Palma la tardor de 2016.

Més continguts de