Dues víctimes del franquisme declaren per primera vegada als jutjats de Manacor

Memòria de Mallorca ha destacat la importància de les compareixences perquè suposen que per primer pic dues víctimes han pogut declarar directament en una seu judicial espanyola

Dues filles de víctimes de desaparicions forçoses ocorregudes el 1936 i el 1937 han prestat avui declaració al Jutjat d'Instrucció número 1 de Manacor per l'anomenada querella argentina contra els crims del franquisme, en la primera ocasió que poden relatar els seus casos davant la justícia espanyola.

La presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha destacat la importància de les compareixences perquè suposen que per primera vegada dues víctimes han pogut declarar directament en una seu judicial espanyola, en els seus propis jutjats territorials, sense necessitat de fer-ho per videoconferència o desplaçant-se a Buenos Aires i sense l'assistència de la jutgessa que va iniciar i instrueix actualment la causa a l'Argentina.

Segons Oliver, això "vol dir que la justícia espanyola està col·laborant i obre el camí per seguir el procés" a Espanya, ha declarat a Efe. "Per primer pic víctimes del franquisme poden declarar davant de la justícia espanyola pel que ha passat i això és importantíssim", hi ha insistit.

L'Associació Memòria de Mallorca forma part de la coordinadora estatal de suport a la querella argentina (CEAQUA) contra els crims del franquisme, que es tramita al Jutjat Nacional en el Criminal i Correccional Federal número 1 de l'Argentina. La seva titular és la jutgessa María Servini de Cobria.

La primera a prestar declaració davant del Jutjat d'Instrucció número 1 de Manacor, en tasques d'auxili judicial internacional, ha estat Catalina Moyà, filla de Baltasar Moyà Bauzà, militant del Partit Socialista de Capdepera que va ser detingut el 1936 i va desaparèixer uns mesos després.

Catalina Moyà ha relatat els seus records i el que li va explicar la seva mare sobre el que li va passar al seu pare.

"Els meus records són que van venir a cercar-lo quatre falangistes i se'l van endur. La meva mare va estar un mes sense tenir notícies seves i després va saber que estava detingut al vaixell de 'Jaume I', al port de Palma", ha dit.

La dona, després de prestar declaració, ha explicat també que al seu pare "després el van passar a la presó, al magatzem de fustes anomenat Can Mir, a Palma. Deien que el van posar en llibertat el 15 de gener del 37, però la llibertat va ser la nit que el van assassinar".

La filla del desaparegut ha explicat que creuen que va ser enterrat en una fossa del cementeri de Porreres.

Catalina Moyà confia que aquest procés judicial li permeti "aconseguir obrir la fossa de Porreres on hi ha les restes del meu pare per poder enterrar-les de manera digna al costat de les de la meva mare". "Tenc esperances de poder aconseguir-ho", ha expressat.

Posteriorment ha prestat declaració Francisca Mas, filla de Joan Mas, d'Esquerra Republicana, que va ser l'últim batle republicà de Montuïri.

Detingut al seu domicili i assassinat a Palma el setembre de 1936, Joan Mas va ser enterrat a les fosses comunes del cementeri de Palma.

Maria Antònia Oliver ha explicat que la voluntat de les dues dones que han declarat i la d'altres víctimes del franquisme és "conèixer la veritat i recuperar les restes dels seus familiars".

"Poder declarar davant la justícia i conèixer la veritat ja és una reparació", ha subratllat Oliver. Una altra víctima ha estat citada a declarar dia 27, al Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma en aquest mateix procés.

Aquestes declaracions deriven de la querella interposada el 2010 davant el Tribunal Oral Federal de l'Argentina, creat especialment per a la defensa dels Drets Humans, per part d'un grup d'exiliats espanyols pels crims comesos pel franquisme entre 1936 i la recuperació de la democràcia a Espanya.